Resultats de la cerca
Es mostren 1635 resultats
marquès de Vauvenargues
Filosofia
Literatura
Nom amb què és conegut Luc de Clapiers, moralista i assagista provençal.
Féu la carrera militar i participà en les guerres de successió de Polònia 1733-39 i d’Àustria 1740-48, però, decebut, es retirà 1745 i visqué pobrament a París dedicat a la reflexió En la seva Introduction à la connaissance de l’esprit humain, suivie de réflexions et de maximes 1746 creu en la capacitat humana per al bé, en el valor de les emocions i en l’exaltació de l’acció avançant-se a Rousseau i a Stendhal Lector àvid de Sèneca i de Plutarc des de jove, en valorà l’ideal de l’esforç aristocràtic i heroic Donà una gran importància a la intuïció i als sentiments, tant com a la…
Constantí de Rússia
Història
Gran duc de Rússia.
Fill segon del tsar Pau I i germà d’Alexandre I i Nicolau I Participà en les guerres contra Napoleó i després fou nomenat comandant en cap del regne de Polònia 1816, en poder de Rússia Casat amb una aristòcrata polonesa, renuncià 1823 els seus drets a la corona russa Tot i ésser aliè al complot constitucionalista dels decabristes russos de l’any 1826, les relacions amb Nicolau I foren sovint tibants per la participació d’alguns oficials polonesos en el complot i per la reiterada defensa que feia Constantí de l’autonomia polonesa Amb tot, no aconseguí d’atreure's l’opinió polonesa…
Francesc Joan Bodí i Beneyto
Literatura catalana
Narrador.
Vida i obra Cursà estudis de filosofia El 1995 publicà Volves i olives 1995, premi de narrativa juvenil Enric Valor 1994, i, a continuació, Passions apòcrifes 1995, Guerres perdudes 1997, premi Joanot Martorell 1996 i premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 1998, El cos del delicte 2000, premi de narrativa juvenil Enric Valor 1999, L’infidel 2000, premi Enric Valor de novella 1999, una visió crítica de la transició, i Havanera 2006, premi Alfons el Magnànim, 2005, visió de la Cuba del segle XIX El 2008 guanyà el premi Enric Valor de novella de la Diputació d’Alacant per El…
Sant Esteve de Mar
Castell
Antic castell de la costa del Baix Empordà, situat en un promontori entre la cala de s’Alguer i la platja de la Fosca, al municipi de Palamós.
Pertanyia a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà i a la jurisdicció del capítol de Girona El comprà, amb el seu terme, el rei Pere II el Gran, l’any 1277, que hi creà el port i la vila de Palamós Enderrocat pràcticament durant les guerres dels remences, restà abandonat i vers els segles XVI-XVII fou convertit en masia De la fortalesa només es conserven algunes bases de torre i de murs No hi ha cap vestigi de la capella dedicada a sant Esteve, esmentada al segle XIV Prop seu es bastí al segle XIX l’esglesiola de Sant Esteve Modernament han estat descobertes restes preromanes similars a…
conjuració d’Amboise
Història
Conspiració hugonot que tingué lloc el març de 1560 durant les guerres de religió franceses aprofitant la minoria d’edat del rei Francesc II.
El cap de la conspiració, Godefroi de Barri de La Renaudie, noble hugonot del Périgord, amb la complicitat de l’almirall Gaspard de Coligny i de Lluís I, príncep de Condé, es proposava de sostreure Francesc II de la influència del partit catòlic capitanejat per Francesc I de Lorena, segon duc de Guisa El complot fou denunciat, i el duc de Guisa traslladà la cort de Blois a Amboise, on fou mort La Renaudie i desfeta la conjuració
Albert Villaró i Boix

Albert Villaró i Boix (2014)
© Planeta
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en geografia i història, resideix a Andorra Nacionalitzat andorrà, fou director d’Arxius, Patrimoni i Recerca del comú d’Andorra la Vella Collabora habitualment en mitjans de comunicació Segre , Diari d’Andorra És autor dels volums de narracions La selva moral 1993, premi memorial Anna Dodas 1994 i Els quatre pilans 1998, i de les novelles Les ànimes sordes 2000, Obaga 2003, L’any dels francs 2003, premi Nèstor Luján de novella històrica, Blau de Prússia 2006, premi Carlemany, La primera pràctica 2010, L’escala del dolor 2012, Els ambaixadors 2014, premi Josep Pla, La Bíblia…
,
Saintes
Ciutat
Ciutat del departament de Charente Marítim, al Poitou, França, situada a la riba esquerra del Charente.
Centre comercial Confecció i calçats Correspon a l’antiga Mediolanum Santonum , capital dels sàntons Bisbat des del s III, que fou suprimit el 1790 Fou un centre hugonot durant les guerres de religió Conserva monuments d’època romana arc de triomf, amfiteatre, termes, aqüeducte i altres restes de canalitzacions d’aigua La catedral, romànica s XIII, fou quasi totalment reconstruïda als s XVI i XVII de la primitiva construcció només en resta una part del creuer i la torre del campanar També del s XII són l’església de Saint-Eutrope, important edifici romànic amb una cripta…
Montornès
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montornès) i antiga parròquia del municipi de la Pobla de Montornès (Tarragonès), situat en un turó (91 m), al SW del poble.
Correspon al primer nucli de població, esmentat ja el 1066, quan Ramon Berenguer I el concedí, amb la condició d’aixecar-hi un castell, a Ramon de Transunyer Inicialment el lloc fou anomenat Puigperdiguers El castell, que passà a la jurisdicció del monestir de Santes Creus el 1173, fou destruït gairebé del tot durant les primeres guerres carlines del segle XIX al segle XVI encara era habitat El 1255 l’abat concedí carta de població per a edificar un nou nucli a la plana, que substituí el primer La primitiva església del castell parròquia fins el 1571 restà com a lloc de devoció…
edat
Religió
Cadascun dels períodes en què els antics dividien el món, en ordre regressiu.
L' edat d’or , segons els poetes clàssics, fou l’època millor de la vida dels homes a la terra, i correspon al regnat de Cronos, en què els homes vivien com a déus i la justícia i la pau regnaven entre ells Seguí l' edat d’argent , època en la qual l’home conegué el treball, i que correspon al destronament de Cronos per Zeus fou l’edat en què els homes començaren a ésser injusts, l’any fou dividit en estacions i calgué treballar la terra Després vingué l' edat de coure , en la qual l’home començà a fer guerres, els costums es relaxaren i arreu aparegué la injustícia En el darrer…
ianomami
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amazònia, que ocupa l’àrea compresa entre l’estat brasiler de Roraima i Veneçuela.
Els ianomamo habiten a les planes interfluvials del bosc tropical en poblats d’entre una cinquantena i alguns centenars d’individus Basen la subsistència en la cacera, la recollecció i una horticultura molt primitiva S'organitzen en llinatges patrilineals que determinen l’adscripció territorial, les aliances, els intercanvis matrimonials i el cabdillatge És habitual la poligínia Les guerres intertribals provoquen la quarta part de les defuncions dels homes adults i són motivades per la possessió de les dones, activitat esperonada per la pràctica de l’infanticidi femení El 1995…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina