Resultats de la cerca

De família noble, ingressà a l’orde de Calatrava i residí a la cort Home pledejaire i aventurer, fou enemic de Quevedo i de Góngora, però mantingué amistat amb Cervantes, el retrat del qual hom suposa que pintà En les seves obres literàries atacà el culteranisme Discurso poético i traduí poemes de Lucà Farsàlia i del Tasso Aminta També excellí amb el recull propi Orfeo 1624

Tingué una vida agitada, i sembla que fou empresonat per la inquisició Coneixedor del folklore del país, escriví Guipuzcoaco dantza gogoangarrien condaira edo historia ‘Història de les memorables danses de Guipúscoa’, 1824 i Guipuzcoaco provinciaren condaira edo historia ‘Història de la província de Guipúscoa’, 1847

Comandant general de Catalunya i Aragó 1835, dirigí aquell any agost-novembre l’anomenada expedició de Guergué , que tenia com a objectiu de reforçar l’acció de les indisciplinades partides catalanes, organitzar-les militarment i provocar un aixecament general aprofitant la reacció davant la crema de covents juliol Amb una divisió de 2 500 infants i 100 cavalls, entrà a Catalunya per la Ribagorça acrescuda l’expedició amb forces catalanes, marxà des de la Conca de Tremp fins a Guissona Davant les dificultats tornà, però en no poder travessar el Cinca s’endinsà de nou a Catalunya per Sant Joan…

Fou canonge a Saragossa 1767 i preceptor del príncep d’Astúries, futur Ferran VII, a qui inculcà hostilitat a Godoy i admiració envers Napoleó Fou l’eix de la conspiració d’El Escorial 1808 i en les que precediren l’alliberament de Ferran VII 1814 Fou membre del consell d’estat i formà part de la camarilla que dirigí el país durant el segon regnat d’aquest rei, el qual el desterrà per les seves intrigues

Protegit del príncep d’Èboli i d' Antonio Pérez , el 1573 fou nomenat per Felip II secretari de Joan d’Àustria, amb instruccions d’informar la cort de tots els actes i projectes d’aquest Escobedo obtingué proves que Antonio Pérez i la princesa d’Èboli facilitaven informació als rebels flamencs i venien càrrecs públics i secrets d’estat Pérez ho advertí i acusà Escobedo d’encoratjar Joan d’Àustria a aconseguir el regne anglès casant-se amb Maria Stuart i rebé autorització per a eliminar Escobedo, que fou assassinat

Fou mariner a la Cantàbrica, on assolí una notable experiència i grans coneixements nàutics Lluità a Algèria 1509 i a Itàlia, però fou perseguit perquè vengué la seva nau a uns estrangers A Sevilla s’allistà, el 1518, a l’expedició de Magalhães com a maestre de la nau “Concepción” Participà en el motí de la nau “San Antonio” 1520, però continuà en el seu càrrec fins a l’arribada a les Filipines Passà a la nau “Victoria”, de la qual, després de la mort de Magalhães i la destitució de López Carvalho, fou nomenat capità setembre del 1521 Amb l’ajut de dos pilots malais capturats a la vora de…

A Nàpols escriví Nao de Amor , composició allegòrica on el poeta-amant s’enfonsa en la mar tempestuosa de l’amor Les seves obres més importants són al Cancionero de Stúñiga , i hom en troba poemes menors al Cancionero de Gallardo

Estudià a Espanya i combaté per la independència de Santo Domingo al capdavant de la societat secreta La Trinitaria 1833-44 Presidí el nou govern independent, però els conservadors, partidaris de la protecció d’una potència europea, l’obligaren a exiliar-se Tornà a Santo Domingo el 1864 per expulsar els espanyols, i ocupà diversos càrrecs diplomàtics a l’Amèrica del Sud, fins que es retirà

Primer marquès de Valdegamas, era descendent d’Hernán Cortés Recomanat a Madrid pel poeta Quintana, es donà a conèixer políticament el 1832 amb una Memoria sobre la situación actual de la monarquía , en la qual propugnava un institucionalisme moderat en l’estil de la carta atorgada francesa, i que per la seva oportunitat li valgué un càrrec al ministeri de gràcia i justícia Més lligat a la corona que al liberalisme, s’oposà a les idees progressistes, en especial després del motí de la Granja i de la promulgació de la Constitució del 1837, i per combatre-les fundà el periòdic El Porvenir amb…

Exercí el periodisme a El Sol de Madrid i participà en la política des del 1931 Després de la guerra civil s’exilià a Mèxic La seva obra poètica acusa el predomini de l’erudició sobre l’emoció veritable Escriví Las interrogaciones del silencio 1918, on manifesta la seva obsessió pels temes eròtics, La corporeidad del abstracto 1929, Dédalo 1931-32, on assaja la tècnica surrealista, Azar de palabras , poesia pura a l’estil de Guillén Com a estudiós féu una Antología de la poesía lírica española 1934 i, en l’aspecte crític, Crónicas de Gerardo Rivera 1935 Publicà una novella, La túnica de Neso…