Resultats de la cerca

Membre del Reial Club de Tennis Turó, guanyà el primer Campionat de Catalunya de tennis de taula femení 1936 El mateix any s’imposà en dobles fent parella amb la seva germana Carme Després de la Guerra Civil, jugà amb el Tívoli PPC També practicà el tennis i la pilota vasca

Desenvolupament enciclopèdic Un fragment d’aquest cant es conserva també enun foli en pergamí de la primera meitat del mateix segle a l’Arxiu Episcopal de Tarragona Consta de sis cobles dobles de vuit decasíllabs, acabat amb dues tornades de quatre versos cadascuna Bibliografia Aramon i Serra, R 1964 Vegeu bibliografia

Membre del Reial Club de Tennis de Barcelona Fou subcampiona d’Espanya 2001 i campiona de Catalunya 2002 Guanyà diversos títols del circuit Challenger El 2003 assolí la seixanta-sisena posició en el rànquing de la WTA individual i la vuitanta-dosena en dobles És professora de l’Acadèmia Sánchez-Casal

Desenvolupà la seva carrera com a jugador al Tívoli PPC Fou campió d’Espanya 1948 i de Catalunya 1949 per equips i tres cops campió català de dobles 1936, 1942, 1948 Fou finalista del Campionat de Catalunya individual 1942, 1943, 1950 Fou seleccionador espanyol als Campionats del Món 1954, 1955, 1957

Fou tres vegades campió de Catalunya d’individual 1911, 1914, 1917 i sis de dobles 1908, 1910, 1911, 1913, 1914, amb E Witty, i 1912, amb R Herbert També fou campió 1914 i subcampió 1913 d’Espanya de categoria individual Exercí de jutge àrbitre i fou president de la federació espanyola 1929-31

Format al Reial Club de Golf El Prat Fou campió d’Espanya júnior 1968, amateur 1970, 1971 i de dobles 1970, 1975, 1976 També fou campió de Catalunya amateur 1979, i guanyà dues edicions de la Copa Puerta de Hierro 1980, 1981 Després feu d’entrenador professional al mateix club on es formà

Membre del Club Natació Reus Ploms, arribà al segon lloc del rànquing català En dobles ha obtingut grans èxits al costat de Marta Cano, com la victòria al Màster Pàdel de Catalunya 2008 Ha jugat amb la selecció catalana, amb la qual aconseguí un tercer lloc al Campionat de Seleccions Autonòmiques 2009

Un cas típic d’addició és la hidrogenació dels alquens o alquins, per exemple, la hidrogenació de l’etilè Les reaccions d’addició constitueixen un dels tres grans grups en què les reaccions orgàniques poden dividir-se Allò que específicament les caracteritza és la desaparició en el substrat d’almenys un enllaç ε i la formació d’almenys dos nous enllaços σ amb altres tants àtoms o grups, els quals poden provenir de l’escissió homolítica o heterolítica de l’addent o poden tenir ja prèviament una existència autònoma cas de l’addició d’ions Les reaccions d’addició comprenen reaccions tan corrents…