Resultats de la cerca

Filla del lutier Charles Montagne i de la modista Anne Roux L’any 1859 el Consolat General de França expedí un laisser passer a Charles Montagne per tal que pogués anar a París, fet que permet deduir que aquest any la família Montagne Roux ja estava establerta a Barcelona Carolina Montagne aprengué l’ofici de modista amb la seva mare i treballà en el negoci de modes iniciat per la seva germana Maria Berta Montagne Roux Des de la dècada dels anys vuitanta del segle XIX i al llarg de la seva vida les dues germanes treballaren juntes El 1884 tenien un taller establert al carrer de Santa Anna,…

Llaurador, s’uní a les forces de Cabrera 1833 El 1840 passà a França i s’establí a Lió com a agricultor Lluità novament a la segona guerra Carlina en què fou greument ferit i a la tercera, en què fou segon comandant de la zona de València 1873 En aquesta ocasió s’apoderà de Conca, però, rebutjat per Weyler a Bocairent, hagué de retirar-se Assolí el grau de general de l’exèrcit carlí, però, derrotat aquest, hagué de tornar a França, on féu de venedor ambulant

Malgrat una certa indústria, la importància de la ciutat, eminentment turística, prové de la seva història i dels seus monuments artístics Sobresurt el castell d’Amboise , construït per Carles VIII del 1492 al 1498 És un bon exemple del gòtic florit francès destaca la capella de Saint-Hubert, on es conserven les suposades despulles de Leonardo da Vinci, i l’anomenada casa del Rei Hi treballaren artistes italians, autors d’unes de les primeres mostres de decoració renaixentista que es troben a França, especialment en alguns ornaments de les torres d’Hur tault i dels Minimes, que…

Es doctorà a París 1812 i treballà a Mèxic tornà a Menorca, i finalment es retirà a França És autor, entre d’altres obres inèdites, d’unes Refléxions sur l’instinct et sur la perversion dans quelques maladies 1820

Central provinent del Modugno de la sèrie A2 italiana, el 2007 fitxà pel Sant Pere i Sant Pau, de Tarragona, però la temporada següent marxà a França per jugar amb el Narbonne Volley Al març del 2011, retornà a la Superlliga espanyola, aquesta vegada per defensar els colors del FC Barcelona Acabada la temporada fitxà pel Nuevos Gigantes de Carolina, de Puerto Rico Fou inclòs dins l’equip de les estrelles de la temporada 2011-12 Juga com a internacional per França

S’inicià en l’hoquei sobre patins al Toulouse FC i el 1949 arribà a Catalunya, on començà a jugar al Club Turó Posteriorment ho feu al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual fou campió d’Espanya 1951 i de Catalunya 1951, 1953 També jugà al Sant Sadurní, el Club Patí Vic, el Centre Moral i Cultural Poble Nou i el Círculo Barcelonista, i entrenà l’Igualada Hoquei Club Fou internacional amb França i també jugà partits amistosos amb la selecció catalana Com a patinador de velocitat, fou campió de França i de Catalunya 1950 defensant els colors del Club Hoquei Catalunya

Estudià arts, filosofia, teologia i dret a la Universitat de València Prengué part a la guerra del Francès i arribà a brigadier Les corts del 1813 el nomenaren vocal de l’Escuela Suprema de Censura Publicà, a Cadis, Ensayo de una Constitución militar deducida de la Constitución política 1813, i a Madrid, Proyecto de una Constitución de las milicias nacionales 1814 Durant el Trienni Constitucional 1820-23 fou diputat a corts, cap polític de Barcelona i comandant de Múrcia i governador de Cartagena El 1823 hagué d’emigrar a França És autor també d’uns Principios de legislación…

Es formà musicalment a la seva ciutat natal en les disciplines de piano, cant i art dramàtic El 1966 es traslladà a Alemanya per ampliar els seus coneixements com a cantant a l’Escola Superior d’Hamburg Fou membre de diverses companyies de teatres operístics germànics fins que el 1973, de retorn a França, ingressà com a membre estable de l’Òpera de París Tot i haver abordat un repertori variat, dedicà gran part de la seva carrera a la música del segle XX Parallelament a l’òpera, dugué a terme una intensa activitat en el terreny de la música vocal de cambra, especialment amb el…

El 1962 es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà 1970 en filologia francesa a la Universidad Complutense de Madrid Des del final de la dècada del 1960 i fins al 1980 fou director de diferents instituts de batxillerat El 1980 ocupà la càtedra de filologia francesa a l’Escola Universitària de Magisteri Entre el 1981 i el 1983, fou director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació ICE i és vicerector de l’Estudi General Lullià des del 1991 Com a investigador ha treballat el camp de la lingüística i la investigació històrica En aquest àmbit, cal…

La temporada 1996-97 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, procedent del Nantes Davanter, romangué dues temporades al club, amb el qual disputà 59 partits de Lliga i marcà 17 gols Fou set vegades internacional per França