Resultats de la cerca

Voluntari a la guerra russopolonesa, durant els anys vint el feren famós les seves activitats de contraban i de bandidatge Arrestat el 1930, fou condemnat a mort, pena que hom li commutà per la de cadena perpètua En aquest període començà a escriure, i obtingué un gran èxit amb la seva primera novella Kochanek Wielkiej Niedźwiedzicy ‘L’enamorat de l’Óssa Major’, 1937, en gran part autobiogràfica Durant la Segona Guerra Mundial s’evadí i es traslladà a Anglaterra el 1946, on prosseguí la seva activitat literària amb altres novelles, que no obtingueren l’èxit de la primera

Fill de Guislabert I i de Beliarda Es casà amb Adelaida En succeir el seu pare, s’enfrontà al seu oncle Hug I d’Empúries, que pretenia d’unir ambdós comtats defensat per Bernat I de Besalú, la mediació del bisbe Oliba aconseguí finalment la pau 1020 El 1025 intervingué a Perpinyà, esdevinguda de poc temps residència comtal, en la consagració de Sant Joan Vers 1065-66 assistí, amb el seu fill Guislabert i amb els comtes Ponç I d’Empúries, Guillem II de Besalú, Ramon I de Cerdanya i altres nobles, al famós sínode de Toluges

Conegut també amb el nom simple de Marc Potser d’origen foraster, el 975 era escriptor notari i sacerdot Actuà d’assessor jurídic dels bisbes Vives i Aeci Redactà un gran nombre de documents notarials i alguns de caire litigiós, més en consonància amb el títol de jutge, que emprà sempre a partir del 988 Gaudí de la confiança de les famílies comtals, especialment d’Oliba Cabreta, que el reclamà la vetlla de partir cap a Montecassino 987/988 Jutge benigne segons un contemporani, contribuí a la formació científica del famós jurista Ponç Bonfill Marc, suposat fill seu sense prou…

Format a Berlín, estudià a Londres l’arquitectura i la decoració angleses d’aquell moment Fruit d’aquests estudis són els llibres Die Englische Baukunst der Gegenwart ‘L’arquitectura anglesa actual’, 1901 i el famós Das Englische Haus ‘La casa anglesa’, 1904-08, en tres volums Tornà a Alemanya i fou un dels fundadors de la Deutscher Werkbund, grup dins el qual representà, en contraposició a Hvan de Velde i l’Art Nouveau, l’anomenat funcionalisme integral Per la seva gran lluita a favor de l’estandardització en arquitectura fou un dels més valuosos precedents del Bauhaus

Anà a París, on es féu famós arran del cartell Gismonda 1894, per a Sarah Bernhardt de llavors ençà fou el cartellista de l’actriu Lorenzaccio i La dame aux Camélies , ambdós del 1896 Medea , 1898 Hamlet, 1899 Fou un dels cartellistes més importants del Modernisme el tema dels seus cartells fou sempre la figura femenina, que, partint d’una fotografia, idealitzava Són famosos els que féu per a les Cigarretes Job 1896 i 1898 Illustrà la revista La Plume De retorn al seu país 1910, pintà una sèrie de vint teles sobre l' Epopeia eslava castell Moravský Krumlov, Praga

Deixeble de Taussig, fou professor de les universitats de Chicago 1919-46 i Princeton 1946-60 És un dels primers especialistes del s XX en teoria del comerç internacional Publicà Studies in the Theory of International Trade 1937, on estudia des dels mercantilistes fins als precedents de Keynes/> Una altra obra seva és International Trade and Economic Development 1953 Autor també d’un famós article 1931 sobre corbes de costs i corbes d’oferta, hom li deu la distinció entre economies reals externes i economies pecuniàries externes És important la seva tasca teòrica i la seva…

Amplià aviat estudis a Roma, on s’installà Allà fou director de l’Academia Española de Bellas Artes 1898-1901 Acadèmic de San Fernando, el 1901 accedí a la direcció del Museo del Prado de Madrid, càrrec que exercí fins el 1918, que hagué de dimitir a causa d’un famós robatori de què fou víctima el museu De la seva obra de creació primerament orientalista i després dominada per la pintura d’història de tema venecià La coronació de la dogaressa , sobresurt, tanmateix, l’ambiciosa sèrie El Decàleg exposada a Madrid el 1916, d’un simbolisme grandiloqüent Morí cec

Des del 1954 resideix a Amèrica, on fou alumne de Louis Kahn Es féu mundialment famós per l' Hàbitat 67 , a l’Expo 1967 de Mont-real El programa consistia en una construcció de dotze pisos capaç per a 158 famílies, realitzada amb elements prefabricats i mòduls sobreposats, intentant un hàbitat fortament individualitzat dins una estructura collectiva Aquesta obra —en la qual collaboraren David Barott i Boulvali— serví de base per a nous projectes d’hàbitat a Nova York i a Puerto Rico També és autor de l’escola rabínica Yeshivat-Porat-Josep 1970, a Jerusalem, i d’escrits teòrics

D’entre els seus membres destaquen Claude II Audran Lió 1639 — París 1684, pintor, collaborador de Charles Lebrun en l’ornamentació del Louvre i de Versailles Gerard II Audran Lió 1640 — París 1703, gravador, el més famós de la família, que fou el millor intèrpret de l’obra de Lebrum Claude III Audran Lió 1658 — París 1734, pintor d’arabescs, el qual contribuí en bona mesura a la creació de l’estil ornamental del s XVIII i treballà en la decoració de les residències reials Benoit II Audran París 1698 — 1772, gravador, un dels millors intèrprets de les obres de Watteau

Encara que adorat especialment a Cinòpolis, el seu culte, molt antic i dilatat, car arribà fins a l’època romana, abastava tot l’Egipte Els seus vincles familiars, complexos i poc clars de vegades, germà d’Osiris d’altres, fill d’Osiris, Seth, etc, el relacionen preferentment amb les divinitats del mite osiríac, segons el qual s’encarregà dels funerals d’Osiris Així mateix, en el famós judici del mort, presidit per aquest déu, Anubis tenia cura de la pesada del cor del difunt a la balança Hom el representava com un home amb cap de gos o de xacal