Resultats de la cerca

Ocupada des del principi de l’era cristiana fins al segle V, els sectors coneguts corresponen a l’àrea industrial, en la qual possiblement hi hagué una fàbrica de salaó o salses de peix L’interès fonamental del jaciment rau en el descobriment d’un conjunt excepcional de bronzes del segle II compost per peces de vaixella i elements per a la illuminació pertanyents a un triclinium Aquests objectes, juntament amb la troballa de fragments de pintura mural i de paviments d' opus sectile , fan evident l’existència d’un sector residencial luxós

Situat sobre un turó triangular d’1,1 ha que en l’antiguitat estava vorejat pel riu i l’estany de Berre, l’únic costat accessible quedava protegit per una potent muralla dotada de torres El lloc fou ocupat entre el s VI aC i el final del s III aC, en què fou destruït violentament La presència de nombrosos materials d’importació i de diverses inscripcions sobre plom fan pensar que es tractava d’un centre d’intercanvi comercial

És situat a la partida de Son Real, a pocs metres de la línia de costa Els treballs d’excavació, iniciats l’any 1998, permeteren descobrir una cambra amb planta de ferradura, de 8 m de diàmetre, a la qual s’accedia des d’una avantcambra situada immediatament al sud i que tenia una gran llosa vertical de 177 cm d’altura, que devia ser un element essencial de l’activitat cultural del santuari L’ús d’aquesta estructura es datà al s II aC, però n'existeix una fase anterior, mal coneguda, que es remunta al s IV aC, i hi ha indicis de l’ocupació del lloc des del s VI aC La proximitat…

És situat damunt d’un esperó rocós de pendents escarpats que s’alça sobre l’Ebre L’únic punt pel qual és accessible és protegit per una poderosa muralla, preservada fins una altçada de 5 m L’interior del nucli, de petites dimensions, conserva restes de cases disposades a banda i banda d’un únic carrer, així com altres estructures de grans dimensions que devien formar part, probablement, d’un castell L’ocupació del poblat data d’entre la segona meitat del s VI aC i el principi del s II aC, amb reocupacions episòdiques després d’aquesta època

És formada per diferents cambres, que s’estenen en una longitud d’uns 200 m Després d’una primera utilització a la meitat del segon millenni, fou novament ocupada entre el 1200 i el 1000 aC D’aquest segon moment data un conjunt excepcional d’objectes tallats en fusta d’ullastre, entre els quals destaquen dues representacions antropomorfes Un tercer moment d’ús, al principi del primer millenni aC, es caracteritza per la presència d’una necròpoli i diversos dipòsits votius formats per objectes metàllics, a més d’un disc de vori

Es tracta d’una subcolònia massaliota, fundada poc després de la meitat del s IV aC com a escala de navegació cap a Itàlia i enclavament militar contra els pirates salis i lígurs El nom d’Olbia ‘feliç’,‘afortunada’ li fou donat com a signe de bon auguri De petites dimensions 2,7 ha, té la forma d’un quadrat emmurallat de 165 m de costat i una estructura urbanística ortogonal La seva ocupació continuà en època romana

És format per un mínim de 10 navetes, una de les quals ha estat excavada en diferents campanyes entre el 1996 i el 2000 Aquesta naveta és un edifici de 14,5 m de longitud per 8,7 m d’amplada, dotat d’una columnata longitudinal interna Els materials recuperats permeten situar aquesta estructura en la transició entre el període pretalaiòtic i el talaiòtic, que correspon als s XIV-XII aC

Situat a la dreta de la desembocadura del Segura, el lloc és cobert actualment per dunes que n'han afavorit una bona conservació Els treballs desenvolupats entre el 1992 i el 1998 han permès documentar una potent muralla, que devia tancar una superfície d’1,5 ha La presència d’un gran nombre de materials ceràmics de producció fenícia i d’esteles betil reutilitzades en la muralla fa pensar que aquest assentament de caràcter portuari fou fundat per una població fenícia, segurament en la segona meitat del s VIII aC

Coneguda des del s XVIII, el 1961 Marià Ribas hi dirigí la primera campanya d’excavacions Malgrat ésser monument historicoartístic d’interès nacional, el 1965 el jaciment fou destruït per l’extracció comercial de sorres i pels anivellaments de terreny, a excepció del nucli central adquirit per l’ajuntament, i fet visitable El 1982 hom reprengué els treballs d’excavació i restauració sota la direcció de Marta Prevosti i Joan FClariana Han estat conservades la part noble de la villa, residència del propietari, i les termes adjacents Hom hi coneix també l’existència d’un sector d’hàbitat…