Resultats de la cerca

Amb Sükhbaatar organitzà el partit comunista mongol 1918 El 1928 fou cap del govern revolucionari i contribuí a la creació de la República Popular de Mongòlia

Fill de Xi Zhongxun, destacat líder del Partit Comunista purgat durant la Revolució Cultural  en ser enviat a la província de Shaanxi durant set anys, estudià enginyeria química a Tsinghua, i l’any 1974 s’afilià al partit, i n’ascendí la jerarquia Ocupà càrrecs de govern a les províncies de Hebei, Fujiang i Zhejiang, i el 2007 fou nomenat líder del partit a Xangai i en aquest càrrec dugué a terme una investigació i depuració d’un afer de corrupció a la ciutat El 2008 fou nomenat vicepresident i es convertí en un dels candidats favorits a succeir Hu Jintao  a la presidència de la…

Es llicencià en magisteri i també en història a Barcelona Membre del Partido Comunista de España  1972, alcalde de Còrdova 1979-86 i secretari general del PCE de 1989 a 1998, del 1986 al 1999 encapçalà la coalició Izquierda Unida Fou també candidat a la presidència de la Junta de Andalucía el 1984 i per IU el 1982 Durant el seu lideratge es mostrà proper a l’ortodòxia comunista i molt belligerant contra el PSOE, i s’oposà al Tractat de Maastricht Aquest discurs li reportà enfrontaments a l’interior de la formació que liderava, els més greus dels quals foren 1997, l’…

Secretari de la Unió Professional d’Obrers Impressors de Sofia 1900, adherit al Partit Socialdemòcrata de Treballadors Búlgars 1902, prengué la direcció dels sindicats búlgars 1909 En adherir-se el Partit Socialista d’Esquerra a la Tercera Internacional, en fou delegat al III Congrés 1920 Dirigí la insurrecció antifeixista búlgara 1923, per la qual cosa hagué d’exiliar-se a Viena i a Berlín Després de l’incendi del Reichstag, fou detingut el seu procés, que començà a Leipzig i continuà a Berlín, es convertí en un dels processos polítics de ruptura més importants, on Dimitrov passà d’acusat a…

De molt jove començà a collaborar en diaris i revistes Membre de l’Alianza Liberadora, fou diputat del Partit Comunista 1945-47 Fou empresonat i visqué a l’exili entre el 1947 i el 1955, que retornà al Brasil i abandonà la militància política Les seves primeres novelles, de denúncia social, s’inscriuen dins el “realisme socialista” Entre el 1935 i el 1937 publicà la trilogia Os subterrâneos da Liberdade i O cavaleiro da Esperança , biografia del dirigent comunista LCPrestes Amb Jubiadá 1935 inicià un procés de preocupació estilística i de desplegament de la fantasia…

Fou secretari de les Joventuts Socialistes de València i un dels fundadors i dirigents de la Federació Comunista de Llevant, adherida al Partido Comunista de España Exiliat a París durant la Dictadura, collaborà estretament amb la direcció del PCE, tant a París com a Moscou Amb una actitud crítica respecte al mateix PCE des del 1929, collaborà a la revista Monde  i traduí al castellà obres de Gide i de Trockij, entre altres Tornà el 1931, es vinculà al Bloc Obrer i Camperol i fou un dels dirigents del Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM fou proposat candidat pel partit per Cadis en les…

Defensen la construcció d’un front d’esquerres que “tenga un programa claramente antisistema, es decir, antiliberalista y antiimperialista” Mantenia relacions amb el Partido Comunista de los Pueblos de España Edita un butlletí

Es presentà com a defensor de la CNT en substitució de Solidaridad Obrera , suspesa Fou, en realitat, un diari sindicalista comunista sostingut econòmicament pels sindicats de la metallúrgia i dels transports de Barcelona

La unificació del Bloc Obrer i Camperol i de l’Esquerra Comunista dóna lloc al Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM Joaquím Maurín i Andreu Nin i Pérez en són els dirigents més destacats

Impressor d’ofici, ingressà al partit socialista el 1886 L’any 1921 fou un dels principals promotors de l’escissió que originà la fundació del Partido Comunista Obrero de España S'exilià el 1939