Resultats de la cerca
Es mostren 28637 resultats
aplacat
Construcció i obres públiques
Peça prima que hom enganxa en una superfície per millorar algunes qualitats de l’element que li fa de suport.
Així, per exemple, hom revesteix una fusta amb una fullola de fusta més decorativa o més dura una paret d’obra amb una peça de marbre o de pedra o bé una paret amb plaques de material aïllador Els aplacats sobre parets també reben el nom de revestiments
tresorejament
Economia
Retenció de riquesa en forma de diners en efectiu o bé de metalls i objectes preciosos, que hom sostreu de la circulació econòmica.
Hom tresoreja per motius diversos, que poden ésser raons de caire individual que depenen de les circumstàncies i del temperament de cada persona, o bé per habituds o costums socials, com és el cas dels medis rurals, en què el tresorejament adquireix proporcions superiors amb relació al món urbà Diversos aspectes de la situació econòmica o política poden contribuir també a estimular-lo, com és el fet que hi hagi crisis o conflictes socials o internacionals Des del punt de vista de la teoria monetària, la propensió a tresorejar diners que manté el públic afecta el nivell de l’…
llenya
Indústries forestals
Part dura dels vegetals que, tallada i feta trossos, hom destina a fer foc.
La llenya, bé que és emprada per algunes indústries, com la siderúrgica, la ceràmica, la d’adoberia, etc, és consumida en una gran part en el món rural, especialment en l’ús domèstic Als Països Catalans, el valor de la llenya produïda el 1971 era molt superior al del carbó vegetal, i representava el 10,4% del de la fusta Estadísticament, hom distingeix la llenya de coníferes pins, de la qual es feren, el 1971, uns 600 000 esteris, procedents de la Serralada Prebètica el Caroig, en primer lloc, el Prepirineu meridional del Ripollès al Montsec, amb centre al Berguedà, la Serralada…
reclamació
Dret administratiu
Dret civil
Dret processal
Protesta, queixa, que hom presenta per una injustícia soferta o per una irregularitat que pot ésser-li perjudicial, per exigir-ne la reparació.
Hom utilitza el terme com a equivalent genèric d'impugnació, de recurs
disgregant
Farmàcia
Substància que hom afegeix a una comprimit a fi que es desfaci en ésser posat en contacte amb líquids.
Es tracta generalment de productes que es mullen fàcilment i que, en fer-ho, s’inflen i provoquen la separació dels grans que, premsats, formen el comprimit El més corrent és el midó de blat, que hom afegeix al granulat en la proporció d’un 3 a un 10% Actualment hi ha disgregants sintètics o semisintètics que tenen les esmentades propietats millorades i més constants cellulosa microcristallina, midó carboximetilat, caseïna formolada, etc
pantalla acústica

Via pública amb una pantalla acústica per tal d'evitar la contaminació acústica
© Fototeca.cat
Electroacústica
Dispositiu rígid sobre el qual hom fixa elàsticament un altaveu, i destinat a augmentar el trajecte acústic efectiu entre la cara anterior i la posterior de l’altaveu.
Les seves dimensions influeixen diferentment en la reproducció del so segons les freqüències Per a assegurar una bona reproducció de les freqüències baixes, cal una pantalla de grans dimensions és el que hom anomena teòricament pantalla infinita A la pràctica hom la pot realitzar mitjançant un recinte acústic completament tancat, anomenat caixa acústica
pastilla
Farmàcia
Forma farmacèutica sòlida, lleugerament elàstica, que hom pren per la boca (via oral), composta de goma aràbiga, sucre i aigua, i que en alguns casos porta un principi actiu.
Hom les prepara per cocció de la massa fins que una porció, encara calenta, tirada sobre una superfície freda, resta en forma sòlida no adherent La massa calenta és tirada sobre motlles de midó comprimit o metàllics o bé es deixa refredar en capa fina —3 o 4 mm de gruix—, la qual és tallada un cop freda Després hom la deixa assecar en estufes Finalment, són mullades superficialment i passades per sucre en pols, el qual s’enganxa a la superfície Les pastilles de goma corrents no porten principi actiu, però n'hi ha que són preparades amb aigües o extrets medicinals —…
crèdit bonificat
Economia
Crèdit efectuat amb una taxa d’interès inferior a la que segons el tipus d’operació hom troba en el mercat.
El diferencial és cobert mitjançant subvencions o fons públics Anomenat també crèdit “tou”, hom en justifica el caràcter discriminatori per raons socials grups de renda baixa, àrees endarrerides o en declivi industrial o econòmiques inversions necessàries però de baixa rendibilitat o alt risc
encens
Farmàcia
Religió
Goma resina que hom extreu de distintes espècies d’arbres del gènere boswèl·lia mitjançant incisions fetes al tronc.
Es presenta en forma de llàgrimes de color groc o vermellós De fractura llustrosa, té un gust agre i produeix una olor aromàtica en cremar És emprat per a fixar perfums i com a fumigatori El costum, practicat en moltes religions, de cremar encens i altres substàncies aromàtiques fou introduït en les cerimònies funeràries per contrarestar, sembla, les pudors Hom n'explica també l’ús en diversos cultes pels efectes allucinatoris de certs fums En el judaisme i en el cristianisme siríac tenia un sentit sacrificial i purificatori i n'era feta ofrena en la litúrgia del matí i del vespre
màrfega
Física
Mur de barrera que hom construeix travesser a un canal i que obliga el corrent d’aigua a passar-hi per sobre.
Hom l’empra per a mesurar el cabal d’aigua en funció de la diferència d’altures de la superfície lliure entre el començament i el final del mur
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina