Resultats de la cerca
Es mostren 2719 resultats
Jaume Sallés i Figueras
Història
Economia
Sindicalista i polític.
Propietari de terres, fou un dels fundadors i directius de la Unió de Rabassaires Fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya Desenvolupà una intensa activitat dins les comissions d’agricultura i de contractes de conreu
cruixidell

Cruixidell
© Valter Jacinto
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels fringíl·lids d’uns 18 cm, de color terrós amb vies fosques, bec curt i gruixut i complexió robusta.
És molt freqüent a Catalunya als camps de conreu, els prats i les jonqueres És de costums gregaris, especialment a l’hivern, i és habitualment polígam Té un cant característic, que recorda la cruixidera d’un feix de claus
boïga
Dret
Forma de contracte sobre part de fruits regida per l’ús i el costum locals.
Generalment era d’una durada de cinc anys Relacionada amb l’artiga i el terratge, el nom prové dels boïcs o petits feixos de llenya amb els quals l’arrendatari adoba la terra de bosc que redueix a conreu
rabassa morta a pa i vi
Dret català
Contracte de rabassa morta de caràcter perpetu, segons el qual, un cop morts els ceps, hom els torna a plantar.
També rep el nom de rabassa morta a segons ceps Hom l’anomena de pa i vi perquè entre l’arrencada dels ceps morts i la nova plantada hom destina el terreny almenys dos anys al conreu de blat
patata

Patates
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, especialment ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat.
Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…
Expansió i millora dels conreus
Possessió mallorquina, JNadal, sd, coll part JG La producció agrària va créixer considerablement al llarg del segle XVIII, i aquest creixement es produí principalment perquè es posaren en conreu terres ermes És el que s’anomena un creixement extensiu La superfície conreada va augmentar de manera notable encara que sigui difícil de quantificar Els masos de la Catalunya Vella, que retenien bona part dels boscos i erms, van cedir a subemfiteutes i rabassaires petites parcelles de terra per ésser desboscades i posades en conreu Al Solsonès i al Berguedà, per exemple, es multiplicaren les rompudes…
el Perellonet
Sector costaner del municipi de València, al S del terme, enfront del Palmar i al N del Perelló (Sueca), on hi ha la gola del Perellonet, el segon dels canals de desguàs de l’l'Albufera, al costat de la qual hi ha un petit nucli urbà.
La població es dedica al conreu de l’arròs i d’hortalisses i, en petit nombre, a la pesca A partir del desenvolupament del turisme hom ha bastit a la platja blocs d’apartaments i ha construït un petit port esportiu
uncària
Etnologia
Botànica
Tecnologia
Liana amb circells uncinats, de la família de les rubiàcies, de fulles simples, oposades i el·líptiques, de flors amb un llarg tub corol·lí, disposades en umbel·les, i de fruits alats.
Es troba, espontània i en conreu, a Indonèsia i Malàisia Forneix un taní que és molt usat Les fulles són molt emprades com a masticatori, juntament amb fulles de bètel i nous d’areca, als països que voregen l’oceà Índic
Johannes van der Bosch
Història
Polític neerlandès.
Governador general de les Índies neerlandeses 1830-33, aplicà un sistema de conreu que reservava la cinquena part de les terres i de les jornades de treball per al govern, sistema abolit el 1877 Fou ministre de colònies 1834-39
Barcelona Sport
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’educació física publicada setmanalment a Barcelona el 1922.
D’ideari higienista, proclamava el conreu de l’exercici físic i de la cultura de l’intellecte com a valors enfortidors de la joventut i dels veritables sportmen Era escrita en català i fou dirigida per Josep Maria Mañé i Antich
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina