Resultats de la cerca

Procedent d’una família molt vinculada a la música, el 1957 es graduà a l’Escola Superior de Música de Varsòvia, on havia estudiat piano amb Margerita Trombini-Kasuro i composició amb JA Maklakiewicz i Kazimierz Sikorski Aquells anys també estudià violoncel i direcció d’orquestra El 1967 guanyà els concursos Vianna da Motta Lisboa i Marguerite Long-Jacques Thibaud París, moment a partir del qual començà una brillant carrera de solista Recuperat d’un greu accident de cotxe, enregistrà la integral de l’obra de F Chopin Impartí classes al Conservatori Serge Rakhmaninov de París 1963…

Bé que s’inicià en la poesia amb influències de les avantguardes dels anys trenta surrealisme, dadaisme, Generació del 27, etc, la Guerra Civil comportà un gir conservador en tota la seva vida que es reflectí també en l'obra poètica Durant la postguerra fou un dels escriptors formats a l’entorn de la revista Garcilas o i en els seus primers llibres partí de l’experiència i dels postulats del ‘garcilasisme’ La estancia vacía , 1944 Escrito a cada instante , 1949, premi Fastenrath Poeta oficial del franquisme, el seu Canto personal 1953 intentà ser una rèplica al Canto general de…

Léonard Pénicaud , conegut també amb el nom de Nardon Pénicaud, fou el fundador de la dinastia Tingué una primera etapa gòtica, però evolucionà vers el gust italià Tríptic de la Nativitat Museo Nazionale Bargello, Florència Jean Pénicaud , el Vell , destacà en la imitació de gravats flamencs i alemanys Flagellació segons un gravat d’ADürer Jean Pénicaud , el Jove , treballà plenament dins l’estil renaixentista Coronació de Maria Musée des Beaux-Arts, Dijon Jean Pénicaud III, fill de l’anterior, estudià a Itàlia, on rebé influències d’Il Parmigianino Té obres seves al Musée du…

Estudià a les universitats de Virgínia 1932-33 i Johns Hopkins 1937-39, i en 1956-66 fou professor a la Universitat de Nebraska-Lincoln En Poems 1935 emprà formes arcaiques i revelà influències del darrer Eliot i dels nous “metafísics” anglosaxons, però hi reaccionà i a partir del 1940 partí de l’experiència humana directa i conreà la sàtira social Entre altres reculls, publicà Person, Place and Thing 1942, V-Letter 1944, premi Pulitzer 1945, Poems of a Jew 1958, White-Haired Lover 1968, Adult Book Store 1976 i Love and War, Art and God 1984 Dirigí la revista Poetry 1950-56, i…

Format a Figueres amb Josep Morell i Macià, i a la Llotja barcelonina 1922 Estudià després amb Lluís Bausil, Andreu Fons-Godail i Lluís Delfau El 1928 es presentà individualment a Perpinyà Exposà també al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants de París, i el 1935 a la Sala Parés de Barcelona Secretari de la comuna de Perpinyà, gestionà la sortida del camp de concentració d’artistes com Antoni Clavé, Carles Fontserè i Pedro Flores, entre altres 1939 Exposà a Tolosa —d’on fou acadèmic—, Bordeus, Montpeller, Narbona, Marsella, etc El 1958 exposà sol a Girona i a Figueres Postimpressionista…

La seva producció mostra influències molt diverses la força plàstica de Donatello i Mantegna —l’obra dels quals conegué directament en una estada a Pàdua—, la claredat i el to monumental de Piero della Francesca i el cromatisme dels flamencs Autor d’obres com ara Primavera 1460-63, National Gallery, Londres, Anunciació 1469, Museo del Duomo, Ferrara, el políptic Roverella 1474, al Musée du Louvre, París, i en altres museus i Sant Antoni de Pàdua 1484, Galleria Estense, Mòdena, el seu estil rarament original es caracteritzà per un dibuix incisiu, per una tensió dramàtica en les…

Es traslladà definitivament a París el 1911, i l’any següent començà a treballar amb el modista Paul Poiret Els seus primers dibuixos en blanc i negre palesen influències dels vasos grecs i de les miniatures perses i hindús Collaborà en les revistes de modes, com Harper’s Bazar , Vogue , Delineator , Femina , La Gazette du Bon Ton , etc També illustrà interiorisme a Art et Industrie i teixits a Amalgamated Silk Corporation , de Nova York El 1977 començà a treballar per al teatre, i creà vestuaris, amb un gran èxit collaborà també en òperes, revistes musicals i cinema a París,…

Format a Granada i a Madrid, es relacionà amb Manuel de Falla, Federico García Lorca i amb altres representants de la Generació del 27 L’any 1922 viatjà a París i s’integrà al nucli d’artistes conegut com a escola de París Realitzà aleshores els decorats per a l’estrena a França d' El retablo de Maese Pedro , de Falla Visqué a Catalunya durant el renaixement cultural de la II República, en la qual participà activament des de la Direcció de Premsa i Propaganda de la Generalitat republicana Residí a l’Argentina 1940-48 i posteriorment retornà a Europa, i alternà estades a París i a Granada La…

El mot salsa s’ha utilitzat també com a terme comercial per a designar el son modernitzat que els cubans i porto-riquenys desenvoluparen a Nova York És una amalgama d’estils de ball que, al voltant del son cubà, aplega rumba, guaguancó , mambo, txa-txa-txa, bolero, guajira , guaracha , boogaloo , bomba i plena de Puerto Rico, la cumbia de Venezuela, el merengue dominicà i influències del jazz i el rock La paraula fou popularitzada per Jerry Masucci i Johnny Pacheco a través de l’orquestra i la discogràfica Fania, que fundaren el 1964 També han destacat fent salsa Benny Moré,…

Provinent d’una família de pagesos empobrits, estudià a Uppsala El 1895 es donà a conèixer com a poeta amb la publicació de Vildmarks och Kärleksvisor ‘Cançons del bosc i de l’amor’, i amb Fridolins visor ‘Les cançons de Fridolin’, 1898 obtingué un gran èxit La seva obra, una de les principals de la lírica sueca del s XX, palesa nombroses influències, entre les quals la de la poesia popular, la del barroc i la dels romàntics Molts dels seus reculls estan situats en el marc de les tradicions i del paisatge de la seva regió nadiua Flora och Pomona ‘Flora i Pomona’, 1906 i Hösthorn…