Resultats de la cerca

Creat per l’empresa Uralita SA durant la dècada de 1940, inicialment disputà les competicions d’Educación y Descanso Arribà a guanyar el títol de campió provincial i participà en els Campionats d’Espanya El 1950 s’inscriví a les competicions de la Federació Catalana de Basquetbol Fou campió de segona categoria B 1952 i de primera categoria 1956 així aconseguí l’ascens a la màxima categoria del bàsquet català Hi jugà entre la temporada 1956-57 i la 1961-62 Destacà Jaume Creus, pare dels jugadors Jordi i Joan Chichi Creus Desaparegué el 1962

Fundat el 1939, acollí bona part del jugadors de la Société Patrie Disputà la primera competició després de la Guerra Civil, el Torneig Pedro Conde, i el 1939 es proclamà subcampió de Catalunya i d’Espanya En destacaren els jugadors Fernando Font i Pere Carreras La temporada següent molts dels jugadors ingressaren a les files del FC Barcelona i baixà de categoria L’equip femení disputà la Copa President i el Campionat de Catalunya els anys 1941 i 1942 La temporada 1942-43 els dos equips jugaven a segona catalana El club desaparegué poc després

Fundat el 1950, tingué com a eix les seccions d’handbol i d’hoquei sobre patins La secció d’handbol s’independitzà poc després de la fundació del club i creà l’Handbol Arrahona, mentre que la d’hoquei sobre patins nasqué la temporada 1956-57 La temporada següent arribà a la màxima categoria estatal i l’any 1959 guanyà el Campionat d’Espanya absolut Després de diverses temporades en l’elit espanyola i d’assolir el subcampionat d’Espanya l’any 1965, desaparegué per manca d’installacions i per problemes econòmics

Fundat l’any 1952, jugà a primera territorial entre el 1981 i el 1990 Poc després l’equip sènior desaparegué i fou reconstituït amb un equip amateur la temporada 1995-96 Des de llavors ha jugat a primera territorial en 2003-05 i 2009-10 L’any 1986 Gerard Gatell creà l’escola de futbol El 1992, un any després de la seva mort, s’incorporà el seu nom a la denominació del club Disposa d’equip en totes les categories d’edat Juga a l’estadi municipal Tornabous

Defensà la reforma de l’administració, la separació Església-Estat i la socialització de la medicina i considerà la persona com l’eix central de les relacions entre govern i governats Es definí a favor de la monarquia parlamentària, d’un Estat descentralitzat i de la reconciliació nacional Propugnà el vot en blanc en el referèndum constitucional de 1978, concorregué a les eleccions legislatives de 1979 a Barcelona 2410 vots i després desaparegué Dirigents José Rodríguez Carreras president, Aurelia de la Sierra y del Río secretària general, Lucienne Hernández i Pedro García

Després de propugnar l’abstenció en el referèndum constitucional, en les eleccions legislatives de 1979 s’integrà a la coalició Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional BEAN amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional i independents En les eleccions municipals d’aquell any formà part de la coalició Bloc d’Esquerra Catalana, que presentà candidatures en 17 ajuntaments Dirigents Humbert Roma, Josep M Aluja, Joan Anton Sànchez Carreté i Josep Lluís Carod-Rovira Publicà Quadern de Discussió Desaparegué el 1979-1980 i els seus efectius es repartiren entre el BEAN i Nacionalistes…

Tenia per òrgan Revista Social , i assolí una gran importància numèrica el 1872 tenia 225 seccions i 28 000 afiliats, gairebé tots de Catalunya Dividida en diverses tendències —moderats prorepublicans, autoritaris i bakuninistes—, desaparegué després del 1874 Legalitzades de nou les associacions obreres el 1881, fou reorganitzada, ara ja amb una clara orientació anarquista, però Les Tres Classes de Vapor se'n separaren quan la Unió s’adherí a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1882, i l’organització romangué minoritària En foren dirigents GAlbagés, FAbayà,…

L’església i hospital de Sant Elm foren fundats pel rei Jaume II de Mallorca el 1279 Esdevingué església parroquial L’hospital desaparegué al començament del s XVI i la vida parroquial s’extingí a causa de les incursions dels pirates El 1531 fou construïda la torre de Sant Elm per a la defensa d’Andratx El 1886 fou adquirit per l’arxiduc d’Àustria Lluís Salvador A l’antic nucli pescador s’afegiren des del començament del s XX cases d’estiueig, fins que, passada la meitat del segle, ha esdevingut un nucli de turisme

Inicialment pertangué al monestir de Sant Pau del Camp, però el 1564 s’uní al monestir de Jesús, els religiosos del qual s’hi installaren temporalment En 1576-78 s’hi establiren els caputxins, i el 1582 els servites també intentaren d’establir-s’hi els recollectes i els augustinians després d’una estada interina dels trinitaris 1618, passà als caputxins 1619 Desaparegué amb el setge del 1640 reedificada en 1661-64, fou aterrada definitivament durant la guerra de Successió En record seu, al segle XIX hom donà el seu nom a una parròquia del Poble Sec

És situada en l’antic centre comercial segle XV testimoniat per la Llotja, el consolat de mar, el porxo del forment després Hala dels Draps i les drassanes, també centre ciutadà del segle XVII, testimoniat per la conversió de l’antiga Hala dels Draps en Palau dels Lloctinents 1668 —el Palau Reial que donà nom a la plaça desaparegué en un incendi el 1875— La restauració de la Llotja 1774-1902, la construcció de la nova Duana 1790-92, la urbanització de la plaça 1825-34, i l’edificació dels Porxos d’En Xifré 1836 li acabaren de donar fesomia