Resultats de la cerca

Estudià a Salzburg i l’any 1979 entrà a formar part de la Companyia d’Òpera de Darmstadt, amb la qual debutà en el paper d’Anna a Les alegres casades de Windsor , d’O Nicolai El 1984 es presentà al Covent Garden de Londres interpretant la Sophie d' El cavaller de la rosa , de R Strauss, i un any després fou la Pamina de La flauta màgica , de Mozart, a la Scala de Milà A partir d’aleshores inicià una important trajectòria professional reconeguda amb un gran èxit arreu d’Europa i dels Estats Units Ha compaginat les seves actuacions operístiques amb una interessant carrera com a liederista, i ha…

Al desembre del 1539 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, però poc temps després el capítol l’obligà a dimitir a causa de les seves continuades absències La intervenció del seu protector, l’arquebisbe Juan Pardo de Tavera, el retornà al seu lloc fins que el prelat morí 1545 El successor de Torrentes a la seu toledana fou Cristóbal de Morales Al cap de dos anys tornà a ser-hi admès i es mantingué en el lloc fins el 1553, moment en què fou obligat a abandonar-lo novament Readmès el 1571 per tercera vegada, romangué en el càrrec fins a la seva mort En diversos manuscrits de la…

Estudià al Colegio Real de Madrid i el 1784 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella en substitució de l’italià Buono Chiodi, càrrec que ocupà fins a la seva mort Deixà una extensa producció de més de 500 misses, salms i motets, la majoria conservats en acurades enquadernacions fetes en vida de l’autor i que es poden trobar a l’arxiu de la catedral de Santiago El seu llenguatge, refinat i elegant, evolucionà des del Barroc tardà fins al Classicisme La qualitat i amplitud de la plantilla de músics que reuní a la capella catedralícia li oferí la…

És probable que fos deixeble del mestre de capella de Jaén Juan de Riscos El 1641 ja havia estat ordenat de sacerdot i exercia d’organista i instrumentista al cor de la catedral de Puebla, sota la direcció de Juan Gutiérrez de Padilla El 1654, com a reconeixement a les seves qualitats com a compositor, el capítol catedralici de la seu de Ciutat de Mèxic el nomenà organista i mestre de capella Durant els anys següents, López Capillas dugué a terme totes les activitats pròpies del seu doble càrrec d’una manera competent i notablement brillant La seva producció musical és…

Fou mestre de capella de la collegiata de Lerma Burgos 1616, de la catedral de Granada 1621, de l’església de La Encarnación de Madrid, de la catedral de Còrdova 1624-31 i, finalment, del monestir de Las Descalzas Reales de Madrid Amic de Lope de Vega, aquest autor li dedicà la comèdia Carlos V en Francia Compongué una gran quantitat d’obres, entre les quals hi ha més de 500 villancets, més de 100 motets, el Rèquiem per la mort de Margarida d’Àustria perdut, diverses misses, 60 salms, antífones, himnes i un tractat teòric amb el títol de Compendio de Música Després del…

Fou deixeble predilecte de Philippe Rogier, gràcies al qual tingué l’oportunitat de presentar-se a la plaça de mestre de capella de la catedral de Conca l’any 1600 La seva condició d’home casat provocà les reticències d’altres catedrals, que mai no sollicitaren els seus serveis Fou amic de Tomás Luis de Victoria i admirador de l’obra de Cristóbal de Morales El 1626, el capítol de la catedral considerà que Castro era massa vell per a dur a terme la formació dels castrati , i donà aquest càrrec a Francisco Ruiz, aleshores membre del cor catedralici La seva producció fou majoritàriament…

Estudià a Valladolid i al Conservatori de Madrid Fou alumne d’Hilarión Eslava L’any 1869 guanyà el premi Editor Antonio Romero y Andía per a òpera espanyola amb l’obra Atahualpa , el jurat del qual era integrat per Calahorra, Hilarión Eslava, Emilio Arrieta i Jesús Monasterio El 1866 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Burgos, on romangué durant molts anys fins que fou succeït en el càrrec per F Olmeda Bona part de la seva producció correspon a música religiosa Compongué 16 misses, 14 salms, motets, salves, 13 ofertoris i altres peces d’ús litúrgic, entre les…

Consta de tres parts la salutació de l’arcàngel i la salutació d’Elisabet tretes de l’evangeli de Sant Lluc, i la deprecació final Sancta Maria , afegida molt més tard al segle XII o al XV, segons diverses fonts Les primeres dues parts del text són usades, des del temps de Gregori I, com a antífona durant la festa de l’Anunciació Pius V la inclogué en el Breviari Romà el 1568 La melodia original gregoriana, del segle X aproximadament, fou utilitzada durant els segles XIV, XV i XVI com a cantus firmus en motets i misses polifòniques El text ha estat freqüentment musicat per…

Joan esdevingué mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell i durant un curt espai de temps estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja Segòvia Lluís estudià amb Joan a la Seu d’Urgell i fou mestre de capella 1929-36 a la catedral de Toledo, on dugué a terme una important tasca de restauració i reforma de la música religiosa d’aquesta ciutat castellana El seu germà Josep el seguí a Toledo amb el càrrec d’organista de la catedral Com a compositor, el membre més destacable fou Lluís, del qual es conserven diverses obres religioses, entre les quals algunes…

Succeí a Francesc Valls en la plaça de mestre de capella de la catedral de Barcelona Consta que l’any 1739, essent mestre de capella de la catedral de Barcelona, fou el censor de Fragmentos músicos de fra Bernat Comes de Puig, publicats aquest mateix any  La seva obra, conservada a la Biblioteca de Catalunya, inclou tant música litúrgica com religiosa en romanç Es conserven les misses  Gaudent in coelis , per a vuit veus,  Salve Regina , per a deu veus, un Planctus in Passione Domini , alguna obra instrumental i un  Te Deum que s’interpretà l’octubre el 1759, amb motiu de les…