Resultats de la cerca

Ha residit a València i, sobretot, a Madrid, on ha estat el primer director de la secció de Madrid del Deutsches Archäologisches Institut Ha publicat diverses monografies sobre temes hispànics de la seva especialitat, i visions de conjunt Arte visigodo , 1947 Ha dirigit la restauració i estudi del mausoleu de Centcelles Tarragonès Informe preliminar sobre los trabajos realizados en Centcelles en collaboració amb THauschild, 1963 El 1978 publicà, juntament amb THauschild, Hispania Antigua Die Denkmäler der frühchristhlicher und westgotischen Zeit

S'especialitzà en la restauració arquitectònica Fou nomenat arquitecte conservador de l’Alhambra de Granada 1923, de la qual restaurà diverses parts, com també del contigu palau de Carles V, i tècnic conservador del patrimoni arquitectònic nacional 1929 Dirigí innombrables restauracions, però quan 1931 guanyà càtedra a l’Escuela Superior de Arquitectura de Madrid es concentrà en la investigació i l’ensenyament de l’art, principalment de l’arquitectura àrab, i publicà nombrosos estudis, dispersos en monografies i revistes especialitzades

Membre de la cambra 1885, formà un grup anomenat “els dissidents” que s’oposà al president del consell, comte de Tisza 1875-90 A partir del 1892 ocupà diversos càrrecs en el govern de l’imperi austrohongarès En acabar la Primera Guerra Mundial negocià la pau per separat amb Itàlia 1918 Prengué part en la temptativa de restauració de Carles I a Hongria 1921 Fou diputat de l’assemblea nacional 1922 i al final de la seva vida milità dins l’oposició parlamentària

Afiliat al partit moderat, fou governador civil de la província de València 1865 i impulsà des d’aquest càrrec l’enderrocament de les muralles que encerclaven la ciutat Diputat a corts en diverses ocasions per Llíria 1867 i per Xàtiva 1881 Distingit partidari de la Restauració, formà part de la junta de notables que redactà, de fet, la constitució del 1876 Fou diverses vegades degà del collegi d’advocats de València, i presidí la societat cultural Lo Rat-Penat 1886

S'oposà al lliurecanvisme de Laureà Figuerola El 1869 defensà l’exreina Isabel II davant les corts, i el 1872 fou ministre de finances Partidari de Cánovas del Castillo, anà a Anglaterra a presentar a Alfons XII el text del manifest amb què fou anunciada la Restauració 1874 El 1875 fou nomenat marquès del Pazo de la Merced Fou ministre d’estat 1880-81, 1884-85 i 1895-97, de governació 1891-92 i d’Ultramar 1877-79 i 1879-80

Situació Aspecte del costat nord-est d’aquesta interessant església preromànica CSA - A Roura Aquesta església és situada a l’W del poble de Sornian, a uns 3 km Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 43′30″ N - Long 2° 25′44″ E Per a arribar-hi cal prendre des de Sornian la D-2 en direcció a Rebolhet i agafar un trencall a mà esquerra que baixa cap a l’Adasig L’església és construïda sobre un planell que domina el riu, a la riba esquerra Història Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà És esmentada per primera vegada en una butlla que el papa Joan XIII atorgà a Cuixà…

Titulat el 1940 S'ocupà de la restauració de la seu de Girona 1941 i de la casa de Misericòrdia 1945 Ha construït, a Girona, nombroses obres de caràcter privat, així com l’església de l’hospital de Santa Caterina 1947, el Banco de Bilbao 1949, l’hospital provincial, l’església de Sant Josep 1951-53, la seu de la Caixa de Girona, etc Ha exercit el càrrec d’arquitecte de la província Fou secretari, i posteriorment, president honorari de la Comissió de Monuments

Constituïda a Barcelona el 1927, fou adquirida el 1973 per la multinacional angloholandesa Unilever , que l’any 1999 l’absorbí totalment Un any abans de l’absorció, els ingressos foren de 181325,35 milers d’euros amb una plantilla de 737 persones a les plantes industrials de Barcelona i Alcobendas Madrid El 2008 tancà la fàbrica de Barcelona, que adquirí Farggi , del grup Farga , per tal de complementar el seu negoci de pastisseria i restauració amb el de gelats, i se’n quedà part de la plantilla

Afiliat 1861 al partit demòcrata, fou regidor de València i diputat provincial El 1868 passà al partit federalista i fou comandant d’un batalló de la milícia nacional de València com a tal participà en la insurrecció federalista del 1869 El 1873 fou diputat a les corts per València S'oposà a la proclamació del Cantó Valencià, però fou elegit vocal de la junta que el governava Després de la Restauració del 1874 intentà de refer el partit federalista Fou amic de Pi i Margall

Bé que hom en data la redacció actual en la qual hi ha influències de la tradició sacerdotal del voltant del s IV aC, un nucli originari —però de difícil determinació— deu remuntar-se al temps de l’activitat profètica d’Ezequiel El llibre constitueix un registre de les experiències místiques del profeta i, de les dues parts en què es divideix, la primera conté primerament profecies de desastre i condemna dirigides a Israel, mentre que la segona, destinada a la consolació, anuncia la restauració del poble