Resultats de la cerca

La cuca negra Colaspidema atrum , família dels crisomèlids és groga quan neix i negra després menja la fulla de l’alfals i en deixa només el nervi central L’insecte adult, petit escarbat negre, també rosega les fulles, però només de les vores Tot plegat fa perdre una o dues dallades anuals i escurça, a més, la vida de l’alfalsar La cuca verda Phytonomus variabilis , família dels curculiònids, també rosega les fulles, bé que no és tant freqüent Ambdues són combatudes mitjançant insecticides orgànics sintètics especialment DDT o bé avançant les dallades

L’Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació de les Nacions Unides FAO demana ajut internacional per fer front a l’amenaça d’inseguretat alimentària causada per la plaga de llagostes a Kenya, Somàlia i Etiòpia, la pitjor en 70 anys en el primer d’aquests països i en 25 en els altres dos L’origen de la plaga es troba al Iemen, on a final del 2019 les intenses pluges van produir les condicions òptimes per a la multiplicació dels insectes, que van creuar la mar Roja

Crema a l’aire amb flama blava i es polimeritza espontàniament amb explosió En solució aquosa es comporta com un hidràcid molt feble les seves sals, els cianurs, presenten una forta hidròlisi bàsica En forma de gas comprimit és emprat en l’eliminació de rosegadors i insectes i per a obtenir acrilats, adiponitril, cianurs, colorants, gomes, plàstics i gasos de guerra També és emprat com a fumigant en la desinsectació de llavors al graner i en els tractaments hivernals contra les cotxinilles dels tarongers i l’aranyó de l’olivera

De costums subterranis, presenten modificacions sobretot a les potes del davant, resultat de l’adaptació a la vida subterrània També hi ha representants adaptats a la vida aquàtica que tenen els dits de les potes del darrere units per una membrana S'alimenten de cucs de terra, insectes i arrels Comprèn nombrosos gèneres repartits per Europa, Àsia i l’Amèrica septentrional, com Talpa, Desmana, Galemys i Scalopus Als Països Catalans és representada pel talp i per Desmana sp aquest últim, de costums aquàtics, viu als rius dels Pirineus

El pelatge és format per pues dures i híspides Habita a Austràlia, en boscs àrids i garrigues fins a 100 m d’altura És nocturn, i menja tèrmits i d’altres insectes Quan adverteix un perill es fa una bola i resta amb les pues eriçades Es reprodueix per ous, que van a parar dins una bossa ventral, on són covats L’interior de la bossa conté les mames L' equidna de Tasmània Tachyglossus setosus es diferencia de l’equidna perquè és més gros i té les pues més curtes Habita exclusivament a Tasmània

Presenta una placa frontal i el bec blancs i les potes verdes els dits són llargs i lobulats Els sexes són indiferenciats Habita en els pantans i en les riberes salades, és gregari i cabussador i s’alimenta de plantes, preferentment aquàtiques, i ocasionalment de molluscs, d’insectes, de larves, de cucs de terra i de cap-grossos Gràcies als lòbuls digitals pot córrer damunt la superfície de l’aigua Habita a tot Euràsia, al nord d’Àfrica, Austràlia i al nord d’Amèrica És comuna als Països Catalans

Llur plomatge és críptic, de tons bruns terrosos o grisos, amb fines ratlles, franges o taques, i gairebé no presenten dimorfisme sexual Hom els coneix amb el nom general de tinamús Són de costums terrestres, s’alimenten de grans, fruites i insectes, fan el niu a terra i els polls són nidífugs Comprèn una sola família, la dels tinàmids, amb 45 espècies, que pertanyen a 9 gèneres, els més importants dels quals són Tinamus , Rhynchotus , Eudromia , Crypturellus i Nothura Habiten a Amèrica, des del sud de Mèxic fins a la Patagònia

Fan mig metre, com a màxim, tenen el musell allargat i punxegut i els peus posteriors estrets i llargs, amb els dits segon i tercer soldats en part i el quart armat amb una ungla grossa Tenen costums nocturns i s’alimenten d’insectes i de vegetals Són propis de Tasmània i d’Austràlia Els del gènere més representatiu, Perameles, són de tons bruns i tenen la part posterior del llom ratllada de fosc Els del gènere Thalacomys tenen aspecte de conill, amb les orelles i la cua molt llargues són cavadors i excaven galeries

Les erugues són, principalment, de color blanc, i roig groguenc després Quan neixen, que sol ésser entre juny i juliol, fan un forat a la poma o a la pera i hi penetren, fins que arriben a llur llavor, de què s’alimenten A la tardor deixen els fruits i pugen als arbres, on fan un capoll, i es transformen en crisàlides així passen l’hivern, fins a la propera primavera, que en naixeran els insectes adults Hom els combat raspant els troncs dels arbres i untant-los amb una barreja d’argila i calç

El material fòssil de la fauna de Jehol es troba representat a les formacions Yixian i Jiufotang L’hàbitat consistia en zones humides amb nombrosos llacs que possibilitaren la sedimentació tranquilla i les condicions anòxiques per a la preservació excepcional de restes orgàniques Aquesta fauna ha assolit fama mundial gràcies a les troballes de diverses espècies de petits dinosaures amb plomes que documenten la transició entre aquests i els ocells Tanmateix, hom ha trobat, també, restes de plantes angiospermes, invertebrats gasteròpodes, bivalves, ostracodes, insectes…