Resultats de la cerca
Es mostren 1419 resultats
Gavino de Valladares y Mejía
Literatura
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1775-94) i escriptor.
Desplegà una intensa activitat pastoral i administrativa en la reorganització del seminari 1784 i promogué campanyes tumultuoses a càrrec de l’apòstol d’Andalusia, Diego José de Cádiz Fomentà, a través del premonstratenc Jaume Caresmar, l’ordenació dels arxius capitular i de la mesa episcopal És autor de molts treballs pastorals i jurídics, alguns d’ells en català o en edició bilingüe, com un Promptuari de la doctrina cristiana per l’ús dels nois empleats en les fàbriques de pintats d’esta ciutat 1786
ciment
Química
Material pulverulent que, mesclat amb un líquid, esdevé adhesiu i capaç d’unir fragments o masses sòlides.
Denominació i tipus de ciments De manera més restringida, hom aplica aquesta denominació als ciments emprats en construcció, o ciments calcaris Aquests són materials en pols, constituïts fonamentalment per composts de calci, els quals, amassats amb aigua, donen pastes plàstiques pasta de ciment que permeten l’adheriment adequat de pedres, rajoles, etc En la pasta de ciment es produeixen transformacions químiques entre els components del ciment i l’aigua de pastament, a conseqüència de les quals el material adquireix rigidesa i resistència mecànica creixents Aquestes transformacions són…
les Salines
Jaciment paleontològic
Jaciments de sal del municipi de Manuel (Ribera Alta), a l’esquerra del riu d’Albaida.
Explotades des del 1782, en temps de Carles III, el 1836 hi havia dues fàbriques, amb 487 basses per a l’evaporació de l’aigua de mar La producció, al darrer quart del s XIX era de 10 000 quintars Havien estat comprades a l’estat pel marquès de Vivel foren tancades per antieconòmiques vers el 1900 i el marquès les donà el 1926 a l’exèrcit, al cos d’enginyers militars En crear-se els centres d’instrucció de reclutes, les salines foren convertides en camp de tir d’un destacament d’enginyers
sirena

Esquema d’una sirena de Cagniard de la Tour
© fototeca.cat
Física
Tecnologia
Aparell generador de sons de gran intensitat, mitjançant una sèrie ràpida d’interrupcions periòdiques d’un corrent d’aire, vapor, etc, produïdes per la rotació d’un o més discs proveïts de forats.
En girar el disc s’interromp el corrent d’aire i la sirena emet així un so musical de freqüència igual al producte del nombre d’orificis del disc pel de revolucions per segon a què gira En la sirena de Cagniard de la Tour, ideada el 1819, és utilitzat aire comprimit i el seu funcionament és anàleg al d’una turbina Les sirenes són emprades, sobretot, com a senyal o alarma en naus, per a indicar l’hora d’entrada o de sortida de fàbriques, per a fer investigacions acústiques, etc
construcció

Indústria de la Construció
© Fototeca.cat-Corel
Construcció i obres públiques
Economia
Art o tècnica de construir.
Com a part de l’arquitectura, la construcció tracta de la realització de les obres tenint en compte les propietats dels materials emprats, les condicions del terreny, les possibles accions exteriors sobre l’obra, etc arquitectura La construcció és un dels sectors econòmics més importants en els llocs industrialitzats o en vies d’industrialització Comprèn un gran nombre d’activitats diverses, que van des de la fabricació dels materials de construcció, el més important dels quals és el ciment, fins al bastiment de cases, fàbriques i grans obres públiques
Mercè Tatjer i Mir
Geografia
Especialista en geografia i història urbana.
Professora de la Universitat de Barcelona En el camp de l’anàlisi i l’estudi, collabora amb diferents grups en programes de recerca i de difusió del patrimoni industrial i de la ciutat Entre les nombroses publicacions en què ha participat, és autora de L’habitatge a Catalunya coautora, 1993, La configuració dels barris populars de la Ciutat Vella , dins Els barris de Barcelona 1999, La ciutat de les fàbriques Itineraris industrials de Sant Martí, Barcelona 2002, Memòria del passat industrial de les Corts, Barcelona 2005 i Can Ricart Estudi Patrimonial 2005
Bartomeu Sureda i Miserol
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Conreà el paisatge i la pintura religiosa Viatjà per Anglaterra i Amèrica estudiant tècniques de plantació del cotó, i hom ha dit que introduí a la península Ibèrica les primeres màquines per a la seva filatura S'especialitzà en la fabricació de la porcellana i dels cristalls Dirigí el Real Conservatorio i les fàbriques de porcellana de la Moncloa i de cristall a La Granja Castella Fou un dels fundadors de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià a Mallorca Amic de Goya, fou retratat per aquest
Lleó Bergadà i Girona
Tecnologia
Doctor enginyer, especialitzat en la química de la cel·lulosa i en la indústria del paper.
Fou director de fàbriques papereres, de la Secció de la Cellulosa de l’Institut d’Investigacions Tècniques, i del Centre d’Estudis d’Investigació i d’Assessorament de la Indústria del Paper a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona És autor de diversos treballs de recerca sobre la cellulosa de les plantes anuals i sobre la fabricació del paper Publicà nombrosos articles sobre aspectes filosòfics i humanístics de l’activitat tècnica, organitzà el Museu de la Tècnica a l’Escola d’Enginyers i collaborà en alguns projectes importants d’arquitectura i urbanisme
Astilleros Españoles
Empresa de construccions navals, creada el 1969 a Madrid en fusionar-se la Sociedad Española de Construcción Naval, Euskalduna i Astilleros de Cádiz.
Era propietat de l’INI i tenia installacions al País Basc, Galícia, Andalusia i una fàbrica de motors marins a Manises Entre les seves filials destacaven Astander, Juliana i Celaya Segona empresa espanyola del sector, els anys vuitanta tingué fortes pèrdues per la baixa de comandes internacionals i el 1986 hom n’inicià la privatització El 2000 es fusionà amb l’ Empresa Nacional de Construcciones Navales Militares Bazán i l’any següent creà l’empresa de construcció naval civil i militar Izar, amb vuit drassanes i tres fàbriques a tot l’Estat espanyol
Jinan
Ciutat
Capital del sheng de Shandong, Xina, a la regió de l’Est, al peu del vessant septentrional de les muntanyes de Tai Shan.
Enllaçada, a través del Gran Canal, amb la xarxa fluvial del nord de la província i del sud de Hebei, és un important centre comercial i de transports per a la rica regió agrícola del nord de Shandong, productora de cotó, gra, cacauets i tabac A partir del 1949 esdevingué també ciutat industrial, amb fàbriques de construcció de maquinària, producció tèxtil, de paper i de ciment A partir dels anys setanta s’hi installà una gran fàbrica de camions i tractors Té indústria siderometallúrgica i química És el centre cultural de Shandong, amb universitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina