Resultats de la cerca

Collaborà en La Pléiade i en el Mercure de France La seva trajectòria poètica evoluciona des d’uns primers moments encara romàntics fins a una creació totalment d’avantguarda, dintre ja del surrealisme Entre les seves obres cal esmentar Le bouc émissaire 1889, Les féeries intérieures 1907, La mort du berger 1928 i pòstumament Bretagne est univers 1941 i L’Ancienne à la coiffe innombrable 1946

Fill d’un aristòcrata, estudià a Eton i a Oxford, d’on fou expulsat perquè publicà The Necessity of Atheism 1811, pamflet que l’enemistà també amb la seva família Les primeres obres palesen la influència de la novella gòtica, com Zastrozzi 1810, bé que molt aviat excellí en la poesia publicà Original Poetry by Victor and Cazire 1810, conjuntament amb la seva germana Elizabeth Influït per les idees de William Godwin , es feu portaveu poètic de l’anarquisme prebakuninià El 1811 es casà amb Harriet Westbrook, de classe social molt inferior Queen Mab 1813 és un exponent de les seves relacions,…

Bé que alguns dels seus integrants foren figures prominents de la prosa José Bergamín, José María de Cossío, Ernesto Giménez Caballero, etc, és en el camp de la poesia on destacaren més i on els seus assoliments foren més notables Els poetes més representatius són Federico García Lorca, Rafael Alberti, Jorge Guillén, Pedro Salinas, Dámaso Alonso, Gerardo Diego, Vicente Aleixandre, Emilio Prados, Manuel Altolaguirre i Luis Cernuda El seu punt de partida fou el redescobriment i la reivindicació de Góngora, en honor del qual s’autodenominaren ‘Generació del 27’, ja que aquell any se celebrava el…

Es doctorà a la Universitat de Barcelona 1993 amb la tesi Els poetes insulars de postguerra És autora dels poemaris  Sis bronzes grisos d’alba 1986, premi Salvador Espriu 1985 i Les aus 1988, premi Ciutat de Palma 1987, i dels assaigs Blai Bonet maneres del color 1993 i Poesia insular de postguerra Quatre veus dels anys cinquanta 1998, premi Crítica Serra d’Or 1999 Ha tingut cura de Viatge a Alemanya i altres nacions d’Antoni M Alcover 1996 i d’una Antologia poètica de Blai Bonet 2002, traduïda a diversos idiomes Ha publicat articles sobre literatura contemporània en revistes…

Estudià el batxillerat a Vic i es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1972 Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, on llegí una tesi sobre Els ritmes clàssics en la poesia catalana , hi exercí de professor de filologia llatina 1972-2019 Com a poeta publicà Temps de tempesta 1974, Encalçar el vent 1976, Dura llavor secreta 1990,  D’ara i de sempre 2000 i  Cobles devotes  2010, recollits a  Obra poètica completa 2020 Com a investigador, centrà les seves activitats en tres grans eixos D’una banda, la filologia llatina amb traduccions d’autors…

Vida i obra Nebot de Joan Alcover Es llicencià en dret 1946 i en filosofia i lletres 1972 El 1976 es doctorà en filologia catalana per la Universitat de Barcelona Fou professor de literatura i de crítica literària a la delegació tarragonina d’aquesta universitat, de la qual esdevingué el primer catedràtic de filologia catalana És autor d’una extensa obra poètica, narrativa i teatral, en què destaquen la seva sensibilitat en l’ús de la llengua literària i una vocació didàctica en el seu tractament, i també una profunda preocupació per la manera com l’home esmerça la pròpia vida…

Vida i obra Identificable amb tota probabilitat amb el prevere homònim documentat entre el 1509 i el 1525 com a responsable de diverses parròquies de la ciutat de València, mentre era estudiant guanyà un dels guardons que s’oferien a la millor peça poètica en honor de sant Cristòfor certamen del 1488 amb la composició Qui pot loar lo grau de vostra fama Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Alguns dels seus 1 028 himnes daten probablement del 1500 aC —els texts més antics de l’Índia—, bé que el conjunt actual fou fixat vers el 300 dC Mentre que uns texts revelen una inspiració altament poètica i són rics en concepcions i imatges sobre el misteri de l’univers, altres no són més que fórmules esotèriques i cultuals Són un document de l’antiga religió dels indoiranians

La novella Le Grand Meaulnes 1913 el consagrà, però ell, mort en la Primera Guerra Mundial, ja no pogué veure l’èxit de la seva única obra sencera El 1922 n'aparegueren fragments de la novella Colombe Franchet , i el 1924, fragments de poesia i de prosa, publicats en diversos diaris La seva obra palesa una barreja, intelligent i poètica, de la poesia i la irrealitat amb l’acció

Introduí el superrealisme a la poesia del seu país amb Hollywood 1931, Difícil trabajo 1935 i Descubrimiento del alba 1937 També és autor d’assaigs literaris César Vallejo o la teoría poética 1963 i Eguren el Oscuro 1979 El 1979 rebé el premi Nacional d’assaig i el 1986 el premi Nacional de Literatura Des del 1958 visqué a Montevideo com a agregat cultural de l’ambaixada del Perú