Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Catalunya, participà a la Lliga de waterpolo fins al principi de la dècada de 1970, i obtingué dos subcampionats d’Espanya Un cop retirat s’integrà a la junta directiva del club i el 1977 assumí el càrrec de president Impulsà els equips de natació i waterpolo tant en categoria masculina com femenina, tot i que destaca l’èxit de l’equip masculí de waterpolo L’any 2000 abandonà el càrrec i fou nomenat president d’honor L’any 2009 assumí de nou la presidència Parallelament collaborà amb la Federació Espanyola de Natació en la comissió tècnica de waterpolo…

S’inicià al CN Reus Ploms com a nedador, però la temporada 1943-44 s’integrà en el primer equip d’hoquei sobre patins que formà l’entitat, que s’estrenà guanyant el Campionat de Catalunya de segona divisió Fins la temporada 1949-50 jugà al Reus Ploms, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 1946, i la següent fitxà pel RCD Espanyol, amb el qual conquerí dos Campionats de Catalunya 1951, 1953 i un d’Espanya 1953 També jugà al Turó i al Creu Roja, equip en el qual es retirà el 1955 Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món 1949 Ja retirat, entrenà una temporada el…

Membre del Club Natació Barceloneta, formà part de l’equip que l’any 1969 es proclamà campió de Catalunya després de vèncer el CN Barcelona i trencar així els seus seixanta-dos anys d’hegemonia També fou campió d’Espanya de primera categoria 1970, 1973, 1974 Estudià periodisme, i un cop retirat com a jugador professional, treballà en diversos mitjans, com el diari Sport i Televisió Espanyola 1976-2007, on fou director del programa Estadio 2  1984-2007 Des de l’any 2007 estigué vinculat a les directives del CN Atlètic-Barceloneta i de la Federació Catalana de Natació De la…

Famós advocat, diputat 1887, ministre de l’educació 1895, vicepresident de la cambra i senador 1903, fou el membre més prominent de la dreta republicana Retirat de la política activa, fou elegit novament ministre de finances 1906 i, en caure el gabinet socialista Clemenceau-Caillaux, fou cridat per AFallières a la presidència del consell 1912 com a cap de l’oposició parlamentària Retingué la cartera d’afers estrangers fins a l’elecció, no sense l’oposició de l’esquerra, com a president de la república 1913 Antagonista d’Alemanya i sostenidor de la Triple Aliança , la seva actitud…

Tercer marquès de Castel-Rodrigo, duc de Nocera i comte de Lumiares En separar-se Portugal de la corona castellana, romangué fidel a Felip IV 1640 Es casà 1639 amb Anna Maria de Montcada-Aragó i de la Cerda En 1658-62 fou virrei de Sardenya, i en 1663-64 lloctinent de Catalunya, on exigí fortes contribucions per tal de refer les fortificacions de Barcelona Posteriorment fou governador de Flandes 1664-68, on negocià la pau d’Aquisgrà 1668 Retirat a Madrid, presidí els consells de Flandes i d’Ordes La seva filla, Leonor de Moura y de Montcada, es casà 1678 amb Carlo Homodei e…

Fundador de la Societat de Sant Vicenç de Paül, com també de les Conferències de Sant Vicenç de Paül , el 1833, mentre estudiava lleis i literatura a París, s’ajuntà a R Chateaubriand, C F R Montalembert, H D Lacordaire —amb qui fundà 1848 l’"Ère Nouvelle”, portaveu de llurs ideals socials— i altres catòlics progressistes Fou professor a la Sorbona 1841 i 1844-52 Edità alguns dels primers poetes franciscans d’Itàlia 1852, recull important per a la història de l’espiritualitat medieval Fou partidari del liberalisme polític, motiu pel qual sofrí atacs diversos, i acabà la vida retirat…

Tingué un paper destacat en l’antifranquisme, sobretot per la seva activitat des del Collegi d’Advocats de Barcelona El 1978 participà activament en la fusió dels tres partits socialistes a Catalunya PSC-Congrés, PSC-Reagrupament i Federació Catalana del PSOE en el Partit dels Socialistes de Catalunya Fou secretari general del Departament d’Obres Públiques de la Generalitat provisional 1978-80, i gerent i vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona 1980-84, on inicià una estreta collaboració amb Pasqual Maragall, de les directrius del qual fou l’executor com a tinent d’alcalde…

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Es proclamà cinc cops campió d’Espanya en iol de quatre 1953, 1955, outrigger de quatre 1954, 1955 i vuit amb timoner 1958, i sis més de Catalunya entre el 1953 i el 1960 Disputà el Campionat d’Europa 1953 i els Jocs Mediterranis 1955 amb la selecció espanyola Un cop retirat es vinculà al ciclisme, exercint d’àrbitre 1960-90, en la màxima categoria estatal de la UCI Directiu del Club Ciclista Tarragona 1967-71, fou fundador de la Federació Tarragonina de Ciclisme 1974, que presidí 1988 Fou president del Collegi d’Àrbitres…

Estudià cant a la Juilliard School de Nova York, ciutat on debutà el 1954 en l’estrena nord-americana de Capriccio R Strauss El 1958 fou contractat per la Deutsche Oper de Berlín, on es presentà amb el paper d’Escamillo Carmen Representà el mateix paper al Covent Garden de Londres 1960, escenari que revisità amb diversos papers de R Wagner A partir d’aleshores fou convidat a Bayreuth, i hi actuà assíduament fins el 1975 amb els principals personatges wagnerians, com ara els de Wotan, Donner, Amfortas i Gunther Del 1966 al 1980 cantà al Metropolitan de Nova York, especialment en òperes de G…

Es formà a Neuchâtel amb el seu pare, el baríton Carl Rehfuss, i amb la seva mare, la contralt Florentine Rehfuss Peichert El 1938 debutà al teatre municipal de Bienne-Soleure i dos anys més tard passà a l’Òpera de Zuric, on actuà fins el 1952 i on interpretà més de vuitanta papers A partir del 1952 fou convidat a teatres operístics d’arreu d’Europa i es presentà amb èxit a París, Milà, Viena, Munic, Montecarlo, Barcelona, Edimburg, Venècia i Florència El 1961 estrenà al Teatro La Fenice Intolleranza 60 , de L Nono Destacà especialment en els papers de Don Giovanni WA Mozart, Boris Godunov M…