Resultats de la cerca

Estudià als conservatoris de Niça i París L’any 1962 fou guardonat amb la medalla d’or del Concurs Internacional Carl Flesch de Violí de la ciutat de Londres, i dos anys després guanyà el Concurs Internacional de Violí N Paganini de Gènova Debutà al Carnegie Hall de Nova York quan tenia dinou anys Ha tocat música de cambra amb instrumentistes de la talla del violoncellista Paul Tortelier, el pianista Krystian Zimerman i el violinista Gidon Kremer Amb el violinista Vladimir Mendelssohn i el violoncellista Herre-Jan Stegenga formà el Trio Ludwig Ha enregistrat tots els concerts per a violí,…

Estudià a l’Escola d’Orgue de Brno amb L Janácek 1905-08 i privadament, a Praga, amb J Novák 1913-14 Impartí classes de teoria i composició al Conservatori de Brno 1919-52 i a l’Acadèmia de Música de la ciutat 1947-60, de la qual fou nomenat catedràtic el 1957 De jove adoptà els mètodes compositius més innovadors de la seva època i fou admirat i considerat un compositor prometedor Posteriorment evolucionà cap a un llenguatge més tradicional Tingué com a deixebles, entre d’altres, M Sokola, V Kaprálová, Josef Berg i Jan Novák Exercí també de crític musical en diversos diaris txecs És autor de…

Fou alumne de Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Des del seu debut, el 1971, ha fet nombroses aparicions com a solista en formacions com La Petite Bande, dirigida per Sigiswald Kuijken Ha estat professor en diversos centres, com ara el Conservatori de la Haia, la Hochschule für Musik de Berlín i el Conservatori d’Amsterdam, i convidat a formar part del jurat de diferents concursos a París, Nantes, Amsterdam i Hamburg La seva trajectòria s’ha caracteritzat per un interès particular per la música dels grans compositors del segle XVIII, com JS Bach, GF Händel, J Haydn, AVivaldi o L…

Filla d’ Enric Casassas , es llicencià en dret i exercí durant set anys d’advocada a Figueres, després dels quals deixà la professió per dedicar-se a la traducció literària, del francès i l’italià al català, principalment Entre d’altres ha traduït obres d’Honoré de Balzac, Philippe Claudel, Amin Maalouf, Saint-Exupéry, Joseph Kessel, Italino Calvino, Irène Némirovsky, Marcel Proust, Claudio Magris, Goliarda Sapienza, Helga Scheider, Giani Stuparich, Tahar Ben Jelloun, Andrea Camilleri, Alessandro Baricco i Daniel Pennac El 2009 obtingué el premi Mots Passants de la Universitat Autònoma de…

Relació d’obres i autors guardonats 1987 Auques i espantalls , de Miquel Descolt 1988 Un submarí a les estovalles , de Joan Barril 1989 Bla, bla, bla , d’ Ignasi Riera 1990 La propina , d’ Enric Larreula 1991 Manual del perfecte escriptor mediocre , de Ramon Folch i Camarasa 1992 Les tres Glorioses , de Nèstor Luján 1993 Vacances al Zurich , d’Anna Vila 1994  La casa a mida , de Jan Baca 1995 desert 1996  No la saps, aquesta , de Lluís Permanyer 1997 El nom del porc , d’ Albert Om 1998 L’home que no volia avorrir les dones , de Paco López Diago 1999 Criatura i companyia , de…

Estudià piano amb J Jiránek i composició amb A Dvorák al Conservatori de Música de Praga Acompanyà al piano el violinista Jan Kubelík en diverses gires per Europa i els Estats Units i el 1904 debutà en solitari a Nova York A partir del 1906 s’installà als Estats Units, on treballà com a pianista i professor A Nova York estrenà el 1906 el seu Concert número 1 per a piano i orquestra , i arribà a ser membre de la Societat Americana de Compositors, Autors i Editors Aviat guanyà fama com a compositor, especialment de cançons, danses i estudis, alguns dels quals signà amb el pseudònim…

Estudià amb Sophia Brilliant, Jan Chiapuso i Gavin Williamson, i més tard, entre el 1932 i el 1935, a la Juilliard School amb Olga Samaroff Aquest darrer any debutà a Nova York amb dos concerts dedicats a JS Bach, l’obra del qual interpretà al piano, clavicèmbal, orgue electrònic i, fins i tot, sintetitzador Fou professora a Filadèlfia, Nova York i, en 1966-72, a la Universitat de Califòrnia Després de deu anys d’actuacions als Estats Units debutà a Europa el 1947, on posteriorment actuà amb freqüència, especialment als festivals dedicats a Bach La devoció per la música de JS…

El grup adquirí reputació internacional sota la direcció artística del seu cofundador i solista, el violinista i director d’orquestra suís Rudolf Baumgartner Amb una plantilla integrada per 13 instrumentistes de corda i un clavecinista, és una mena d’escola de formació de joves músics que treballen en el conjunt durant un període d’entre tres i deu anys, fins que s’incorporen en una gran orquestra simfònica Especialment coneguda per la seva dedicació a la música antiga i barroca i per la seva participació continuada al prestigiós Festival Internacional de Música de Lucerna, la formació suïssa…

Del grec rhapsodía , el terme designava a l’antiga Grècia els diversos passatges d’un poema èpic, cantats per un recitador professional rapsode Al principi del segle XIX, el compositor hongarès Václav Jan Tomášek l’emprà per primer cop com a títol d’algunes de les seves peces per a piano 15 rapsòdies La rapsòdia no presenta cap determinació estructural o compositiva Sovint, però, ha anat associada a un cert caràcter heroic o nacionalista, a un ús generalitzat -abusiu, segons alguns- de tota mena de contrastos dinàmics, tímbrics, etc o a l’ús de temes més o menys folklòrics o…

El desig d’atreure els laics i la gent senzilla a la contemplació emmenà a la sistematització de l’oració metòdica Geert Groote Deventer, Països Baixos 1340 — 1384 creà els germans i les germanes de la vida comuna, organitzats en beguinatges, i el seu deixeble Florens Radewijns, els canonges regulars de Windesheim Des del s XV, tots es dedicaren també a l’ensenyament Partint del De quattuor generibus meditationum sive contemplationum de Groote, els de Windesheim desenvoluparen el corrent intimista Tomàs de Kempis i el corrent metòdic, sobretot en el Rosetum exercitiorum spiritualium del…