Resultats de la cerca
Es mostren 1828 resultats
lenició
Lingüística i sociolingüística
Fenomen d’afebliment consonàntic que afecta sobretot les consonants intervocàliques.
Ha tingut un paper molt important en l’evolució de les llengües cèltiques
lingual
Fonètica i fonologia
Dit del so articulat amb participació de la llengua; es tracta d’un terme molt imprecís.
La majoria de sons són, en aquest sentit, linguals en totes les llengües
gènere
Lingüística i sociolingüística
Accident o morfema gramatical d’una llengua que dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d’un cert nombre de propietats formals que es poden manifestar per la referència pronominal, per la concordança amb l’adjectiu o per afixos nominals.
Les llengües indoeuropees solen classificar els noms en dos o tres gèneres masculí, femení i neutre unes altres llengües, com algunes d’africanes, en tenen més de tres En les descripcions lingüístiques, el gènere masculí és pres com a base cas no marcat i els altres són descrits amb referència a aquell casos marcats El gènere gramatical, fonamental en propietats formals, no sempre correspon al gènere natural, que es basa en la diferenciació sexual dels éssers animats i éssers inanimats, com fa la llengua anglesa només en la referència pronominal he, she, it , que no…
oscoúmbric
Lingüística i sociolingüística
Grup lingüístic indoeuropeu que comprèn la llengua dels antics umbres, la llengua osca dels samnites, els dialectes sabèl·lics i els dels marsos, dels eques i dels sabins.
Les varietats oscoúmbriques revelen notables concordances amb el llatí, les quals no provenen —sembla— de cap suposat parentiu originari entre ambdós grups lingüístics, sinó que són fruit dels contactes i dels intercanvis lingüístics que s’efectuaren entre ells Lentament, però, durant els segles de l’edat republicana, els dialectes oscoúmbrics foren superats pel llatí, bé que deixaren trets específics en aquesta llengua i en els dialectes neollatins de la Itàlia central i meridional En el conjunt de les llengües indoeuropees, el grup oscoúmbric es caracteritza pels trets següents…
afebliment
Fonètica i fonologia
Denominació genèrica d’un conjunt de fenòmens fonètics en virtut dels quals un fonema (o un grup de fonemes) perd part de la seva intensitat, to i, de vegades, timbre usuals, en donar-se algunes circumstàncies, com és ara la posició final en l’emissió fònica asseverativa ( relaxació
o relaxament
), la posició intertònica o, per a algunes consonants, la posició intervocàlica.
En l’evolució de les llengües, acostuma d’operar canvis sistemàtics exactu > exacte cerebellu > cervell radices > rel
apòfisi
Geologia
Ramificació d’un batòlit o d’un lacòlit.
Representa prolongaments en forma de filons o venes com unes llengües d’una massa intrusiva dins les roques encaixants
pidgin
Lingüística i sociolingüística
Varietat lingüística que es desenvolupa en societats multilingües, on és emprada com a lingua franca
.
Els pidgin es caracteritzen per la barreja de trets lingüístics manllevats de diverses llengües i per no tenir parlants natius
transmissió lingüística intergeneracional
Lingüística i sociolingüística
Procés de transmissió de la llengua dels progenitors als fills.
El trencament d’aquesta transmissió, o la seva recuperació, són els punts d’inflexió en el manteniment de les llengües
záparo
Etnologia
Individu amerindi pertanyent a un grup d’unes quaranta tribus de la conca amazònica, a la regió que limita entre el Perú i l’Equador, a la vora dels rius Napo, Bobonaza i Pastaza.
Aquest grup no presenta unitat lingüística fins i tot alguna de les llengües parlades sembla emparentada amb la família tupí-guaraní
cacuminal
Lingüística i sociolingüística
Classe d’articulació, dita també cerebral
o retroflexa
, que correspon al so en el qual intervé l’àpex de la llengua i el paladar dur, entre els alvèols i el paladar tou.
Dins les llengües romàniques hom el troba en el sard, en els dialectes del sud d’Itàlia i en l’asturià