Resultats de la cerca

Lateral esquerre, es formà en les categories inferiors del Club Gimnàstic de Tarragona, amb el qual debutà al primer equip la temporada 1977-78 Després d’una breu cessió a La Cava 1978-79, encadenà les quinze temporades següents 1979-94 al conjunt tarragoní en la segona divisió A, segona B i tercera Esdevingué el jugador que més vegades ha jugat amb el Nàstic 528 partits 470 de Lliga i 58 de Copa En la tasca d’entrenador s’inicià com a segon entrenador del Nàstic i al capdavant de l’equip juvenil 1994-95 Amb la Pobla de Mafumet 2005-11, aconseguí l’ascens a la tercera divisió Formà part també…

Començà al Grup Barna amb la seva germana bessona Montserrat quan tenia quinze anys També jugà al Club de 7 a 9 Fou campiona d’Espanya individual 1967 i subcampiona tres cops consecutius 1968, 1969, 1970 Guanyà el títol estatal per equips 1969, amb el Grup Barna, de dobles 1968, 1969, 1970, 1973, els tres primers anys amb la seva germana i el darrer amb Montserrat Sanahuja, i dobles mixtos 1970, 1973, amb Jordi Palés Disputà el Campionat d’Europa 1968 i el del Món 1969 amb la selecció espanyola En l’època en què jugà no existien els Campionats de Catalunya, però en els de Barcelona fou dos…

S’inicià al Club Billar Barcelona, on començà a practicar el billar a tres bandes, abans d’involucrar-se en el billar artístic el 1981, disciplina en la qual arribà a disputar la supremacia mundial del francès Jean Reverchon El 1995 aconseguí la fita de guanyar en una sola temporada els Campionats de Catalunya, d’Espanya i del Món En el seu palmarès destaquen dos Campionats del Món de billar artístic 1994, 1995 i tres subcampionats 1993, 1997, 2008 Fou també una vegada campió d’Europa de billar artístic 1995 i quatre vegades subcampió 1990, 1994, 2000, 2009 Des del 1987 ha aconseguit més de…

Fundat el 1979, l’equip masculí sènior inicià les competicions a tercera divisió provincial i anà pujant de categoria fins a assolir la divisió d’honor estatal el 1985, on romangué aquella temporada L’any 1990 l’equip es professionalitzà i la temporada 1991-92 es proclamà campió de primera divisió estatal, però retornà a divisió d’honor la temporada següent El 1994 inaugurà el nou pavelló Disposa de quinze equips, tant masculins com femenins, en diferents categories el primer equip masculí a primera divisió A i l’equip femení a la divisió de plata En el seu palmarès destaquen les tres Copes…

Membre del Club Natació Sabadell, fou deu vegades campiona de Catalunya un cop en 200 m lliure 1969, un cop en 400 m lliure 1969, un cop en 800 m lliure 1969, quatre cops en relleus 4 × 100 m estils 1968-71 i tres cops en relleus 4 × 100 m lliure 1968, 1969, 1971 També fou nou vegades campiona d’Espanya un cop en 200 m lliure estiu del 1969, un cop en 400 m lliure hivern del 1970, quatre cops en relleus 4 × 100 m estils hivern de 1968-71 i tres cops en relleus 4 × 100 m lliure estiu del 1970, hivern del 1970 i 1971 En el pla internacional assolí trenta-una actuacions deu absolutes, quinze…

A partir del 1985 començà a collaborar amb l’Associació Ciclista Parets, que presidí durant quinze anys El 1986 entrà a la Federació Catalana de Ciclisme FCC com a president de la comissió de cicloturisme i impulsà la llicència d’aquesta especialitat També fou president de la comissió de ciclisme júnior Treballà juntament amb Joan Latorre en la creació de la categoria de ciclosport També endegà la marxa cicloturista de Parets del Vallès i organitzà diferents edicions dels Campionats de Catalunya de bicicròs, ciclocròs i ciclisme adaptat Collaborà en les organitzacions de la Setmana Catalana…

Els punts més representatius d’aquesta franja són a l’Alt Urgell Tuixén, la Segarra les Oluges i la Conca de Barberà l’Espluga de Francolí Aquests parlars, tot i participar de les característiques generals del català oriental confusió de o i u àtones en u , neutralització de a i e en /e/ neutra, obertura de Ẹ del llatí vulgar en /ę/, posseeixen un tret singular, que és el pas a i de la e final així, diuen cànim 'cànem’, pari 'pare’, àpit 'àpat’, quinzi 'quinze’, diin 'diuen’, cantis 'cantes’, cantarís 'cantaries’ igualment passen a - is els antics plurals en - es vilis 'viles’, gripis '…

S’inicià al Club Can Mèlich Arribà a ser número u del rànquing europeu júnior, i guanyà tornejos com el British Junior en diverses categories Ha estat onze vegades campiona de Catalunya 1997-2000, 2002-08 i set d’Espanya 1999, 2000, 2005-09 Ha estat disset vegades campiona de Catalunya per equips amb el Can Mèlich 1996-2012 i setze d’Espanya 1996-2009, 2011, 2012 Amb la selecció catalana guanyà tres vegades el Campionat d’Espanya autonòmic 2002, 2003, 2004 Fou campiona d’Espanya universitària en individual i per equips amb la Universitat Autònoma de Barcelona 2000 Amb la selecció espanyola ha…

Vinculat al Centre Excursionista Roca Negra de Castelldefels, fou instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i guia i instructor d’escalada i alpinisme durant més de quinze anys Fou secretari general de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i collaborador de la revista Cuadernos Técnicos de Barrabés Entre les seves vies destaquen primeres ascensions absolutes i escalades en roca i gel d’alta dificultat als Alps, Pirineus, Mont-rebei, Montserrat i a altres continents La comissió d’activitats d’alt nivell de la FEEC i de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i…

Inicià els estudis de música als sis anys Als quinze es traslladà a Mollerussa i seguint els consells del seu mestre Felicià Valls, de Lleida, es matriculà al Conservatori del Liceu de Barcelona Des del 1930 fins al 1951, que es traslladà definitivament a Barcelona, realitzà una important tasca en l’àmbit de la música ballable, fundant diverses orquestres i com a instrumentista, arranjador i compositor S'incorporà a la cobla orquestra Barcelona com a trombonista, pianista i director Com a compositor cal destacar els nombrosos guardons obtinguts en concursos musicals, entre els quals destaquen…