Resultats de la cerca

Senyor de Petrés Camp de Morvedre, estigué al servei de Carles V Felip II el nomenà governador de la Plana, i, més tard 1556, batlle general de València És autor d’un poema històric en català, avui perdut s’ha conservat d’ell, però, un sonet, en castellà, publicat a l’edició castellana de l' Orlando Furioso d’Ariosto 1556 Poc considerat per Zurita, Gil Polo, en canvi, l’inclogué entre els poetes elogiats al seu Canto del Turia 1564

L’any 1625 traçà un projecte de façana per a la catedral de Tortosa que només fou executat en part

Cavaller doctor en drets, catedràtic de la Universitat de València, advocat fiscal i patrimonial del rei i oïdor criminal i després civil de l’audiència de València Nomenat regent del Consell d’Aragó, morí abans d’ocupar el càrrec Escriví diversos tractats sobre els furs valencians i publicà Repertori general de totes les matèries dels furs de València fins a les corts de l’any 1604 1608

Residí la major part de la seva vida a València, on, tot i ésser cavaller, formà part del cercle d’escriptors burgesos aplegat entorn de Bernat Fenollar i considerats representants de l' Escola Satírica Valenciana És un dels principals autors de l’obra collectiva Lo procés de les olives 1497, del caràcter satíric de la qual també participen dues altres obres seves, Lo somni de Joan Joan 1497, 1561, escrita el 1496, potser en collaboració amb altres poetes, i la Brama dels llauradors de l’horta de València 1561, 1901, d’interès lingüístic i sociològic, on defensa l’ús literari del llenguatge…

Participà en el certamen celebrat a la seu de València en honor a la Immaculada Concepció 1622 amb diverses poesies en català, i en el de la Universitat 1623, amb composicions en castellà Del primer destaquen quatre dècimes sota el títol  Polida rosa que olor Les seves obres foren incloses en els llibres de festes dels respectius certàmens 1623 i 1626

S'establí a València, on es dedicà a l’ensenyament És autor de les sarsueles Apuros d’un novençà, El mestre d’escola, El suplicio de un tutor, etc

Estudià a Salamanca Tingué cura de l’edició de part de la Nueva recopilación de les lleis de Castella edició de 1583-98, a la qual afegí un índex

Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís És autor d’una breu obra allegòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor , escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496 Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i Francesco La Raó, però, li parla…

Fill del primer baró de Toga, Francesc Carròs de Vilaragut És considerat un dels herois de la defensa de Bugia durant el setge dels turcs de Barba-rossa 1515, assolida gràcies a una expedició mallorquina d’auxili

Després del 1820 dirigí a Barcelona el Diario Constitucional , i més tard l' Indicador Catalán , en els quals publicà llargs articles sobre qüestions religioses Alhora participà en un projecte de traducció de la Bíblia al castellà, sota el patrocini de la British and Foreign Bible Association Expulsat de Barcelona amb els caps liberals exaltats el 1823, fou portat presoner a França Posteriorment continuà collaborant en els projectes de traducció de la Bíblia