Resultats de la cerca

Fill de Constantí I el Gran, rebé la part oriental de l’imperi Lluità contra els perses A la mort dels seus germans Constantí II 340 i Constant 350, hagué de lluitar contra els usurpadors Magnenci, Vetrani i Nepocià Vencé el primer a Mursa, Pannònia, el 351, i s’apoderà de les províncies del Danubi Conquerí després Itàlia 352 i les Gàllies 353 Defensà l’heretgia ariana i convocà els concilis antinicenians d’Arle 353 i de Milà 355 Morí a Cilícia 361 quan es dirigia a lluitar contra el seu cosí Julià, que havia estat proclamat august per les tropes de les Gàllies 360

Conegut també com a Minghuang ‘emperador illuminat’, era net de l’emperadriu Wuhou Com a reacció contra els privilegis extraordinaris que fins llavors tenia el budisme, prestà suport al confucianisme i s’inclinà cap al taoisme i el misticisme Reprengué la política d’expansió a través de l’Àsia central, i conquerí Mongòlia, el Sinkiang i el Tibet L’aliança entre turcs i àrabs 751 significà, això no obstant, la derrota de l’exèrcit xinès i la decadència de la dinastia tang La rebellió d’An Lushan 755 el feu abdicar en un dels seus fills i provocà l’emigració dels intellectuals…

Repartida administrativament entre els nomoí de Tessalònica i de Calcídica És una regió muntanyosa, projectada cap al sud per tres penínsules menors allargades, antigues illes actualment unides al continent Cassandria, Sithònia i Athos Regió agrícola blat, cotó i oliveres, d’altres recursos són la ramaderia bestiar de llana i cabrum i l’explotació de mines de magnesita Com a centres urbans s’hi destaquen Tessalònica, Stavrós i Polýgyros Al segle VIII aC fou colonitzada per Calcis d’Eubea, que li donà el nom Les colònies principals foren Potidea i Olintis, que formaren part de la Confederació…

Fou dues vegades subcampiona del món 2000, 2001 i una d’Europa 2001 de trios, sempre formant equip amb Jordi Becerril i Jordi Rubio, amb els quals també conquerí tres medalles de bronze en la mateixa categoria, una en el Campionat del Món 2002 i dues en el Campionat d’Europa 2000, 2003 També es proclamà tres vegades campiona d’Espanya 1998, 2000, 2001 Llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, és entrenadora del grup d’aeròbic del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès i del Gimnàs Gervasi Deferr-La Mina Entre els gimnastes que ha dirigit destaca el campió…

Davanter, jugà al CT Barcino 1970-72, el CE Arenys de Munt 1972-73 i el CE Noia 1973-74, abans de fitxar pel Reus Deportiu 1974-86, club en què es retirà Conquerí una Recopa d’Europa 1984, una Copa del Rei 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984, i fou el màxim golejador de la Lliga en tres ocasions Disputà 38 partits amb la selecció espanyola i guanyà tres Campionats d’Europa 1979, 1981, 1983 Com a entrenador, dirigí diversos equips de base al Reus Deportiu, i els primers equips del Cambrils CH, el CH Vilaseca i el CP Calafell Ha estat regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus

Debutà en la màxima categoria amb el CP Vilanova, on jugà fins a la temporada 1978-79 Passà pel Claret de Sevilla 1979-80, el CH Liceo de la Corunya 1980-82, el Reus Deportiu 1982-83 i 1988-93 i el FC Barcelona 1983-88, i conquerí cinc Copes del Rei 1982, 1983, 1985, 1986, 1987, dues Lligues 1984, 1985, dues Copes d’Europa 1984, 1985 i tres Supercopes d’Europa 1984, 1985, 1986 Amb la selecció espanyola, guanyà un Campionat del Món 1989 i dos d’Europa 1983, 1985 Després dirigí una temporada el Reus Deportiu 1993-94, i diferents equips de base del propi club roig-i-negre i del CHP…

Format a les categories inferiors del Reus Deportiu fins l’any 2000 Posteriorment jugà al Club Hoquei Vila-seca, al Club Hoquei Bell-lloc i al Lleida Llista Blava, amb el qual assolí l’ascens a l’OK Lliga La temporada 2006-07 fitxà pel Club Patí Vilanova, guanyà la Copa de la CERS 2007 i fou subcampió de la Copa del Rei 2010 Des de la temporada 2010-11 juga al Porto Santo de Portugal Amb la selecció catalana guanyà dues Golden Cup 2008, 2009 i fou subcampió de la Copa Amèrica 2008 Amb la selecció espanyola conquerí un campionat europeu juvenil 2002 i un subcampionat del món sub-…

S’inicià al Club Piragüisme Castelldefels i aconseguí diverses medalles en K-1, K-2 i K-4 en els Campionats d’Espanya júnior 1999, 2000 En categoria sènior, conquerí la medalla d’or en 500 m i 1000 m i la de plata en 200 m, totes en K-1, en el Campionat d’Espanya 2002 Participà en diversos Campionats d’Europa i del Món 2001, 2002 i fou cinquena en la prova de 1000 m en K-1 a la Copa del Món 2001 També competí en proves com el Descens Internacional del Sella i del Pisuerga Posteriorment, formà part del comitè d’aigües tranquilles de la Federació Catalana de Piragüisme

Format al Club Natació Reus Ploms, la temporada 1980-81 fitxà pel Club Natació Catalunya, on jugà fins que es retirà 1998 Guanyà una Copa d’Europa 1995, una Recopa d’Europa 1993, sis Lligues 1989, 1990, 1991, 1993, 1994, 1997, sis Copes del Rei 1988, 1989, 1991, 1993, 1994, 1996 i dues Supercopes d’Europa 1993, 1995 Disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i de Seül 1988, un Campionat del Món 1986 i quatre d’Europa 1983, 1985, 1987, 1989, en el primer dels quals conquerí la medalla de bronze També fou subcampió en els Jocs Mediterranis 1983, 1987 Un cop retirat, fou gerent…

Començà al Club Natació Reus Ploms, jugà una temporada al Cambrils i, a catorze anys, fitxà pel Reus Deportiu, amb el qual debutà a l’OK Lliga amb disset Després anà al Granada Alhambra, a l’Alcoi, tornà al Reus Deportiu, marxà al Forte dei Marmi italià i tornà a Catalunya per fitxar pel Club d’Esports Vendrell Posteriorment jugà de nou al Reus Deportiu 2013-16 i la temporada 2016-17 tornà a jugar amb el Vendrell Amb el Reus Deportiu conquerí una Copa d’Europa 2009, una Copa Intercontinental 2010, una Copa de la CERS 2004, una Copa Continental 2010 i una Supercopa d’Espanya 2006…