Resultats de la cerca
Es mostren 1013 resultats
Ignacio Agramonte y Loynaz
Història
Independentista cubà.
Estudià lleis i s’uní a Céspedes en la revolta contra els espanyols Demajagua i Grito de Yara, 1868 Redactà la primera constitució de la República Cubana 1869 i, després d’actuar a Camagüey, el 1870 es posà al capdavant de les tropes rebels, a desgrat de les seves divergències amb Céspedes Morí en acció de guerra i fou substituït per Máximo Gómez
Cipriano Castro
Història
Militar
Militar i polític veneçolà.
Cap de l’exèrcit de Tachira, envaí Caracas 1899 amb les seves forces i assumí la presidència de la república Governà dictatorialment Hagué de fer cara al blocatge dels ports del país per part de les armades de Gran Bretanya i d’Alemanya, que reclamaven el pagament de deutes endarrerits Fou enderrocat per Juan Vicente Gómez, que el suplantà 1908
Jordi Solà López
Ball esportiu
Ballarí.
Es proclamà campió d’Espanya professional en la modalitat estàndard amb Monica Crocetta 2004 i Meritxell Gómez 2005 Fou finalista en el Campionat del Món de deu balls 2002 i semifinalista de la Copa del Món estàndard Exercí de jutge internacional de ball esportiu També fou monitor d’aviació a l’aeròdrom de Sabadell Perdé la vida mentre intentava aterrar un avió petit
Verónica Forqué Vázquez

Verónica Forqué Vázquez (2019)
© PP Comunidad de Madrid
Cinematografia
Actriu cinematogràfica castellana.
Filla del director José María Forqué , debutà en el cinema amb un petit paper a Mi querida señorita 1971, de J de Armiñán S’especialitzà en registres humorístics i en personatges de dona ingènua Intervingué, entre d’altres, a La guerra de papá 1977, d’A Mercero El canto de la cigarra 1980, de JM Forqué Qué he hecho yo para merecer esto 1984, de P Almodóvar Sé infiel y no mires con quién 1985, de F Trueba Bajarse al moro 1988, de F Colomo Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo 1993, de M Gómez Pereira El tiempo de la felicidad 1997, de M Iborra Sin vergüenza 2001, de J Oristrell …
Andrés Eloy Blanco
Història
Literatura
Política
Poeta i polític veneçolà.
Rebel a la dictadura de Juan Vicente Gómez, fou empresonat i s’exilià Participà en la revolució del 1945, fou president de l’Assemblea Constituent i ministre Posteriorment s’exilià a Mèxic Fou poeta modernista després seguí els moviments d’avantguarda, amb un autèntic contingut popular Tierras que me oyeron 1921, Canto a España 1923, Barco de piedra 1937, A un año de tu luz 1950, etc
Club de Boxa Perfils Lleida
Boxa
Club de boxa de Lleida.
Vinculat amb el gimnàs Perfils, de Lleida, fou l’únic club de boxa de la capital lleidatana Fou dirigit per Julián Gómez, que entrenà una cinquantena de boxejadors També practicà gimnàstica, arts marcials, aeròbic i activitats de musculació Alguns dels socis també representaren el club en pràctiques esportives com les curses atlètiques Els seus púgils més destacats foren Maria Mirasol i l’ucraïnès Oleg Sokolov
Salvador Cisneros Betancourt
Política
Polític cubà.
El 1868 donà la llibertat als seus esclaus i es lliurà plenament a la lluita per la independència de Cuba fou empresonat a la fortalesa del Morro, a l’Havana El 1895 s’uní al moviment separatista de Máximo Gómez i participà a l’assemblea de Jimaguaiú, que l’elegí president de la república, càrrec que exercí fins el 1898, que es retirà a la vida privada
Strong Futbol Club
Futbol
Club de futbol que existí a la ciutat de Girona.
L’any 1909 el crearen un grup d’esportistes que es reunien al Gimnàs Gómez, conjuntament amb el seu propietari Fou el primer club organitzat que tingué la capital gironina i inicialment portà el nom de Futbol Club Gironí Disputava els seus partits al camp de Mart de la Devesa El club també organitzava curses de ciclisme i motociclisme Es dissolgué al voltant del 1916
Gamace Competició
Automobilisme
Escuderia automobilística fundada el 1977.
El 1983 es fusionà amb l’escuderia Mitalocompetició, nascuda l’any 1978, que mantingué el nom inicial, acrònim dels cognoms dels seus fundadors Garcia, May i Cerdà Els seus pilots més destacats foren Oriol Gómez, posterior pilot del Mundial de Rallis amb SEAT, i Manuel Muniente, que arribà a ser pilot oficial Peugeot Va estar presidida durant molts anys per Alfons Cerdà, succeït per Josep Arrieta
Carlos Delgado Chalbaud
Història
Militar
Política
Militar i polític veneçolà.
Participà en la revolta del 1929 contra el president Gómez i s’exilià a París fins el 1935 Fou ministre de guerra i marina i de defensa amb els presidents Betancourt i Gallegos 1945-48, el qual féu caure en el cop d’estat del 1948 President interí de Veneçuela, organitzà una forta repressió contra els demòcrates, però fou segrestat i assassinat per agents del coronel Pérez Jiménez
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina