Resultats de la cerca

El 1888 anà a Leipzig a estudiar música i posteriorment s’establí definitivament a Anglaterra No obstant això, gran part de la seva producció tracta de les condicions de vida a l’Austràlia del s XIX, en particular les novelles The Getting of Wisdom 1910 i la trilogia The Fortunes of Richard Mahony 1917-29 Publicà també Young Cosima 1939, recreació de la muller de Wagner, les narracions The End of a Childhood 1934 i el 1948 hom publicà la seva autobiografia inacabada, Myself When Young

Llicenciat 1890 i doctor 1892 en medicina, collaborà en diverses revistes literàries de València i Madrid Per al teatre escriví Los dos besos, El niño López, El gabán claro, La última cerilla, Doña Blanca de Albornoz, El dúo de la sultana, Un alma débil, Bouquet nacional i altres obres Publicà part de les seves poesies en Granos de arena i el recull de narracions costumistes Cuentos del Júcar 1901, que dedicà a VBlasco i Ibáñez Obtingué la flor natural dels jocs florals de València 1889

Tant en el seu teatre com en les novelles i narracions amb influències dels films de Chaplin i dels Dubliners de Joyce, mostra l’altra cara de la “societat opulenta”, incorporant personatges marginats, conflictes racials, etc El 1939 refusà el Premi Pulitzer per l’obra The Time of Your Life , considerant que era un guardó pretensiós i burgès Entre les seves novelles cal esmentar, també, The Human Comedy 1943, The Laughing Matter 1953 i My Name is Aram 1940 traducció catalana de RFolch i Camarasa, 1975

Utilitzà el pseudònim de Carl Felix Tandem Rector protestant d’una parròquia pagesa als Grisons, fou mestre a Rússia i a Finlàndia i més tard periodista Poeta èpic de tipus místic, és autor d’obres en prosa rimada, com Prometheus und Epimetheus 1881, Olympischer Frühling ‘Primavera olímpica’, 1900-06, etc, de narracions i d’assaigs, i se situa tant prop del naturalisme com del neoromanticisme Influït per Schopenhauer i Nietzsche, ofereix una visió heroica i pessimista de la vida Fou premi Nobel de literatura 1919

És autor dels poemaris Adam a l’ombra 1992, Potser el cor 1994, premi Bernat Vidal, Memòria del temps 1996, Biografia per a l’ús del vent 1996, premi Martí i Dot 1995 i el llibre de narracions Una varietat del mim 1998, premi Miquel Àngel Riera 1997 Ha traduït E de Andrade L’any 2007 va publicar —selecció i traducció— Los perfiles de Odiseo , antologia que recull setze autors de les illes nascuts després del 1967 Ha estat cofundador d’Edicions del Salobre

Doctor en filologia clàssica i notari, ha publicat les narracions breus El cap de Penteu 1993, premi Josep Pla, L’home dels miracles 1996 i L’art i Miss Arkansas 2003, contes sobre la banalitat i decadència del món contemporani, i les novelles Els dimonis familiars 1994, El cas Petrescu 1998, Un cos perfecte 2000, amb un to caricaturesc sobre la societat urbana, i Les raons de Venus 2007, i la peça teatral infantil Retornal país de Mai Més 1998 Ha traduït Horaci iD Garrett

Fonamentalment es guanyà la vida com a illustrador i en tasques de correcció i traducció Fou collaborador de la revista Amic La seva prosa, rica en imatges, es caracteritza per un preciosisme esteticista i poètic És autor de diversos llibres de narracions i prosa poètica, entre els quals destaquen Llibre d’imatges 1930, Rosa, Clara, Joan i Pere 1933, La meva vida en el llac 1935 i la novella curta El vent 1937 També traduí al català El senglar de bronze 1934 de Hans C Andersen

Treballà de mestre i posteriorment a la ràdio nigeriana Participà en la guerra civil 1967 al costat de Biafra En moltes de les seves novelles i narracions descriu la moderna ciutat africana i la dissolució dels vincles i codis rurals tradicionals dels seus habitants També conreà la literatura infantil i l’assaig Entre les seves obres es destaquen When Love Whispers 1947, People of the City 1954, Jagua Nana 1961, que hom considera la seva millor obra, i Survive the Peace 1976, sobre la guerra de Biafra

Tingueren una gran importància com a creadors i mantenidors de la tradició poètica oral de Tucmènia

Com a escriptor, va pertànyer als sectors marginals del modernisme És autor de peces moralitzadores per a centres catòlics com Lo roure centenari 1897 i Camí del vici 1910, i de la comèdia de costums Qui més tria més s’enganya 1898 Publicà diverses narracions breus generalment caracteritzades per la presència d’elements costumistes, i la novella d’ambientació rural Esbossos 1906 També cultivà la poesia, que recollí en els volums Vora els estanys 1904, encapçalat per un pròleg de Joan Maragall, i Cançó del poeta vianant 1925