Resultats de la cerca

Vinculat al GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, al final dels anys cinquanta obrí vies d’escalada a Montserrat, els ports de Beseit, el Pedraforca i els Pirineus Destaquen les vies Cerdà-Pokorski a l’Ordiguer Cadí, la Prenyada Montserrat i el Pedraforca Al principi dels anys seixanta ingressà al GAME i realitzà escalades als Alps El 1961 obrí una ruta directa a la paret nord del Liskamm amb Toni Hiebeler, i el 1962 acompanyà Jordi Pons en la primera estatal a la cara nord del mont Cerví Participà en expedicions a Kenya 1971, Grenlàndia 1973 i el Perú 1980

Fou fundat el 1930 sota la presidència de Joan Burriel amb l’objectiu de practicar el ciclisme recreatiu La Guerra Civil provocà un període d’inactivitat fins el 1950, quan es recuperà amb la presidència de Florenci Pons i el nom de Club Ciclista Bétulo El 1989 entrà de president Francesc Olmos i es crearen dos equips de cadets i juvenils Un any després el club superà els 250 socis i inicià la celebració del Ciutat de Badalona per veterans El 2005 celebrà el 75è aniversari i organitzà una exposició Posteriorment també ha organitzat sortides en bicicleta tot terreny

Les receptes més antigues sembla que daten de mitjan segle XVII, mentre que les més recents són del final del segle XIX En general contenia receptes casolanes d’un cert nivell culinari algunes d’autòctones de Catalunya i altres d’importades i adaptades als gustos del moment històric, segons els estudis de l’historiador arenyenc Pons i Guri El receptari ha estat font d’inspiració de un bon nombre de cuines així, per exemple, sabem que la cuinera Carme Ruscalleda, en inaugurar un restaurant a Tòquio, posà com a plat estrella el “pollastre amb cireres” provinent d’aquest receptari…

Realitzà un vast treball de camp per Occitània, la Catalunya del Nord i els Pirineus i mantingué intercanvis molt actius amb botànics catalans, principalment amb Simó i Pons amb qui preparà cinc fascicles d’una exsiccata del gènere Rosa 1895-1900 És autor de la Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrées limitrophes 1900-06, molt utilitzada encara avui i que serví de model per a la Flora de Catalunya de Joan Cadevall i Diars juntament amb Joseph Soulié publicà una Florule du Val d’Aran 1913, a la qual afegí un suplement el 1922

Fill de Joan Capó i Pons, fundador d’una família de pastors protestants de la branca metodista, exercí les seves activitats pastorals a Maó i, des del 1955, a Barcelona, on s’encarregà de l’església del carrer dels Tallers Influí en la revitalització de les comunitats evangèliques de la Llagosta, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, ciutat en què aconseguí la construcció de la Residència Bet-San per a persones grans L’any 1994, en ocasió del seu centè aniversari, li fou dedicat un llibre homenatge titulat Vivència i predicació de la Paraula de Déu

Inaugurat pel gener del 1836, disposà de les rendes i donacions de l’antic collegi de Monti-sion —al local del qual s’installà—, que abans havien pertangut a l’Estudi General Lullià Desaparegué en 1840-42, i fou substituït, per ordre de la Junta Revolucionària de Mallorca, per la Universitat Literària Dirigit del 1846 al 1900 per Francesc Manuel de los Herreros, en foren professors, entre molts altres, Miquel Moragues i Montserrat, Lluís Pons i Gallarza i Lluís Pou, i hi assistiren com a alumnes Marià Aguiló, Pere d’APenya, MCosta i Llobera, JRosselló de Son Forteza, Mdels Sants…

Vida i obra Eclesiàstic, cosí de Joan Gaspar Roig i Gelpí El 1632 es doctorà a Roma en drets civil i canònic, i el 1633 fou designat prior de Meià rebé tot seguit l’hàbit benedictí Publicà diversos llibres de reglamentacions eclesiàstiques i deixà manuscrits alguns llibres de devoció, com ara la Romeria del Paradís i una Relació de les coses del gloriós sant Jordi, màrtir en Catalunya , i les seves memòries, en tretze volums que abracen del 1622 al 1666, de les quals només se’n conserva una petita part Bibliografia Pons i Guri, JM 1960 Vegeu bibliografia

El 1177 intervingué en l’expedició a Conca d’Alfons I, a la cort del qual residí entre el 1181 i el 1183 Se n’han conservat nou composicions de caràcter amorós amb abundants llocs comuns trobadorescs, però d’una gran riquesa mètrica i amb notables encerts poètics entre d’altres, un destacat comiat a Catalunya Bibliografia Coll i Alentorn, M 1957 “Sobre el nom d’un trobador català” Mélanges de linguistique et de littérature romanes à la mémoire d’István Frank Saarbrücken, Universitat de Saarlandes Frank, I 1949 “Pons de la Guardia, troubadour catalan du XIIème siècle…

Formada als conservatoris de Tours i París, inicià la seva carrera de la mà de William Christie a Les Arts Florissants Reconeguda especialista en el repertori barroc francès, també conrea la música del segle XX, i una de les seves grans creacions és l’òpera Lulú , d’Alban Berg Ha collaborat amb directors com Harnoncourt, Gardiner o Minkowski Atreta també per la música espanyola, ha cantat sarsuela al costat de Plácido Domingo Al final del 2011 presentà el disc Melancolia , enregistrat amb l’Orquesta Nacional de España i Josep Pons, que inclou peces de Granados, Montsalvatge i Nin…

El cim culminant n’és el Dhaulāgiri I 8167 m, coronat per primera vegada el 1960 per una expedició austrosuïssa liderada per Max Eiselin i formada també per Kurt Diemberger, Peter Diener, Ernst Forrer, Albin Schelbert, Nyima Dorji i Nawang Dorji Els altres pics destacats que conformen el massís són el Dhaulāgiri II 7751 m, el Dhaulāgiri III 7715 m, el Dhaulāgiri IV 7661 m, el Dhaulāgiri V 7618 m i el Dhaulāgiri VI 7268 m Una expedició catalanonavarresa, en la qual participà l’alpinista català Jordi Pons juntament amb els bascos Iñaki Aldaya, Javier Garayoa i Gerardo Plaza, n’…