Resultats de la cerca

Fundada i dirigida per Salvador Bové, hi collaboraren especialment Joan Avinyó i Joan Maura i Gelabert Formava part del corrent catòlic contemporani de renovació de l’escolàstica medieval promogut per l’encíclica Aeterni Patris de Lleó XIII Pels seus estudis de caràcter històric, contribuí eficaçment al coneixement i a la difusió de l’obra de Ramon Llull

Contrari tant a l’avantguardisme com al realisme social, el seu model eren els clàssics, i més a prop Ingres Al llibre L’art i la revolució social 1936 propugnà un realisme perfeccionista allunyat de tot compromís, i denuncià el sistema de difusió de l’art a través de marxants El 1939 s’exilià a França

Professor a la Universitat de Kiel 1857, les seves contribucions més remarcables afecten el camp de la cirurgia d’urgència, com ara la bena elàstica, que, enrotllada en una extremitat, permet de fer intervencions quirúrgiques sense pèrdua de sang Els seus manuals sobre primeres cures foren els millors de l’època i els que assoliren més difusió

Germà de Vicent Carmelità, prior del convent d’Onda i vicari general de l’orde a Càller Sardenya Autor d' Espejo de bien vivir València, 1535 i d' Espill de ben viure i per a ajudar a ben morir València, 1559, de gran difusió i reeditats diverses vegades junts i per separat, en castellà i en català

Estudià amb Busoni a Berlín Del 1936 al 1949 dirigí l’orquestra de Minneapolis i del 1950 al 1958 la Filharmònica de Nova York Contribuí a la difusió de Stravinsky, Berg i altres autors moderns Compongué l’òpera Sister Beatrice 1920, música de cambra i un concert 1929 Un concurs internacional de direcció porta el seu nom

És dubtós el seu pretès origen gòtic o jueu Poeta clàssic d’escassa vàlua, és famós pels seus zaǧal i pel tracte satíric que els donà Ultra l’interès que presenten per a la contribució a la difusió d’aquest gènere, llur llengua àrab dialectal amb nombrosos mossarabismes és una font important per al coneixement de la parla andalusina

La seva poesia, amb influència modernista, evolucionà de l’erotisme Las lenguas de diamante, 1918 Raíz salvaje , 1922 a l’intimisme místic Estampas de la Biblia, 1936 La seva obra tingué una gran difusió i el 1929 hom l’anomenà Juana de América Escriví, també, contes Carlo , 1944, llibres de tema religiós i una Autobiografía 1957

El seu recull de versos en dialecte milanès, L’è el dí di mort, alegher 1932, tingué poca difusió, en part a causa de l’actitud del règim feixista del qual fou adversari, contrari a l’ús dels dialectes La seva poesia, tot i seguir la tradició milanesa, rebé la influència decadentista, especialment francesa, i expressionista

Escriptor religiós, fou rector de Bigues i de Sant Boi de Llobregat Cap a la fi del segle XVIII publicà un Compendi o breu explicació de la doctrina cristiana en forma de diàlogo entre pare i fill , que tingué una extraordinària difusió hom en coneix més de setanta edicions al llarg del segle XIX i traduccions al castellà

És autor de De nuptiis Mercurii et Philologiae , obra enciclopèdica en nou llibres, on exposà, després de l’allegoria de les noces entre Mercuri i la Filologia, la matèria de les set arts liberals El llibre, esponent dels diversos corrents culturals de l’hellenisme, tingué una gran difusió, com a llibre de text, durant l’edat mitjana