Resultats de la cerca
Es mostren 28624 resultats
rotlle
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Forma que presenten certs documents medievals (cartularis, documents judicials, etc) i altres escrits anàlegs a l’antic rotlle.
Destaquen els rotlles pasquals segles X-XIV, on hi havia escrit l’anunci pasqual amb nombroses miniatures disposades en sentit invers, talment que, en descabdellar-se des de l’ambó, el diaca pogués llegir la pregària i els fidels poguessin contemplar les figures Alguns dels cartularis catalans medievals presenten també la forma de rotlle Cal afegir encara la Genealogia dels Reis d’Aragó , de començ del segle XV, document conegut com a Rotlle de Poblet
àcid elaídic
Química
Estereoisòmer de l’àcid oleic (que és la forma cis-), a partir del qual és obtingut per acció del HNO3.
Forma agulles que es fonen a 16,3°C És insoluble en aigua i molt soluble en els dissolvents orgànics més habituals
caça
Música
Composició vocal en forma de cànon, molt estesa a Itàlia al segle XIV (on rebia el nom de caccia) i emprada també a Catalunya.
El tema és habitualment la caça o persecució amorosa Contemporània de l’antic madrigal del qual no és, doncs, l’antecessora, com hom ha volgut suposar, fou conreada per la major part dels músics de l' ars nova En la forma més corrent, és escrita per a dues veus agudes en cànon, a les quals ha estat afegida una tenora instrumental de valors llargs A França, al segle XIV, el mot chasse era gairebé sinònim de cànon, qualsevol que en fos el tema El parallel anglès, catch , forma particular d’Anglaterra des del segle XIV, consisteix en un cànon molt simple on han estat…
leucobase
Química
Forma reduïda incolora d’alguns colorants derivats del trifenilmetà (verd malaquita, rosanilina, cristall violeta), coneguts com a colorants de tina
.
Són emprades en el tint del cotó La leucobase per oxidació sobre la mateixa fibra es converteix en el corresponent alcohol terciari base incolora, el qual per escalfament, en presència d’àcid, dóna la forma quinònica, acolorida
pinacoide
Mineralogia i petrografia
Forma cristal·lina simple de la classe holoèdrica pinacoidal, la qual pertany al sistema triclínic i només té un centre de simetria.
L’existència de centre de simetria exigeix que cada forma sigui constituïda per dues cares oposades i paralleles, les quals són anomenades pinacoides
columna

Columna
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part estructural de les arpes corresponent al costat del triangle que forma l’instrument paral·lel a les cordes.
En les arpes medievals i renaixentistes, aquest costat tenia una forma lleugerament corbada per aquesta raó potser seria més lògic dir-ne braç Al segle XVII, però, solia ser ja una peça recta i tornejada, que, en augmentar de gruix per a permetre el pas de les transmissions dels mecanismes cromàtics durant el segle XVIII, es convertí en un element semblant a una columna A l’extrem superior, anomenat cap o corona, solen tallar-s’hi elements decoratius
polivinilpirrolidona
Farmàcia
Substància en forma de pólvores amorfes, d’un color blanc groguenc, fàcilment soluble en l’aigua, on dona una solució col·loidal.
Hom l’administra, mesclada amb solució fisiològica per a assolir la viscositat convenient, en forma de gota a gota endovenosa en casos de deshidratació, hemorràgies, xoc, etc
hibridació cultural
Sociologia
Forma cultural nova que és el producte de la barreja entre formes culturals de procedència diversa.
Els contactes i les mescles interculturals són una constant al llarg de la història, tanmateix la barreja o hibridació cultural s’ha accentuat en el món actual en la mesura que s’han intensificat els processos migratoris, els intercanvis econòmics i s’han estès les xarxes de transport i de comunicacions Segons García Canclini la noció d’hibridació cultural s’ha posat en circulació en les darreres dècades del s XX fent referència a un conjunt de processos en què estructures o pràctiques socials discretes, que existien de forma separada, es combinen per generar noves estructures,…
tiobacteri
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les tiobacteriàcies, amb cèl·lules en forma de bacils allargats.
Hom els troba en basses i estanys d’aigua poc moguda en forma d’agregats, de poques cèllules, de coloracions blanc groguenques degudes al sofre No són mòbils
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina