Resultats de la cerca
Es mostren 1385 resultats
Dimissió del Govern neerlandès
El laborista Wim Kok dimiteix el càrrec de primer ministre després de veure com el Parlament ha rebutjat un projecte de reforma constitucional per a introduir la possibilitat de convocar referèndums als Països Baixos La reforma era una exigència dels reformistes de centreesquerra D66, el grup minoritari de la coalició de Govern entre D66, el Partit Laborista i els liberals VVD L’oposició aconsegueix rebutjar el projecte gràcies al vot dissident d’un senador del VVD El 8 de juny Kok anuncia que seguirà en el càrrec després d’haver pactat una remodelació de l’executiu amb els seus…
verificació de poders
Política
Dret
Dret constitucional
Dret internacional
Procediment preliminar a la deliberació d’una assemblea, un congrés general d’un partit, una sessió parlamentària, etc, amb vista a controlar l’existència i la validesa dels poders dels representants, els delegats o els diputats.
El dret constitucional la concreta en la comprovació del resultat i la validesa de les eleccions dels parlamentaris o eventualment l’acte de llur nomenament, la validesa de les impugnacions, l’existència dels requisits necessaris per a obtenir i conservar el càrrec, etc Aquesta verificació és sotmesa al control judicial El dret internacional preveu la verificació de poders en ocasió de reunions internacionals on hi ha representants dels diversos governs, i sol consistir en l’examen de llurs documents acreditatius Una forma particular de verificació de poders és la presentació de…
El TC avala retroactivament l’article 155
El ple del Tribunal Constitucional confirma la constitucionalitat de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya tal com va ser acordada pel Senat el 27 d’octubre de 2017 És la conseqüència del rebuig dels recursos en contra del Parlament de Catalunya i de Podem D’altra banda, el 30 de juliol es fa públic que dues setmanes abans 15 de juliol el TC va avalar la tramitació d'investidura a distància aprovada pel Parlament de Catalunya el 8 de maig de 2018, però que el mateix tribunal va anullar el 4 d’abril de 2019
Yanfu
Història
Lingüística i sociolingüística
Traductor i erudit xinès.
Estudià a l’acadèmia naval de Machiang, i rebé instrucció a Anglaterra, on descobrí els filòsofs anglesos i s’interessà pel sistema social i de govern Tornà a la Xina 1879, i restà uns quants anys a les acadèmies navals de Machiang i Tientsin Defensor d’una política de reformes i d’una monarquia constitucional i difusor del darwinisme i el liberalisme, exercí una considerable influència en el moviment reformista del 1898 D’entre les seves traduccions cal destacar Evolution and Ethics , de ThHuxley, i Wealth of Nations , d’Adam Smith, a més de diverses obres de Herbert Spencer, Montesquieu,…
contractualisme
Sociologia
Doctrina de caràcter iusnaturalista que explica l’origen de la societat a partir del contracte social
.
Les idees de contracte social, d’individualisme i d’un primigeni estat de natura —estretament lligades amb la mentalitat burgesa del s XVII— foren decisives en el desenvolupament del pensament polític i del dret constitucional de l’època Com a primers contractualistes, Thomas Hobbes i John Locke establiren el contracte social com a mitjà per a posar fi a les hostilitats entre els individus, els quals delegarien llurs drets en una persona sobirana L’aportació més clàssica en la matèria cristallitzà en l’obra Du contrat social de Jean-Jacques Rousseau Actualment la consideració d’…
César Gaviria
Política
Polític colombià.
Estudià economia a la Universitat de Los Andes Regidor 1970-74 i alcalde 1975-76 de la seva ciutat, en 1974-90 fou diputat al parlament, i el 1987, com a ministre del govern de Virgilio Barco, elaborà un projecte de reforma constitucional que féu aprovar el 1991, durant el curs del seu mandat presidencial 1990-94 Molt perjudicat pel creixement del narcotràfic i la guerrilla i per una interrupció del subministrament elèctric que paralitzà el país, abans d’acabar el mandat assumí la presidència de l’Organització dels Estats Americans, que detingué del 1994 al 2004 confirmat el 1999
Andrés Borrego
Història
Literatura
Polític i escriptor liberal castellà.
Company de Riego en el pronunciament del 1820 i unit a ell durant el Trienni Constitucional El 1823 hagué de fugir a Londres i després es traslladà a París 1828, on participà en la revolució del 1830 Tornà a la península Ibèrica el 1834 i començà una activa carrera política i periodística fundant “El Correo Nacional” S'afilià al partit moderat, però de tendència més liberal que Narváez, s’enemistà amb aquest, la qual cosa li impedí d’accedir a càrrecs polítics Entre les seves obres cal destacar De la organización de los partidos en España 1855
Lesotho 2018
Estat
Afavorides pel president sud-africà, Cyril Ramaphosa, van continuar les converses del Diàleg Nacional per les Reformes, que han de permetre al petit regne mantenir l’estabilitat política Els negociadors van acordar amnistiar el dirigent opositor Mothetjoa Metsing, exiliat a Sud-àfrica, una mesura que va ser rebutjada pel Tribunal Constitucional Tanmateix, el primer ministre, Monyane Moleleki, va signar l’acord malgrat les crítiques dels partits aliats en la coalició de govern Metsing, acusat de corrupció i de participar en el cop d’estat del 2014, és membre del Congrés de Lesotho per la…
Trinitario Ruiz Capdepón
Història
Polític.
Doctor en dret 1859 A València fou secretari de la Unió Liberal, formà part de la junta revolucionària de 1868, fou cap i fundador del partit liberal de Sagasta, inspirà els periòdics El Diario de Valencia i El Constitucional i fou governador civil 1881 A Madrid, fou governador del Banc d’Espanya i diputat Fou ministre d’ultramar 1888, gràcia i justícia i governació Figurà en el senat 1903-11 El seu fill, Trinitario Ruiz Vallarino — Madrid 1945, polític liberal, fou diversos cops ministre de gràcia i justícia, diputat i senador fins a l’adveniment de Primo de Rivera
Felip Rodés i Baldrich
Felip Rodés i Baldrich en un retrat de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Llicenciat en dret, destacà en política vinculat al grup d’Esquerra Catalana El 1906 esdevingué secretari del Centre Nacionalista Republicà i arran de la Solidaritat Catalana fou elegit diputat per Balaguer 1907, càrrec que renovà fins el 1923 Participà en l’Assemblea de Parlamentaris de Barcelona 1917 collaborà amb la Lliga Regionalista per intentar forçar una modificació constitucional que posés fi al sistema canovista aleshores encara vigent per aquest motiu acceptà el ministeri d’instrucció pública i belles arts 1917-18, però davant l’actitud d’Alfons XIII, dimití El 1936 fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina