Resultats de la cerca
Es mostren 2787 resultats
pol magnètic
Física
Cadascun dels punts situats cap a les extremitats d’un imant, tals que hom pot suposar que el camp magnètic és produït per aquests dos pols magnètics on hi ha concentrada tota la massa magnètica de l’imant.
Aquest concepte, hipotètic i sense correspondència real, serveix per a definir la unitat CGS de massa magnètica o de pol magnètic com la que, situada a 1 cm d’una altra idèntica en el buit, la repelleix amb una força d’1 dina
força nuclear
Física
Força atractiva que actua entre els protons i els neutrons del nucli atòmic, sense distinció de llur càrrega elèctrica.
El concepte de força nuclear fa referència tant a la força dèbil com a la força fortaSón forces de curt abast, molt més intenses que les electromagnètiques, i se saturen fàcilment, és a dir, una partícula no pot interaccionar amb moltes altres simultàniament
autopoesi
Biologia
Capacitat que té un ecosistema d’autoreplicar-se i automatitzar-se, responent a les condicions externes amb activitats autoconservadores.
S'aplica específicament a la propietat inherent de les cèllules, que les fa diferenciar-se dels sistemes moleculars no vius, així com dels virus, que no són autopoètics És un concepte definit pels investigadors xilens R H Maturana i F J Varela
Henry Chandler Cowles
Ecologia
Botànica
Botànic i ecòleg nord-americà.
Professor de botànica a la Universitat de Chicago 1925, fou un dels iniciadors de la geobotànica americana El concepte de successió , més tard desenvolupat per Clements, fou introduït per Cowles en el seu estudi Vegetation of Sand Dunes of Lake Michigan 1899
estat de deliri
Expressió amb què hom designa el conjunt de la personalitat afectada d’idees delirants.
Hom subratlla aquest concepte en el sentit que actualment hom no accepta d’aïllar els fenòmens delirants, ans pretén de comprendre'ls com a fruit d’un estat patològic més ampli, que abasta tota l’estructura mental, vivencial i afectiva del subjecte
desig natural
Filosofia
Cristianisme
Locució emprada per l’escolàstica (desiderium naturale), sobretot a partir de Tomàs d’Aquino, per a expressar l’orientació de l’esperit humà cap a la visió de Déu.
El concepte ha estat interpretat modernament com a expressió de l’obertura dinàmica que, en l’home, comporta el destí de salvació donat per Déu a la creació La qüestió del desig natural es relaciona intrínsecament amb l’anomenat problema del sobrenatural sobrenatural
ona associada
Física
Ona que hom atribueix a una partícula de massa m quan és dotada d’una velocitat v.
Aquest concepte fou introduït en la física per Louis-Víctor de Broglie i constitueix una de les hipòtesis de treball inicials de la mecànica quàntica La seva longitud d’ona λ és λ= h / mv , en què h és la constant de Planck
Frederick Soddy
Física
Físic i químic anglès.
Treballà amb E Rutherford a Mont-real 1902 i estudià la desintegració atòmica dels elements radioactius Amb W Ramsay, investigà la transformació del radi en heli mitjançant l’espectroscòpia i proposà el concepte d’isòtops Rebé el premi Nobel de química el 1921
caràcter
Psicologia
Conjunt de trets individuals adquirits sota la influència de les pressions ambientals i educacionals, i expressats en formes peculiars de conducta.
El caràcter representa la personalitat aparent, manifesta, superficial, fàcilment observable, en oposició al temperament , concepte que inclou els factors profunds, instintius i congènits de l’individu, i a diferència de la personalitat , concepte que aplega aspectes biològics i constitucionals generalment exclosos del caràcter Klages distingeix en el caràcter la matèria , és a dir, la dotació d’aptituds, la natura , o sigui els mòbils i interessos, i l' estructura , que són les modalitats dinàmiques d’expressió Aquestes diferents dimensions del caràcter són recollides per les…
Els altres modernismes
En una època com la del segle XIX tardà, en la qual el concepte de novetat o originalitat va ser extraordinàriament valorat, i en tot cas més que els conceptes abans més cotitzats en tots els camps de la creació artística –bondat, perfecció, eficàcia–, no és rar que el fet de ser «modern» esdevingués per a molts gairebé un valor absolut D’aquí que en molts terrenys es comencés a reivindicar insistentment la modernitat i el seu seguiment preponderant, que generaria tendències que van acabar trobant la denominació de «modernisme» Modernisme, però, és un nom que en boca de segons quins…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina