Resultats de la cerca

Si a i b representen les longituds dels catets i c la longitud de la hipotenusa, el teorema Pitàgores és expressat per la igualtat c 2 = a 2 + b 2 Bé que la primera demostració del teorema sembla que fou feta pels membres de l’ escola pitagòrica   Pitàgores vers l’any 550 aC, el teorema de Pitàgores, almenys en alguns casos particulars, ja era conegut pel poble egipci vers l’any 2000 aC, pels xinesos vers l’any 1100 aC i pels vedes vers l’any 800 aC D’altra banda, fou a partir del teorema que els pitagòrics descobriren que no n'hi ha prou amb els nombres enters i fraccionaris per a mesurar…

El cas més comú són els canvis entre modulacions amb constellacions tals, que una es pot entendre com a part de l’altra Una constellació amb molts punts permet transmissions ràpides i poc robustes davant de sorolls, mentre que una constellació de pocs punts té menys probabilitat d’error per un mateix nivell de soroll, però restringeix la velocitat de la transmissió bits per segon Quan el soroll és petit, s’utilitza la modulació amb una constellació de més punts, i quan el soroll augmenta, la modulació s’adapta a la de menys punts

L’àmbit de l’ens és el d’allò que apareix mentre que l’ésser seria allò que possibilita tota aparició La investigació sobre l’ens té un caràcter òntic i és el dir sobre el món que pròpiament constitueix la ciència, mentre que l’ésser és l’objecte propi de l’ontologia, la metafísica entesa en el seu sentit més radical

Val 1/4 de vessana a Girona, 1/4 de jornal al Pallars, 1/4 de quartera a la Garrotxa, 1/4 de mujada al Penedès i al Baix Llobregat, 1/4 de quarterada a Mallorca, 1/4 de fanecada al País Valencià, etc

En Plató l’art, en ésser imitació de l’aparença sensible, és una imitació doble, car el sensible és alhora imitació de les idees Per a Aristòtil l’art “poètica” és a dir, creadora comporta una sèrie de modes d’imitació d’unes determinades accions Modernament hom ha invertit la perspectiva platònica, i la imitació artística ha estat entesa com a activitat reveladora no pas de l’aparença de la realitat, sinó de la forma essencial d’aquesta que l’objecte real només realitza inadequadament

Les dominacions no gaudeixen d’especificació ulterior ni de missió especial