Resultats de la cerca
Es mostren 3003 resultats
gastroparèsia
Medicina
Parèsia que afecta la musculatura llisa de l’estómac.
Comporta una dificultat o un retardament en el buidament gàstric L’etiologia més freqüent és la neuropatia diabètica altres causes poden ésser la secció quirúrgica del nervi vague per anullar la secreció d’àcid i afavorir la curació de la malaltia ulcerosa aquesta cirurgia està pràcticament obsoleta arran de l’adveniment de medecines antisecretores antihistamínics H2 i inhibidors de la bomba de protons
cateterisme vesical
Introducció d’un catèter a la bufeta de l’orina a través de la uretra.
És anomenat també sondatge vesical Els seus objectius principals són buidar la bufeta en casos de retenció urinària freqüent en certes malalties de la pròstata i d’incontinència urinària en algunes malalties neurològiques, i també és emprat per a obtenir mostres d’orina per a anàlisis clíniques i per a practicar estudis de la bufeta en determinades malalties cistografia, > cistoscòpia, etc
hèlix α

hèlix α amb grups carregats en les cadenes laterals
Bioquímica
Una de les conformacions que poden adoptar les cadenes d’aminoàcids de les proteïnes.
Consisteix en una disposició helicoidal dels aminoàcids al voltant d’un cilindre, de manera que els grups CO i NH dels distints aminoàcids s’encaren a intervals regulars i formen un pont d’hidrogen L’hèlix més freqüent és la que presenta un pas de rosca de 3,7 radicals d’aminoàcids i un període d’identiat de 5,44 A
guineu

Guineu
Guido Schmitz (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, de 30 cm de llargada, amb el cap deprimit, contorn triangular i amb la boca en posició ínfera.
Presenta l’epidermis desproveïda d’escates, i a l’opercle hi ha quatre agullons verinosos El mascle és de coloració molt viva i té el primer radi de l’aleta dorsal molt llarg Habita als fons sorrencs litorals, fins a 350 m És freqüent a la Mediterrània i no és comestible La guineu vermella C fasciatus és semblant, però més petita
quadrada
Música
Figura musical (ww) que té un valor equivalent al doble de la rodona, a quatre blanques i a vuit negres.
Tot i ser la figura de més valor, no es pren com a unitat i no té representació a l’indicador mètric El seu ús és, actualment, poc freqüent El seu valor en restringeix la utilització als compassos 4/2, 2/1, 3/1 i 4/1 i els seus corresponents compostos, 12/4, 6/2, 9/2 i 12/2, si la figura porta punt La pausa de quadrada s’indica amb el signe =ww
duo
Música
Composició o fragment musical per a dues veus o instruments, amb acompanyament o sense.
Aparegué en la polifonia del segle XV, i al segle XVIII fou freqüent el duo de cambra Introduït en l’òpera, alternà amb l’ària el Romanticisme feu habitual el duo d’amor, sovint per a tenor i soprano Tristany i Isolda , de Wagner La Bohème , de Puccini En música de cambra destaquen els duos per a violins de Béla Bartók
El que cal saber de la disenteria bacil·lar o shigel·losi
Patologia humana
La disenteria bacillar o shigellosi és una malaltia infectivocontagiosa aguda d’origen bacterià, especialment freqüent en els països tropicals, que evoluciona amb síndrome febril, dolor abdominal i diarrees amb moc sanguinolent En els infants petits i desnodrits aquest trastorn acostuma a provocar febre elevada i persistent, convulsions, nàusees i vòmits, i pot complicar-se amb una deshidratació que pot arribar a ésser mortal
col·locació
Gramàtica
Combinació de mots aparentment lliure, generada amb regles sintàctiques, però d’ús molt freqüent. Ex.: cel blau, visiblement afectat, buscar pertot arreu
.
apoteosi
Art
Tipus de representació artística d’arrel clàssica, freqüent en la decoració pictòrica barroca i d’èpoques posteriors per a glorificar un personatge.
demència presenil
Patologia humana
Nom genèric de certs trastorns degeneratius cerebrals propis de l’edat madura, el més freqüent dels quals és la malaltia d'Alzheimer
.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina