Resultats de la cerca

El lloc, esmentat ja a la fi del s XI, pertangué als Cervera, als Vallclara i a Santes Creus L’església parroquial Sant Jaume conserva un retaule gòtic i una notable capella amb el sepulcre del mercedari sant Pere Ermengol, fill del poble, que féu bastir 1965-1705 l’arquebisbe Josep Llinars Al N hi ha el santuari i antic convent de la Mare de Déu dels Prats

Constitueix un dels pocs monuments de l’època de dominació visigòtica peninsular Fou construïda a final del s VII o a l’inici del s VIII per controlar la via romana litoral que es dirigia vers els Pirineus travessant el cap de Creus De planta ovalada, és envoltada per una muralla bastida amb un farciment de terra i pedres L’única entrada al recinte és flanquejada per dues torres quadrangulars

L’edità Estela fins al número 12 i la Galeria AS després Orientada primer a difondre el nou art religiós reclamat pel concili II del Vaticà, derivà cap a una divulgació eclèctica d’actualitats culturals A part els membres del grup promotor hi han collaborat sovint Daniel Giralt-Miracle, Arnau Olivar, Ricard Creus, Josep ACodina i Josep Carol i esporàdicament JVFoix, JMValverde, Rafael Leoz, Joan Vilacasas, entre altres

Ingressà el 1828 al monestir cistercenc de Poblet En temps de l’exclaustració del 1835 tenia ordes majors Refugiat a la Riba, intentà sense èxit la restauració de l’orde a Poblet i a Santes Creus, tot i haver estat nomenat prior de Poblet 1847 Collaborà amb Antoni Maria Claret en la fundació dels claretians 1849 Deixà inèdits un Diari i unes Breves biografías de personalitats que havia conegut

Intervingué en diverses excavacions a Catalunya i s’especialitzà en l’estudi de les àmfores Publicà, entre altres treballs, Centros de producción y difusión geográfica de un tipo de ánfora 1960, Las ánforas de la Plaza del Rey 1963, Un pecio romano en Cabo de Creus Gerona 1964, Les àmfores de la necròpoli paleocristiana de Tarragona 1965, El pecio de Gandolfo Almería 1968, Las ánforas de Layetania 1976

El 15 d’agost fou instituïda oficialment, a partir d’una Junta Superior Provisional de Catalunya, i era formada per l’arquebisbe preconitzat de Tarragona, Jaume Creus, per Bernardo Mozo de Rosales, marquès de Mataflorida, i per Joaquim d’Ibáñez-Cuevas, baró d’Eroles Si bé l’arquebisbe Creus en detenia la presidència, el marquès de Mataflorida en fou la veritable ànima, mentre que el baró d’Eroles s’ocupava principalment de convertir les partides de guerrillers en un exèrcit organitzat, tasca que li resultà impossible D’altra banda, no sembla haver-hi hagut gaire…

És caracteritzat pel seu despullament Els primers abats de Cîteaux no tingueren cap actitud peculiar relacionada amb l’art Fou sant Bernat qui l’introduí, més tard, a l’orde Així, els manuscrits de Cîteaux del temps de l’abat Esteve Harding que abdicà el 1133 són profusament illuminats El 1134, però, quan sant Bernat començà a pesar dins l’orde, el capítol general manà que les caplletres fossin d’un sol color A les vidrieres, l’esperit d’austeritat es manifestà en la prohibició de les representacions figurades i l’adopció d’entrellaçaments abstractes En el cant gregorià, sant Bernat empobrí…

El lloc de Gramuntell és conegut des de l’any 1054, que el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis van cedir el puig d’Agremont a un grup de dotze matrimonis perquè el repoblessin Les primeres notícies sobre l’església de Gramuntell són del segle XII El 1133 Guillem Dalmau de Cervera, senyor del castell de Gramuntell, li féu un llegat testamentari de vint morabatins El 1192 apareix com una església vinculada a Sant Andreu de Vilagrasseta, amb la qual compartia el rector, circumstància que s’ha mantingut fins a l’actualitat Ramon de Cervera féu donació a Sant Andreu de Vilagrasseta i…

Segurament la primera referència d’aquesta església s’ha de cercar en dues relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on la parròquia de Villa Grassa apareix esmentada entre les parròquies de Rubiols i Montoliu El poble de Vilagrasseta fins al segle XIII conegut amb el nom de Vilagrassa, igual que el seu homònim de l’Urgell és a prop de Montoliu, al nord-est L’any 1133 el senyor de Vilagrasseta, Guillem Dalmau de Cervera, féu donació a l’església de Sant Andreu de l’alou que havia comprat a Ramon Joan i els farraginals que tenia entre Vilagrasseta i Gramuntell Un nét de…

Bloc de pedra encastat damunt el portal d’una casa del poble, provinent possiblement de l’església de Sant Julià F Junyent-A Mazcuñan A Garòs, damunt el portal d’una casa del poble casa Gironí, situada al carrer de Poladeres, hi ha encastat un bloc de pedra que té esculpit un crismó, inscrit en un cercle i flanquejat per dues creus de braços patents i mànec En relació amb l’anàlisi del crismó ens volem remetre a l’estudi de la portada de tramuntana de l’església d’Era Purificacion de Maria de Bossòst en aquest mateix volum És freqüent que aquest element vagi acompanyat de dues…