Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Colònia, i es doctorà amb una tesi sobre les connexions entre poesia i teologia Coneguda per les seves tesis contra la guerra de Vietnam, del 1968 al 1972 organitzà, juntament amb el seu segon marit, les Politisches Nachtgebet ‘nits de pregària i política’ Ensenyà teologia sistemàtica a la Union Theological Seminary de Nova York 1975-87 L’any 1994 fou nomenada professora honorària de la Universitat d’Hamburg Fou la creadora del terme cristofascisme i és autora de diversos llibres, entre els quals Suffering 1975 i Creative Disobedience 1995

Es doctorà en dret el 1926 Fou president de la junta de govern de la Casa de Misericòrdia És autor de treballs sobre noves formes de societats anònimes i d’articles a diaris i revistes Monàrquic fervent, fou directiu de la Unión Monárquica Nacional, candidat amb Lliga Catalana el 1936, membre destacat de Peña Blanca i vicepresident de la Dreta de Catalunya Després de la guerra civil treballà per la restauració de la monarquia, per la qual cosa fou detingut 1957 El comte de Barcelona el nomenà membre del seu consell privat

Es doctorà en ambdós drets i fou jutge reial i lloctinent del rei a la vegueria de Conflent i Capcir El 1755 publicà La nouvelle France ou la France commerçante , obra que fou molt llegida i en la qual postulava que el futur de França residia en el comerç i no en les empreses militars També publicà obres de tema jurídic, com Novae juris ac judiciariae institutiones 1759 El seu fill, Francesc Xavier Valeri de Tixedor Prada 1744 — 1818, succeí el seu pare en els càrrecs oficials i assistí als estats generals del 1789

Professor a la Universidad Iberoamericana de Mèxic, on fou professor, es doctorà a la Universitat de Maryland EUA Fou editor literari del Fondo de Cultura Económica Debutà el 1995 amb la novella La muerte de un instalador , guardonada amb el premi de Primera Novela Joaquín Mortiz, i que ha estat considerada una de les novelles mexicanes més importants del segle XX Seguiren Virtudes capitales 1998, El cementerio de sillas , 2002, el volum de narracions Hipotermia 2006, Vidas perpendiculares 2008 i Decencia  2011 L’any 2013 obtingué el premi Herralde de novella amb Muerte súbita 2013

El 1939 es traslladà a Escòcia, on es doctorà 1955 Féu estudis a Mont-real Del 1949 al 1952 féu recerca al National Institute de Londres i després passà al departament d’endocrinologia de la McGill University de Mont-real Fou també professor del Baylor University College Des del 1967 és membre honorari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears El 1977 compartí el premi Nobel de medicina amb RGuillemin i RYalow Són importants els seus treballs sobre la producció d’hormones hipotalàmiques que controlen l’activitat hormonal perifèrica

Fill del cavaller de Ribes Julià de Solanell i de Foix Monjo benedictí, es doctorà a Lleida en teologia i dret canònic, que hi dictà més tard Austriacista, fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Cugat del Vallès Diputat del braç eclesiàstic de la generalitat 1710-13, a la junta de braços del 1713 decidí d’inhibir-se en la qüestió de la resistència contra Felip V Fou privat de l’abadia pels filipistes Historià els monestirs de Ripoll i Sant Cugat en treballs que han romàs inèdits

Filipista Es doctorà en teologia a València el 1673 El 1681 fou fet paborde de la seu amb càtedra de Sagrada Escriptura a la universitat 1681 Tancada la universitat per causa de la guerra, n'aconseguí la reobertura i Felip V li'n confià el govern Fou elegit bisbe d’Ourense 1708-18 i de Còrdova 1718-31 Publicà els seus cursos universitaris, Theologia de novissimis 1707, reeditat a Anvers i a Lió, Tractatus Evangelici tres volums, 1723-27, i deixà diversos tractats inèdits Fou de tendència eclèctica i antiaristotèlica

Estudià a la Universitat de Harvard 1919-22, on fou deixeble de George Birkhoff, es doctorà 1926 i fou professor del 1933 al 1946 Des d’aquest any fins a la jubilació 1968, exercí la docència a la Universitat de Chicago, on aconseguí de reunir un dels millors equips de matemàtics Mac Lane, Whitney, AWeil, Zygmund, etc del seu temps Publicà més de 350 treballs i han estat fonamentals les seves aportacions a la teoria de reticles, anàlisi funcional, topologia, teoria de categories, filosofia de la ciència, etc

Es doctorà en química i física a la Universitat de Yale 1942 El 1948 entrà al Brookhaven National Laboratory, on treballà fins a la seva jubilació Al final de la dècada del 1950 emprengué un projecte per a detectar els neutrins solars Aconseguí capturar un total de 2000 neutrins procedents del Sol, i demostrà així que l’energia solar prové de la seva fusió Els resultats de Davis foren confirmats anys després pel grup de Koshiba Per aquestes investigacions rebé el premi Nobel de física el 2002, compartit amb M Koshiba i R Giacconi

Doctora cum laude en lingüística hispànica per la Universidad Complutense de Madrid 1988, on fou professora titular de teoria de la comunicació i mètodes d’investigació Posteriorment exercí diversos càrrecs entre els quals destaquen el de vicedegana d’alumnes a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, catedràtica de comunicació audiovisual 2002, directora del departament de ciències de la comunicació 2003 i directora general de RTVE 2004 El 2007 fou nomenada directora de l’Institut Cervantes Ha publicat una vintena de llibres de la seva especialitat, com també diversos articles…