Resultats de la cerca

Estigué des de sempre vinculada als Cervelló, dels quals passà, vers el 1528 als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i vers el 1597 als Saiol, els quals la posseïren fins vers la fi del s XIX

A partir de Ferran II, fins a l’adveniment de la dinastia dels Borbó, fou ostentat, amb el principat de Girona, per tots els primogènits de la corona catalanoaragonesa

Al cinquè marquès, Joan Francesc de Castellví i d’Ixard mort el 1723, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1702 A mitjan s XVIII passà als Aimeric, comtes de Villamar Sardenya, que encara el posseeixen A Espanya, però, fou rehabilitat el 1920 pels Castellví , comtes de Vilanova El comtat de Làcon havia estat atorgat el 1561 a Artau de Castellví i d’Alagó, vescomte de Sanluri

Passà als Queralt, als Vilanova, als Borrell, als Ibáñez-Cuevas i als Oriola-Cortada Comprenia, a més d’Eroles —cap de la baronia—, Montllobar, Sant Adrià, Alsamora, la Vileta, Gurp, la quadra de Cabiserans i Morrebeig Fou confirmada com a títol del regne el 1761 a favor de Maria de Borrell i de Copons, àvia del baró Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga

Teresa d’Entença, comtessa d’Urgell, l’aportà al seu marit, l’infant Alfons després Alfons III de Catalunya-Aragó, juntament amb la baronia d’Antillón, i fou transmesa a llur fill, el comte Jaume I d’Urgell, i als seus successors En formaven part, entre d’altres, a la dreta del Cinca, Alcolea de Cinca, Castellflorit, El Grado, Lagruesa i Alerre Aragó i Samitier, Guaso, Morcat, Abizanda i Solana Sobrarb, i, a l’esquerra del Cinca, Graus, Setcastella i Artasona Ribagorça i Clamosa i Pui de Cinca Sobrarb

Canvià la seva denominació per la de marquesat de Castellfort en atorgar-li el despatx reial el 1700 Passà als Villacampa i als Garrigues

Passà als Vilanova, als Prat, als Vila, als Llupià i als Ferrer, que obtingueren 1784 que fos reconeguda com a títol del regne i d’entre els quals destacà el baró Josep Francesc de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona i d’Ibáñez-Cuevas, a la mort del qual, sense fills, passà a la seva cosina segona Maria dels Dolors-Lluïsa Desprat i de Marimon Morí soltera el 1840 i passà als Díaz de Mayorga i als Urbina, comtes de Cartoajal El 1864 passà a uns Urbina collaterals, sense cap consanguinitat amb els primitius barons i, posteriorment, als Díez de Tejada

Vescomtat des del segle X, el 1325 fou incorporat al comtat d' Armanyac