Resultats de la cerca
Es mostren 1666 resultats
Miquel Carreras i Costajussà
Literatura catalana
Assagista.
Es llicencià en dret, filosofia i lletres i història a Barcelona Fou membre del Grup de Sabadell, amb els integrants del qual collaborà en publicacions com la revista “Paraules” 1922-23, “Almanac de les Arts” de Sabadell 1924 i 1925 i “Diari de Sabadell” També fou collaborador de La Veu de Catalunya El 1928 fou nomenat cronista i arxiver de la seva ciutat natal, sobre la qual publicà Línies d’història ciutadana 1930 i Elements d’història de Sabadell 1932 La seva gran obra de creació és el recull d’aforismes Conceptes i dites de Martí Rialp 1938 Morí al front durant la guerra civil
pobresa
Cristianisme
Virtut moral que ordena la conducta humana en relació amb els béns d’aquest món.
Pot exigir fins el despreniment material voluntari, forma extrema anomenada generalment pobresa evangèlica , per tal com segueix els consells evangèlics i l’esperit de la primitiva comunitat de Jerusalem, descrita en el llibre dels Actes dels Apòstols Molts moviments reformistes hi han insistit i la pobresa ateny una personificació, especialment en Francesc d’Assís La vida religiosa en fa objecte d’un vot individual que pot ésser solemne amb pèrdua del dret a la propietat i de la capacitat d’adquisició o simple que implica només una subordinació d’aquests drets a la llicència del superior…
onzè

onzè o terç de trentí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa d’or, que circulà a la primera meitat del segle XVII.
Creada amb autorització del lloctinent duc d’Alburquerque per llicència del 2 de març de 1618, corria amb un valor legal d’onze rals catalans També era conegut amb el nom de terç de trentí , moneda coetània L’onzè tenia un pes teòric de 2'35 g i un diàmetre de 17 mm, i porta a l’anvers el bust del rei mirant a l’esquerra i, a sota, les armes de la ciutat i al revers l’escut coronat amb les barres de Catalunya entre XI i R marques del valor i la llegenda Civitas Barcino seguida de la data La darrera emissió coneguda és la del 1641
Alfred G. Gilman
Medicina
Metge nord-americà.
Estudià medicina a la Universitat de Yale, on es llicencià el 1962 Posteriorment, el 1969, es doctorà a la Case Western Reserve University de Cleveland Ohio Un cop doctorat començà les investigacions científiques al National Heart Institut 1969-71 Fou professor de farmacologia a la Universitat de Virginia 1971-81 i cap de departament de farmacologia a la Universitat de Texas 1981-2005 de la qual arribà a ser el degà de la facultat de medicina 2005 El 1994 li fou concedit el premi Nobel de medicina, juntament amb Martin Rodbell , pel descobriment de la funció de les anomenades “proteïnes G” en…
Joan Maria Pou i Camps
Farmacèutic i metge.
Estudià farmàcia a Barcelona i fou catedràtic del Colegio de Farmacia de Pamplona 1829-38, ciutat on es llicencià en medicina 1837 Revisà una nova edició de la Filosofía de la elocuencia , d’Antoni de Capmany 1836, i de la traducció de l' Histoire naturelle , de Buffon, que prologà Interessat per les primitives tècniques fotogràfiques, publicà una Exposición y descripción del daguerrotipo y del diorama 1839 Passà a Madrid, on fou catedràtic de química general de la facultat de medicina i membre 1862 de l’Academia de Ciencias Médicas Es distingí pel seu humanitarisme durant l’epidèmia de…
Jaume Pomar i Fuster
Educació
Pedagog.
Estudià a l’Institut Balear de Palma i es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1892 Fou catedràtic a Palma fins el 1902 que guanyà la càtedra de geografia i història a Maó, on portà a terme una destacada tasca cultural Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1890 i el 1891 amb la composició Glorificació de la parla catalana Publicà obres de crítica històrica i literària El arte y la ciencia , 1889 El último antipapa, 1899 Reyes y príncipes santos , 1907, etc i l’interessant estudi, amb aportació de dades noves, Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción pública en…
Francesc Piguillem i Verdacer
Metge.
Estudià a Cervera, on es llicencià el 1790 Exercí a Puigcerdà, on el 1800 féu les primeres experiències amb la vacuna antivariolosa de Jenner, que introduí als Països Catalans Posteriorment féu vacunacions a Barcelona i informà dels resultats a la comissió de vacunacions de París Nomenat catedràtic de clínica a Barcelona 1817, es destacà durant l’epidèmia de febre groga d’aquesta ciutat 1821, durant la qual féu amistat amb el metge observador francès É Pariset El mateix any fundà el periòdic mèdic Periódico de la Sociedad de Salud Pública Entre les seves publicacions figuren La vacuna en…
Lluís Camós i Cabruja
Historiografia
Historiador.
Es llicencià en lletres a Barcelona 1916, conreà la pintura i estudià música amb Felip Pedrell i Enric Granados El 1922 fou nomenat conservador de l’Arxiu Històric de Barcelona Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres La seva abundosa labor historiogràfica, molt dispersa en revistes i a “Barcelona Divulgación Histórica”, es reparteix entre Palamós Catàleg dels pergamins de l’Arxiu Municipal de Palamós , 1935 El Palau Reial de Palamós , 1936 Los Pallarès en la historia de Palamós , 1948, Girona La Força Vella de Girona en 1462-63, 1936 i Barcelona…
Pere Barceló i Torrent
Medicina
Metge reumatòleg.
Es llicencià a Barcelona 1933 Fundà la Societat Espanyola de Reumatologia de la facultat de medicina de Barcelona Fou un dels iniciadors de la reumatologia científica a Catalunya, i introduí l’ús de l’alfaquimiotripsina i de la catalasa en la terapèutica d’algunes malalties reumàtiques Fou fundador i director de la Revista Española de Reumatología , president de la Lliga Internacional contra les Malalties Reumàtiques i membre de nombroses societats estrangeres de reumatologia És autor, entre altres nombrosos treballs, de Reumatismos articulares crónicos 1941 i Reumatismos vertebrales 1945, i…
Arthur Jeffrey Dempster
Física
Físic nord-americà d’origen canadenc.
Es llicencià en física 1910 a la Universitat de Toronto Anà a Alemanya a continuar els estudis En esclatar la Primera Guerra Mundial es traslladà als EUA, on obtingué el doctorat a la Universitat de Chicago 1916, de la qual fou professor del 1919 al 1950 Pràcticament centrà totes les investigacions en el descobriment d’isòtops estables i la mesura de llur abundància relativa Investigà les descàrregues elèctriques al si d’una massa gasosa i dissenyà un espectrògraf de masses basat en les desviacions experimentades per un eix d’ions positius en ésser sotmesos a l’acció d’un camp magnètic Fou el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina