Resultats de la cerca
Es mostren 1902 resultats
Robert de Cotte
Arquitectura
Arquitecte francès.
Collaborà amb Hardouin-Mansart —el qual succeí en el càrrec de primer arquitecte del rei 1708— en la construcció de la capella del palau de Versalles L’Hotel du Lude a París 1710, la font de la Samaritana 1715, avui desapareguda, i la façana de l’església de Saint-Roch 1735 marcaren l’evolució del seu estil, que, sense apartar-se del classicisme francès, introduí uns elements de confort i una suavització del rigor acadèmic
John Morley
Literatura anglesa
Política
Polític i escriptor anglès.
Vescomte Morley of Blackburn Editor de Fortnightly Review 1867-82 i de Pall Mall Gazette 1880-83, i membre del Liberal Party, fou primer secretari per a Irlanda 1886 i 1892-94 i participà en l’elaboració del Home Rule Fou secretari d’estat per a l’Índia 1905-10, on introduí reformes liberals És autor d’estudis sobre Voltaire 1872, Rousseau 1873, Diderot and the Encyclopaedists 1878 i d’una Life of Gladstone 1903
Thomas Lawrence
Lady Elisabeth Conyngham , obra del retratista anglès Thomas Lawrence
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor retratista anglès.
Protegit per JReynolds, el succeí com a pintor del rei 1792 Introduí innovacions en la tècnica del retrat, que aplicà sobretot en una primera etapa preromàntica Retrat de lord Granville Leverson-Gower , 1795-98, coll Earl Granville, Londres, però després del 1806 es decantà per un estil més clàssic, com palesen els Retrats de Waterloo 1815, dels principals personatges aliats participants en les guerres napoleòniques, o el del papa Pius VII 1818
Athanasius Kircher
Erudit i científic alemany.
Jesuïta, fou professor de llengües orientals i de física i matemàtiques a Würzburg i a Roma Féu el primer mapa imprès dels principals corrents marins i fou el primer a examinar la sang a través del microscopi Féu treballs filològics sobre el copte, el siríac i l’hebreu La seva Ars magna sciendi Amsterdam 1669 és una adaptació, més manejable i eficaç, de l' Art de Ramon Llull, a la qual introduí nombroses innovacions
Marcel-Alexandre Bertrand
Geologia
Geòleg francès.
Introduí la idea que les serralades, en particular els Alps, es formaren per plegament de l’escorça terrestre Proposà que les muntanyes d’Europa s’havien generat per successius episodis de plegament, tals com el Caledonià, l’Hercinià i l’Alpí Treballà per al Servei Geològic de França, i el 1886 esdevingué professor de l’École Nationale Supérieure des Mines de Paris Fou elegit membre de l’Académie des Sciences el 1896
Šenuti
Literatura
Cristianisme
Monjo i escriptor copte.
Essent abat del Monestir Blanc, a la regió d’Akhmim, a l’Alt Egipte, la comunitat arribà a 2 000 monjos i 1 800 monges Molt sever, afegí nombroses austeritats a la regla de sant Pacomi Introduí la professió per escrit i permeté als ancians d’abraçar la vida eremítica Acompanyà Ciril d’Alexandria al concili d’Efes 431 Les seves regles, homilies i lletres constitueixen la literatura copta més important del seu temps
William George Armstrong
Enginyer i inventor anglès.
Començà treballant en material portuari El 1854 introduí grans perfeccionaments en les armes de ferro forjat Es dedicà a la construcció d’armes i amb el canó que porta el seu nom, de retrocàrrega i ànima ratllada, revolucionà les tècniques d’artilleria Aplicà amb èxit la força hidràulica al maneig de l’artilleria de marina 1870 i fundà els famosos tallers Elswick El 1877 rebé el títol de baró Armstrong of Cragside
Luci Licini Lucul·le
Història
Política
Polític romà.
Acompanyà Sulla en les guerres màrsica i mitridàtica El 74 aC obtingué el consolat, juntament amb el govern de la Cilícia i la direcció de la guerra contra Mitridates, el qual obligà a retrocedir fins a Armènia Anys més tard obtingué el triomf definitiu, i es convertí en un personatge prestigiós Introduí l’hellenisme a Roma, escriví la història de la guerra màrsica i visqué enmig d’una fastuositat i d’un luxe proverbials
Marc Verri Flac
Educació
Gramàtica
Mestre i gramàtic llatí.
Introduí el principi de competició entre els alumnes i considerà els llibres antics com a joies August li encarregà l’educació dels seus dos nets La seva obra s’ha perdut Tanmateix, hom sap que és autor d’uns fasts i, sobretot, d’un diccionari, De significatu verborum , conegut en part per l’abreujament i l’ús que en feren Fest segle III, Isidor de Sevilla segle VII i Pau Diaca segle VIII
butlla major
Cristianisme
El document més solemne de la cancelleria papal.
Era anomenada també privilegi , per a distingir-la de les butlles menors litterae La seva finalitat era de concedir i confirmar immunitats o protegir possessions eclesiàstiques Sota Lleó IX 1049-54 hom introduí la rota , roda que després fou imitada per altres cancelleries, com la castellana, i es reduí a monograma La salutació final és bene valete Entre aquests dos darrers elements hi ha la signatura del papa Aquesta mena de butlla desaparegué al s XIV
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina