Resultats de la cerca
Es mostren 564 resultats
mercurial
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les euforbiàcies, generalment dioiques, de fulles simples oposades, de flors masculines en espigues i femenines solitàries o en petits glomèruls i de fruits en càpsula bilocular.
coral
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les crassulàcies, originari de la regió del Cap, ramificat des de la base, de fulles oposades, sèssils, crasses, oblongues o obovades, i de flors vermelles agrupades en cimes paniculiformes.
Floreix des del desembre fins al maig
cerasti
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, oriünda del sud d’Itàlia, amb una alçària de 20 a 30 cm, de fulles linears, oposades, blanquinoses, i flors, en gran nombre, blanques, vistoses.
És conreada en jardineria
coriariàcies
Botànica
Família de les terebintals integrada per una desena d’espècies de plantes arbustives o herbàcies de fulles simples enteres, oposades o verticil·lades, i flors actinomorfes, unisexuals o hermafrodites, pentàmeres, solitàries o disposades en raïms.
El fruit és esquizocàrpic Comprèn només el gènere Coriaria, de distribució molt particular, perquè creix a la regió mediterrània i a diferents regions de l’hemisferi austral Als Països Catalans l’únic representant és el roldor Coriaria myrtifolia
espergulària
Botànica
Gènere de plantes d’anuals a perennes, de la família de les cariofil·làcies, de fulles linears oposades, amb estípules escarioses, de flors blanques o rosades, aplegades en cimes, i de fruits en càpsula trivalva.
L' espergulària vermella o herba passerella S rubra , de 5 a 15 cm d’alt i amb flors rosades, és comuna en vores de camins i llocs ruderals
vanda
Botànica
Nom donat a diverses espècies d’orquídies epifítiques del gènere Vanda, de tiges amb fulles ligulades, disposades en dues fileres oposades i inflorescències de flors molt vistoses en raïms axil·lars, alternant amb les arrels aèries.
Originàries de les regions tropicals d’Àsia i de Malàisia, són molt apreciades com a plantes d’interior pel seu port i per les seves flors Els horticultors han hibridat espècies de vanda entre elles i amb altres gèneres, per tal d’aconseguir una gran quantitat de tipus de flors diferents Necessiten molta llum i humitat ambiental
oleàcies
Botànica
Família de ligustrals constituïda per plantes llenyoses de fulles oposades, simples o compostes, de flors regulars, comunament tetràmeres, originàriament hermafrodites, amb dos estams i amb el gineceu súper i bicarpel·lar, i de fruits molt diversos.
Comprèn prop de 500 espècies, pròpies de les regions tropicals i temperades Oleàcies més destacades Fraxinus sp freixe Fraxinus angustifolia = oxycarpa freixe de fulla petita Fraxinus excelsior freixe de fulla gran Fraxinus ornus freixe de flor Jasminum fruticans gessamí groc Jasminum grandiflorum englantina Jasminum officinale gessamí , llessamí Ligustrum japonicum troana Ligustrum ovalifolium troanella Ligustrum vulgare olivereta Olea europaea var europaea olivera , oliver, oliu Olea europaea var silvestris ullastre , olivera borda, revell Philyrea angustifolia aladern de fulla estreta…
pedaliàcies
Botànica
Família de personades composta per plantes herbàcies, amb pèls secretors de mucílag, de fulles simples oposades, de flors zigomorfes, infundibuliformes i amb el gineceu bicarpel·lar, i de fruits en càpsula o en aqueni, sovint apendiculats.
Consta d’unes 50 espècies, pròpies de les regions càlides del Vell Món, entre les quals té importància com a planta oleaginosa el sèsam Sesamum indicum
evònim del Japó
Evònim del Japó
Jon Sullivan (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Jardineria
Arbust o petit arbre perennifoli, de la família de les celastràcies, de fins a 6 m d’alçària, amb fulles oposades, ovades o el·líptiques i de marge crenat o serrat, i amb fruits capsulars vermells.
Oriünd del Japó, és molt comú en jardins
clinopodi
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, pubescent, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades ovades, serrades, i de flors purpurines arranjades en glomèruls, axil·lars o terminals, compactes i pelosos.
Creix en boscs, bardisses i ribatges de l’Europa mitjana i de les contrades mediterrànies humides El clinopodi tingué un ús medicinal com a estomacal i emmenagog