Resultats de la cerca
Es mostren 1825 resultats
apòfisi
Geologia
Ramificació d’un batòlit o d’un lacòlit.
Representa prolongaments en forma de filons o venes com unes llengües d’una massa intrusiva dins les roques encaixants
transmissió lingüística intergeneracional
Lingüística i sociolingüística
Procés de transmissió de la llengua dels progenitors als fills.
El trencament d’aquesta transmissió, o la seva recuperació, són els punts d’inflexió en el manteniment de les llengües
pidgin
Lingüística i sociolingüística
Varietat lingüística que es desenvolupa en societats multilingües, on és emprada com a lingua franca
.
Els pidgin es caracteritzen per la barreja de trets lingüístics manllevats de diverses llengües i per no tenir parlants natius
romanista
Lingüística i sociolingüística
Persona versada en les llengües i les literatures romàniques.
orientalista
Estudiós de les cultures, llengües, etc, dels pobles orientals.
georgià
Lingüística i sociolingüística
Llengua caucàsica, la principal del grup de llengües kartvelianes.
Presenta dues etapes el georgià antic o clàssic i el georgià modern Aquest és parlat a Georgia, on és llengua oficial És parlat per uns 4 milions de persones La declinació té vuit casos nominatiu en dues formes, predicatiu, vocatiu, genitiu, instrumental, locatiu-datiu i terminal El plural té dues formes, equivalents a un plural i a un collectiu El verb té dos grups principals semblants als sistemes grec o armeni o als aspectes del verb eslau el de present present, imperfet, futur primer i imperatiu primer i el d’aorist aorist, futur segon i imperatiu segon…
cultisme
Ús de mots cultes, manllevats a les llengües clàssiques.
záparo
Etnologia
Individu amerindi pertanyent a un grup d’unes quaranta tribus de la conca amazònica, a la regió que limita entre el Perú i l’Equador, a la vora dels rius Napo, Bobonaza i Pastaza.
Aquest grup no presenta unitat lingüística fins i tot alguna de les llengües parlades sembla emparentada amb la família tupí-guaraní
cacuminal
Lingüística i sociolingüística
Classe d’articulació, dita també cerebral
o retroflexa
, que correspon al so en el qual intervé l’àpex de la llengua i el paladar dur, entre els alvèols i el paladar tou.
Dins les llengües romàniques hom el troba en el sard, en els dialectes del sud d’Itàlia i en l’asturià
gènere
Lingüística i sociolingüística
Accident o morfema gramatical d’una llengua que dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d’un cert nombre de propietats formals que es poden manifestar per la referència pronominal, per la concordança amb l’adjectiu o per afixos nominals.
Les llengües indoeuropees solen classificar els noms en dos o tres gèneres masculí, femení i neutre unes altres llengües, com algunes d’africanes, en tenen més de tres En les descripcions lingüístiques, el gènere masculí és pres com a base cas no marcat i els altres són descrits amb referència a aquell casos marcats El gènere gramatical, fonamental en propietats formals, no sempre correspon al gènere natural, que es basa en la diferenciació sexual dels éssers animats i éssers inanimats, com fa la llengua anglesa només en la referència pronominal he, she, it , que no presenta , d’altra banda…