Resultats de la cerca
Es mostren 3433 resultats
malaltia
Fitopatologia
Qualsevol derivació de l’estat fisiològic normal d’una planta, que comporta en un desequilibri de les seves diferents funcions i es manifesta amb símptomes molt diversos.
L’estudi de les malalties de les plantes constitueix la fitopatologia o patologia vegetal
perenne
Botànica
Dit de la planta que viu tres o més anys.
Són plantes perennes els arbres, els arbusts, les mates, les lianes i moltes herbes
vitalitat
Geobotànica
Grau de vigor i prosperitat atès per les diferents espècies pròpies d’una associació.
Depèn del desenvolupament vegetatiu i de la proliferació de les plantes de cada espècie
pedraferit
Entomologia
Nom de diverses erugues, de diferents lepidòpters, de cos de grans dimensions, cilíndric i abotifarrat, i que externament presenten la pell llisa i amb colors virolats; sovint tenen un esperó de forma variable en el darrer segment abdominal.
Es nodreixen de tota mena de plantes, bé que abunden més en els conreus
arada calçadora
Agronomia
Arada moderna proveïda d’una rella simètrica respecte al dental i de dues pales iguals col·locades a banda i banda que permeten de girar la terra vers tots dos costats.
Hom la fa passar entre dos rengles de plantes per tal de calçar-les
espermatozoide
Part anterior d’un espermatozoide humà vist de costat
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula sexual masculina.
En les plantes, els espermatozoides solen ésser anomenats anterozoides i només són típicament lliures en les plantes inferiors En els animals, els espermatozoides són produïts en l’aparell reproductor a partir dels espermatogonis per un procés d'espermatogènesi Un espermatozoide es compon d’un cap, en el qual hi ha el nucli, que conté el material cromosòmic hereditari, i d’un flagel o cua, que actua com a aparell propulsor Segons les espècies hom pot observar diferències morfològiques sobre la forma del cap o la llargària de la cua En l’home el cap té una forma oval, i mesura de 4 a 5 μ de…
Augustin Pyrame de Candolle
Botànica
Botànic ginebrí.
Catedràtic de botànica a Montpeller 1808-16 i d’història natural a Ginebra 1816, on creà el jardí botànic Partidari dels sistemes naturals de classificació enfront del de Linné, imposà l’ús del seu mètode entre la majoria dels botànics del seu temps Lamarck li encomanà la tercera edició de la Flore française 1805-15, que precedí d’uns Principes élémentaires de botanique on exposà per primera vegada els seus principis de classificació La seva obra cabdal és el Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis 1824-73, que deixà inacabada i que completaren el seu fill Alphonse Louis Pierre…
ufana
Gran verdor i frondositat en les plantes; esponera.