Bloc de pedra encastat damunt el portal d’una casa del poble, provinent possiblement de l’església de Sant Julià.
F. Junyent-A. Mazcuñan
En relació amb l’anàlisi del crismó ens volem remetre a l’estudi de la portada de tramuntana de l’església d’Era Assumpcion de Maria de Bossòst en aquest mateix volum.
Es freqüent que aquest element vagi acompanyat de dues creus; podem recordar com a exemples el crismó de l’església de Sant Pèir d’Escunhau i el de la de Sant Feliu de Vilac. El crismó del Panteó dels Nobles del monestir de San Juan de la Peña (Osca) constitueix el paral·lel més pròxim d’aquest de Garòs.
Possiblement, aquest bloc de pedra havia estat col·locat damunt la portada d’alguna església, ja que aquest és l’emplaçament habitual del crismó a les esglésies romàniques araneses.
N’ignorem la procedència, bé que, per raons de proximitat, és possible que provingui de l’església de Sant Julià, parroquial d’aquest poble, la qual, bé que fou refeta el segle XV, és d’origen romànic.
És difícil donar una cronologia exacta, atès que no tenim prou dades; tanmateix, el paral·lelisme amb altres representacions d’aquest mateix tema de dins i fora de la Vall d’Aran i l’anàlisi general de l’escultura romànica aranesa ens donen una data aproximada de la segona meitat del segle XII o fins i tot més tard.