Resultats de la cerca
Es mostren 2609 resultats
Joan Quintana
Música
Organista i compositor català.
Entrà com a escolà a Santa Maria de Manresa El 1787 anà a Girona, on estudià amb J Pons Quan aquest marxà a València com a mestre de capella és probable que Quintana el seguís i que exercís com a segon mestre de capella a la catedral valenciana Professà com a carmelità i està documentat a Barcelona com a organista al convent d’aquesta congregació Després d’ésser exclaustrat 1835, continuà exercint com a organista a Santa Maria del Pi Tingué fama com a organista i compongué obres religioses
Fundació Althaia
Medicina
Centre de serveis hospitalaris i assistencials de Manresa.
La Fundació Althaia dona servei integral sanitari i social a 188000 habitants de l’àrea d’influència territorial de Manresa bàsicament Bages i Solsonès Actualment disposa de 457 llits d’hospitalització d’aguts, de 59 llits de caràcter privat i de 150 places d’atenció a la dependència Al seu patronat conflueixen cinc institucions Ajuntament de Manresa, Orde de Sant Joan de Déu, Mútua Manresana, Fundació Caixa Manresa i Generalitat de Catalunya
Fructuós Bisbe i Vidal
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i escriptor.
Fou doctor en dret civil i canònic i canonge de la seu de Barcelona Participà al certamen poètic dedicat a sant Ramon de Penyafort 1601 amb dues composicions en català, i al que se celebrà amb motiu de la beatificació de Teresa de Jesús, amb una glossa i un sonet en castellà 1614, sempre fora de concurs Se’n conserva també un poema liminar, Estança , que és una lloança de Manresa Però és conegut sobretot per un Tratado de las comedias en que se declara si son lícitas Barcelona 1618, on expressa de manera ponderada la seva oposició al gènere
,
Centre Excursionista de la Comarca de Bages

Col·locació d’una creu al cim del Pedraforca, el 29 d´agost de 1955, per celebrar el 50è aniversari del Centre Excursionista de la Comarca de Bages
© ARXIU CECB
Entitat esportiva i cultural de Manresa.
Fundat el 1905 amb l’objectiu d’estudiar la comarca del Bages El primer president fou Josep Esteve L’interès científic i arqueològic inicial derivà amb el pas dels anys a un interès excursionista El 1922 organitzà l’Aplec Excursionista de Catalunya al monestir de Sant Benet de Bages El 1924 es fundà la secció d’esports de muntanya El 1925 es fusionà, sota la presidència de Josep Arola, amb el Centre de Cultura de Manresa, el Grup Avenç de l’Excursionisme, el Grup Montcau i el Grup Montserrat La secció d’escalada fou molt activa, amb ascensions a Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Pedraforca …
,
Sergi Mora Belmonte
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format al Club Natació Manresa, el 2002 passà al Club Natació Terrassa, amb el qual disputà una Lliga europea 2008 i quatre LEN Trophy El 2015 fitxà pel Debrecen hongarès i el 2017 retornà al CN Terrassa En el període 2005-12 jugà vuitanta-sis partits internacionals amb la selecció espanyola, i participà en Jocs Mediterranis 2005, medalla d’or, Campionats d’Europa 2006, medalla d’argent, i 2008, cinc Lligues mundials medalla d’argent el 2006 i un Campionat del Món 2005 També formà part de les seleccions que intervingueren en dos Jocs Universitaris 2005, 2007 Té la medalla d’argent de serveis…
Montserrat Majó
Natació
Nedadora.
Formada al CN Manresa, competí sota el mestratge de Josep Claret Hereva de la campiona Maria Neus Panadell, triomfà el 1974 en els Campionats de Catalunya La seva consagració, però, es produí l’any següent, quan establí els rècords d’Espanya de 100 m lliure i 100 m papallona Campiona estatal d’hivern i d’estiu, el mateix 1975 disputà els Campionats del Món i assolí la medalla d’or en la Copa d’Europa i la de bronze en els Jocs Mediterranis Nedà els 100 m papallona i el relleu 4 × 100 m estils en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 Es retirà el 1978
Olga Estefanell Mas

Olga Estefanell Mas
CN Sabadell
Natació
Nedadora.
Especialitzada en braça, començà nedant pel Club Natació Manresa el 1977, any que aconseguí ser campiona absoluta de Catalunya de 200 m El 1978 marxà al Club Natació Sabadell, on fou campiona de Catalunya de 100 i 200 m 1978 i d’Espanya de 100 i 200 m 1978, 1979 Fou recordista estatal d’aquestes dues proves dos cops en piscina de 25 m i set cops en piscina de 50 m Participà en els Campionats del Món 1978, la Copa Llatina 1978 i els Jocs Mediterranis de Split 1979 Fou nomenada millor esportista de Sabadell 1979 i rebé la placa d’honor de la Federació Espanyola de Natació 1980
Laura Navarro Sallés
Laura Navarro Sallés (a la dreta)
AGUSTÍ PEÑA
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Sorgida de l’Escola Joviat de Manresa, jugà al Sant Fruitós fins a la seva incorporació al júnior del Santa Rosa de Lima de Barcelona 2000, on jugà fins a la temporada 2003-04, ja en la Lliga femenina 2 Fitxà pel Sedis Cadí de la Seu d’Urgell, on jugà dues temporades i aconseguí, en la primera, l’ascens a la màxima categoria del bàsquet estatal Després de dues temporades en el Club Bàsquet Puig d’en Valls eivissenc, tornà al Sedis, on disputà dues temporades La temporada 2010-11 fitxà pel Club Bàsquet Olesa i la següent retornà al Santa Rosa de Lima, que disputava la Copa Catalunya
Dolors Viladrich i Pascual
Música
Compositora de sardanes.
Tot i que filla de músics, no fou fins l’any 1994 que, a causa d’una prejubilació, aprofundí en els seus coneixements musicals, cursant estudis a l’escola Esclat de Manresa Des del 2000, assessorada per Manel Artiaga, de la cobla Montgrins, començà a compondre sardanes, de les quals n'hi ha registrades una trentena, i l’any 2001 estrenà la primera, Un sentiment Cal destacar-ne Anna Maria i Per a tu Joan , finalistes al concurs La Sardana de L’Any del 2005 i del 2009, respectivament La seva darrera sardana, El garbí de Palamós , fou estrenada el juliol del 2010 L’any 2008 publicà el disc de…
Maurici Espona
Música
Organista i mestre de capella català.
El 1752 era organista de la catedral de Lleida i el 1767 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell El 1777 fou requerit per a tornar a la plaça d’organista a Lleida, però Espona no hi accedí Se’n conserven un llibre de misses 1773 i un motet a dues veus, al fons musical de la Seu d’Urgell, com també un benedictus per a veu, violins, flauta i acompanyament, una missa de difunts per a vuit veus a dos cors, violins, oboès, trompes i acompanyament, i una Missa sobre Sacris Solemnis a quatre veus, violins i trompes, a l’arxiu de la catedral de Manresa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina