Resultats de la cerca
Es mostren 3457 resultats
Rafael Granero Bellver
Futbol
Futbolista i entrenador.
Format al Club Esportiu Júpiter, la temporada 1965-66 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Jugava de lateral i fou cedit al Badalona durant un període d’aquella mateixa temporada i a l’Sporting de Gijón en l’edició 1967-68 Pertanyé a l’equip espanyolista fins a la temporada 1976-77, en què disputà 132 partits de Lliga En deixar l’Espanyol jugà una temporada amb el Júpiter i es retirà Com a entrenador dirigí els equips del Júpiter, l’Europa i el Badalona, entre d’altres
reticència
Retòrica
Figura retòrica consistent a deixar incompleta una frase per donar a entendre més del que hom sembla voler silenciar.
remetre
Deixar de fer, de judicar (una cosa) perquè sigui feta en un altre temps, perquè sigui judicada per altri.
obridora destorcedora
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a desfer les voltes dels gèneres tractats en corda en els acabats, i deixar-los oberts.
treure
Fer, deixar, aparèixer a l’exterior (allò que hom porta habitualment ocult, una cosa interna, que hi ha nascut).
aballestar
Estirar un cap ja tibant, tal com s’estira la corda d’una ballesta, per deixar-lo completament rígid.
herbatge
Dret català
Dret que fins a època recent cobraven alguns pobles per a deixar pasturar bestiar foraster en els terrenys comunals.
prestar
Deixar a una persona (diners, o una altra cosa), amb la condició de tornar-ho passat un cert temps.
absència
Dret civil
Condició de la persona que ha desaparegut del seu últim domicili o residència sense que hom en tingui notícia.
L’absència és considerada diferentment quant als seus efectes per les diverses legislacions Les legislacions inspirades en el codi de Napoleó estableixen diversos períodes respecte a l’administració dels béns de l’absent Així, en la legislació espanyola són considerades l’absència presumpta o de fet, o absència simple, i l’absència legal L' absència simple és la situació en què es troba una persona que ha desaparegut del seu domicili o del lloc de la seva última residència sense que hom en tingui notícia i que permet als interessats o al Ministeri Fiscal sollicitar del jutge el nomenament d’…
tortura
Història
Política
Dret penal
Acció d’infligir deliberadament a una persona dolor o sofriments aguts —ja siguin físics o psíquics— a fi d’arrencar-li una confessió o de castigar un acte.
Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a penjar l’…