Resultats de la cerca
Es mostren 714 resultats
Francesc Rebull
Música
Arpista i compositor català.
Degué entrar a l’Escolania de Montserrat al voltant de l’any 1688, i allí es formà musicalment sota la direcció de Joan Garcia 1651-1707 A l’octubre del 1696 ingressà en el noviciat monàstic i professà a l’octubre del 1697 Formà part de la capella de música com a instrumentista A més, feu estudis teològics a Salamanca i ensenyà al monestir de San Pedro de Eslonza Lleó A Montserrat, a més de ser predicador major i prior, participà molt activament en la defensa de l’Escolania davant les pressions uniformistes de la congregació vallisoletana, a la qual era annexat el monestir des…
Maximilian Stadler
Música
Compositor i musicòleg austríac.
Estudià al monestir de Melk i, a partir del 1762, als jesuïtes de Viena, on completà la seva formació El 1766 tornà a la seva vila natal per fer el noviciat i el 1784 fou elegit abat prior de la congregació El 1815 s’establí a Viena definitivament Entrà en contacte amb la vídua de WA Mozart, Constanze, per a la qual classificà l’obra manuscrita del seu difunt marit i preparà la publicació revisada de la Missa de rèquiem , KV 626 Dugué a terme una defensa aferrissada de l’autenticitat d’aquesta obra per mitjà de diversos articles, dels quals resultà un important treball de recerca…
Sant Vicent d’Agullent
Santuari
Santuari del municipi d’Agullent (Vall d’Albaida), al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra d’Agullent.
Un primer edifici construït poc després de la canonització de Vicent Ferrer 1455, arruïnat amb el terratrèmol del 1744, fou substituït el 1745 per l’actual santuari, engrandit el 1754 i amb una nova façana del 1839, que conserva el retaule de Sant Vicent, pintat sobre fusta, obra del s XV, i dues pintures de Segrelles Annexa hi fou construïda una casa d’exercicis El 4 de setembre hi té lloc una processó amb fanals i torxes dites fogueretes en commemoració d’un miracle esdevingut el 1600 que comportà l’aturada d’una epidèmia de pesta a la vila Més avall hi ha una capella, de la segona meitat…
institut secular
Dret canònic
Associació de fidels (laics o clergues) consagrats per la pràctica dels consells evangèlics enmig del món amb vista a realitzar un apostolat en ambients fins fa poc inaccessibles als religiosos.
Pius XII Provida Mater Ecclesia , 2 de febrer de 1947 creà aquesta forma de vida, que ja tenia una llarga prehistòria en l’evolució de les formes de la vida religiosa orde religiós, monaquisme i en els grups de laics que n'imitaven l’esperit tercer orde El seu lloc dins l’Església esdevé difícil de precisar, no sols per la progressiva inserció dels religiosos en el món i el redescobriment del paper del laïcat, sinó també pel plantejament teològic de nocions com estat de perfecció perfecció i secular en relació amb les quals han estat definits De fet, el concili II del Vaticà, tot i…
postludi
Música
Obra o fragment musical que serveix de conclusió a una composició major.
El terme és aplicat especialment a la peça organística amb què s’acompanya la sortida de la congregació en acabar un servei religiós Sovint aquesta obra és improvisada, de vegades sobre temes gregorians o corals També s’utilitza en la música per a orquestra i el teatre líric Contraposat a preludi, el terme és sinònim de coda o epíleg Moltes vegades empra motius, temes o material musical exposats amb anterioritat en la resta de l En aquest sentit, P Hindemith, per exemple, conclogué el seu Ludus tonalis amb un postludi que consisteix en la represa i inversió del preludi inicial…
monestir de Bobbio

Monestir de Bobbio
Laura (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Monestir situat a la vall de Trebbia, als Apenins, a l’Emília-Romanya, Itàlia, que donà nom a la ciutat formada al seu entorn, a 46 km de Piacenza.
Fou fundat per sant Columbà el 612, el qual hi morí el 615 Fou un centre d’irradiació cultural intensa a causa de l’activitat dels primers monjos, d’origen irlandès La biblioteca reuní molts còdexs, sovint amb texts únics, i alguns palimpsests Ara són dispersos en diverses biblioteques, sobretot a la Vaticana, a la Nazionale de Torí i a l’Ambrosiana de Milà Gerbert, el futur papa Silvestre II, fou abat del monestir El 1014 Bobbio fou erigit en bisbat comtat unit a la lliga llombarda, oposada a l’emperador Frederic I Barba-roja La ciutat passà després als Visconti de Milà segle XIV, i…
Pacomi
Cristianisme
Monjo egipci, iniciador del cenobitisme.
De pares pagans, rebé el baptisme essent soldat i poc temps després fou iniciat en la vida monàstica per Palamó Fundà, a la Tebaida, el monestir de Tabennesi ~320 el grup de deixebles que s’hi aplegà fou tan nombrós que donà naixença a nou monestirs masculins i a un de femení, els quals constituïren una congregació monàstica La seva obra ha influït notablement tot el monaquisme cristià posterior Els escrits pacomians —conservats en grec, copte, llatí i àrab— se centren en les Regles , les Prescripcions , les Prescripcions i Institucions , les Prescripcions i Sentències i les…
Església de Natzaret (Tarragona)
Art romànic
Aquesta església, la construcció de la qual s’hauria de situar entre la darreria del segle XII i l’inici del XIII, es troba a l’actual plaça del Rei actualment, de la seva fàbrica romànica no conserva cap vestigi, car l’edifici fou totalment remodelat al darrer terç del segle XVI i avui dia és la seu de la congregació de la Puríssima Sang De la seva antiguitat, n’ha restat testimoni en una sentència datada el 1214 arran d’un plet mantingut entre l’arquebisbe Ramon de Rocabertí i la ciutat de Tarragona en l’esmentada sentència es manà que el clergat de la catedral, per tal d’…
Antoni Tomàs i Pastor
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
El 1890 fou ordenat de prevere i, el 1893, ingressà a la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors D’aquest orde arribà a ser conseller i secretari general Com a investigador, centrà el seu treball en diversos estudis biogràfics i d’història sagrada Collaborà en la revista Lluch gairebé des de la seva fundació Algunes de les seves obres resten inèdites Biografía del MRP Joaquín Rosselló y Ferrá 1914, Vida de la beata Catalina Thomás en el monasterio de Santa María Magdalena de la Ciudad de Palma 1916, Nostra Senyora de Lluch Compèndi històric 1918, Biografía del MI SrD Miguel…
Sant Tiberi d’Agde
Monestir
Monestir del Llenguadoc, al N de l’antiga seu episcopal d’Agde.
Fou fundat vers el 782 seguint el nou esperit dictat per Benet d’Aniana El 907 hi fou celebrat un concili de la Narbonesa on es tractaren alguns afers catalans, en especial la subjecció de la seu de Vic a Narbona i un decret i llista sobre els béns i els drets de Sant Joan de les Abadesses Al s XII era un lloc important de pelegrinatge en la ruta de Sant Gèli a Sant Jaume de Galícia a través de Catalunya Sobre un edifici del s XI es començà el 1457 una nova església de tres naus, amb absis poligonal, envoltada el 1535 d’un mur que li serveix de façana, que no s’acabà mai Des del 1647 fins a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina