Resultats de la cerca
Es mostren 1973 resultats
Pietro di Giovanni d’Ambrogi
Pintura
Pintor italià.
Influït pels pintors sienesos del tres-cents i pels florentins contemporanis, assolí una notable originalitat que es tradueix en una síntesi de l’una i l’altra escoles Hom li atribueix una bandera 1433, Musée Jacquemart-André, París i un cert nombre de retrats de sant Bernadí
Karl-Otto Apel
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a la Universitat de Frankfurt del Main A partir de l' a priori de la ‘comunitat de comunicació’, i de la filosofia del llenguatge de Wittgenstein, elaborà una síntesi filosòfica — Transformation der Philosophie 1973— amb les aportacions de la fenomenologia, l’existencialisme i l’hermenèutica
metà
Química
Hidrocarbur saturat, el més simple de la sèrie dels alcans.
Gasós a la temperatura ambient, és incolor i no tòxic Es liqua a -162°C i s’inflama a 650°C És poc soluble en aigua, però molt en etanol i èter És el constituent principal del gas natural i del grisú, i hom l’empra, principalment, com a combustible, a causa de l’elevat poder calorífic 9 510 kcal/m 3 Forma mescles explosives en contacte amb l’aire en una proporció d’1/10 en volum Hom el pot obtenir a partir dels sulfurs de carboni i d’hidrogen en presència de coure metàllic, i també per descomposició de certs carburs metàllics com el d’alumini amb aigua o per reacció de l’acetat sòdic amb…
interferó
Bioquímica
Glicoproteïna d’origen cel·lular, capaç d’inhibir la multiplicació de qualsevol virus en les cèl·lules de l’espècie de la qual prové (especificitat d’espècie).
Per bé que el mode d’acció concret de l’interferó no és conegut, hom sap que no actua directament sobre el virus, tal com s’esdevé en el cas dels anticossos, sinó que actua indirectament, modificant certes propietats de la cèllula que impedeixen la reproducció del virus al seu interior Totes les cèllules dels vertebrats infectades per virus poden produir interferó, si bé d’altres agents sense cap relació amb els virus com certs antígens i mitògens poden també induir la síntesi d’interferons a les cèllules del sistema immunitari, per un mecanisme desconegut De més a més, els interferons…
apoptosi
Biologia
Procés de mort cel·lular programada controlada genèticament.
Experimentalment, pot ésser inhibida suprimint la síntesi de ARN o de proteïna L’apoptosi sembla estar implicada en diversos processos fisiològics, com ara l’embriogènesi, la caiguda de les fulles, el desenvolupament del sistema nerviós, la immunotolerància o la metamorfosi d’alguns grups animals, i en alguns processos patològics
tetracloroetà , 1,1,2,2-
Química
Líquid incolor, d’olor clorofòrmica, corrosiu i tòxic, miscible amb alcohol i èter i poc miscible amb aigua, que té una densitat d’1,5953 i bull a 146°C.
Hom l’obté per tractament de l’acetilè amb clor i posterior rectificació És extensament emprat com a solvent, desgreixant de metalls, agent desnaturalitzant de l’etanol i en síntesi orgànica A causa de la seva toxicitat, ha estat substituït en moltes de les seves aplicacions pel tricloroetilè
pulegona

fototeca.cat
©
Química
Cetona insaturada monocíclica terpènica, que ocorre en l’essència de poliol.
És un líquid incolor, d’olor agradable, immiscible amb l’aigua i miscible amb alcohol, èter i dissolvents clorats, que bull a 224°C És òpticament activa i presenta una rotació específica α 2 ° D = +23,4° Troba aplicació com a compost intermediari de síntesi i com a aromatitzant
tetrahidronaftalè
Química
Hidrocarbur aromàtic consistent en un sistema naftalènic, un dels dos anells del qual es troba saturat.
És un líquid incolor, d’olor penetrant i característica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb aigua, que bull a 208°C Hom l’obté per hidrogenació catalítica del naftalè i és emprat com a dissolvent apolar de punt d’ebullició elevat i com a intermedi de síntesi
alcohol amílic de fermentació
Química
Mescla de 3-metil-1-butanol i 2-metil-1-butanol, general ment en proporcions veïnes de 85-15, obtinguda rectificant oli de fusel i recollint la fracció que destil·la entre 128 i 132 °C.
D’olor desagradable, és emprat sobretot com a dissolvent, per a la preparació d’èsters amílics, per a la síntesi de productes farmacèutics i com a gelatinitzant d’explosius És molt més tòxic que l’alcohol ordinari i la seva presència en certs aiguardents contribueix notablement a llur toxicitat
aminofenol
Química
Substància orgànica que té almenys una funció amina i una funció fenol.
Els aminofenols en els quals la funció amina és portada per un carboni aromàtic solen obtenir-se per reducció dels nitrofenols o nitrosofenols corresponents i són composts reductors, fàcilment alterables Molts d’ells i els àcids sulfònics que en deriven són intermediaris importants en la síntesi de colorants
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina