Resultats de la cerca
Es mostren 2723 resultats
subsol
Mapa dels recursos del sòl i del subsòl de Catalunya (1937)
© Fototeca.cat
Geologia
Terreny situat sota la capa del terreny de conreu, o, en general, sota una capa de terra.
masia
masia fortificada de Can Pou de ses Garites, a Pals
© Fototeca.cat
Geografia
Casa agrícola aïllada que té terres de conreu adscrites i característiques arquitectòniques iguals a les del mas.
Són cases de dues o tres plantes, generalment amb teulades de dos vessants, però també n'hi ha d’un de sol, o més complexes, de planta basilical, per exemple, amb un cos central més alt El pis principal és destinat a habitatge, el superior a graners i la planta a dependències agrícoles Segons el tipus de producció, poden ésser cerealistes a l’Empordà, ramaderes al Lluçanès, vitícoles al Penedès, hortícoles al delta del Llobregat Al País Valencià, és típica dels sectors de secà al nord del país el Maestrat, la Plana, l’Alcalatén, la Ribera Alta, a diferència de l'alqueria de les zones de…
lletres
Art
Literatura
Nom donat al camp cultural en què predomina el conreu de les disciplines humanístiques, sobretot la literatura.
arboricultura
Agronomia
Branca de l’agricultura que s’ocupa del conreu, la multiplicació i l’aprofitament dels vegetals llenyosos.
Hom considera l' arboricultura fruitera o fructicultura, l' arboricultura forestal o silvicultura, i l' arboricultura ornamental , que s’ocupa dels arbres i dels arbusts utilitzats en jardineria
Darién
Regió
Regió de l’Amèrica Central, entre l’istme de Panamà i Colòmbia i entre el Pacífic i la mar de les Antilles.
És travessada per la serralada terciària de Darién El clima és tropical arriba als 5000 mm de pluja l’any i els sòls, laterítics, hi dificulten el conreu És poblada pels chocó , que viuen d’una agricultura itinerant
Kakhètia
Serralada
Serralada de Geòrgia.
Contrafort sud del Gran Caucas, és divisòria dels rius Iori i Alazan L’altitud màxima és de 2 505 m La plana on s’aixeca és una de les regions bàsiques del conreu de la vinya a Geòrgia
rami
Botànica
Planta herbàcia perenne o arbustiva, de la família de les urticàcies, d’1 a 1,8 m d’alçada, de fulles amplament ovades, dentades, tomentoses i blanques pel dessota, i d’inflorescències petites i verdoses.
El seu conreu és estès en climes càlids i temperats, principalment a l’Extrem Orient Xina, Corea, Japó, a Amèrica Brasil, Cuba, Argentina, Hondures i a Àfrica, amb l’única finalitat d’obtenir-ne la fibra tèxtil homònima
endívia
Endívies
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Varietat de xicoira, de la família de les compostes, caracteritzada per les fulles imbricades i apinyades i amb el nervi central molt desenvolupat i carnós.
El conreu és fet dins de caves sobre fems o terra femada, i per això les fulles agafen un color blanquinós o groguenc característic Hom se'n menja les fulles crues i amanides El principal productor és Bèlgica
albarinyo
Enologia
Raïm blanc produït pel cep albarinyo, de maduració primerenca i amb els grans petits i molt saborosos.
És emprat per a produir un vi molt apreciat amb la mateixa denominació Es conrea a Galícia, i també està autoritzat el seu conreu a Cantàbria, Castella i Lleó i Catalunya DO Costers del Segre i DO Catalunya
rabassa morta a pa i vi
Dret català
Contracte de rabassa morta de caràcter perpetu, segons el qual, un cop morts els ceps, hom els torna a plantar.
També rep el nom de rabassa morta a segons ceps Hom l’anomena de pa i vi perquè entre l’arrencada dels ceps morts i la nova plantada hom destina el terreny almenys dos anys al conreu de blat