Resultats de la cerca
Es mostren 2722 resultats
Darién
Regió
Regió de l’Amèrica Central, entre l’istme de Panamà i Colòmbia i entre el Pacífic i la mar de les Antilles.
És travessada per la serralada terciària de Darién El clima és tropical arriba als 5000 mm de pluja l’any i els sòls, laterítics, hi dificulten el conreu És poblada pels chocó , que viuen d’una agricultura itinerant
Kakhètia
Serralada
Serralada de Geòrgia.
Contrafort sud del Gran Caucas, és divisòria dels rius Iori i Alazan L’altitud màxima és de 2 505 m La plana on s’aixeca és una de les regions bàsiques del conreu de la vinya a Geòrgia
rami
Botànica
Planta herbàcia perenne o arbustiva, de la família de les urticàcies, d’1 a 1,8 m d’alçada, de fulles amplament ovades, dentades, tomentoses i blanques pel dessota, i d’inflorescències petites i verdoses.
El seu conreu és estès en climes càlids i temperats, principalment a l’Extrem Orient Xina, Corea, Japó, a Amèrica Brasil, Cuba, Argentina, Hondures i a Àfrica, amb l’única finalitat d’obtenir-ne la fibra tèxtil homònima
endívia
Endívies
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Varietat de xicoira, de la família de les compostes, caracteritzada per les fulles imbricades i apinyades i amb el nervi central molt desenvolupat i carnós.
El conreu és fet dins de caves sobre fems o terra femada, i per això les fulles agafen un color blanquinós o groguenc característic Hom se'n menja les fulles crues i amanides El principal productor és Bèlgica
albarinyo
Enologia
Raïm blanc produït pel cep albarinyo, de maduració primerenca i amb els grans petits i molt saborosos.
És emprat per a produir un vi molt apreciat amb la mateixa denominació Es conrea a Galícia, i també està autoritzat el seu conreu a Cantàbria, Castella i Lleó i Catalunya DO Costers del Segre i DO Catalunya
rabassa morta a pa i vi
Dret català
Contracte de rabassa morta de caràcter perpetu, segons el qual, un cop morts els ceps, hom els torna a plantar.
També rep el nom de rabassa morta a segons ceps Hom l’anomena de pa i vi perquè entre l’arrencada dels ceps morts i la nova plantada hom destina el terreny almenys dos anys al conreu de blat
boïga
Dret
Forma de contracte sobre part de fruits regida per l’ús i el costum locals.
Generalment era d’una durada de cinc anys Relacionada amb l’artiga i el terratge, el nom prové dels boïcs o petits feixos de llenya amb els quals l’arrendatari adoba la terra de bosc que redueix a conreu
cruixidell

Cruixidell
© Valter Jacinto
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels fringíl·lids d’uns 18 cm, de color terrós amb vies fosques, bec curt i gruixut i complexió robusta.
És molt freqüent a Catalunya als camps de conreu, els prats i les jonqueres És de costums gregaris, especialment a l’hivern, i és habitualment polígam Té un cant característic, que recorda la cruixidera d’un feix de claus
Jaume Sallés i Figueras
Història
Economia
Sindicalista i polític.
Propietari de terres, fou un dels fundadors i directius de la Unió de Rabassaires Fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya Desenvolupà una intensa activitat dins les comissions d’agricultura i de contractes de conreu
Alfauir
la Safor El monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la zona de transició entre l’horta de Gandia i la Vall d’Albaida.
És dividit en dos sectors pel riu Vernissa a la dreta, l’antic terme d’Alfauir, en part pla i en part accidentat per una sèrie de petits turons a l’esquerra, el territori de l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba Tot i que el Vernissa és sec la major part de l’any, les seves aigües són utilitzades per al regatge mitjançant un assut i a través d’una séquia que rega part dels termes d’Alfauir i de Ròtova En conjunt, només hi ha 100 ha de regadiu, en part regades amb l’aigua del subsol hom hi conrea tarongers El secà ocupa unes 250 ha hom hi conrea garrofers, vinyes de raïm…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina