Resultats de la cerca

L’existència d’aquesta església queda reflectida en un document, datat l’any 945, en què el prevere Ansifred donà a Santa Maria de la Seu l’alou format per les esglésies de Santa Maria i Sant Pere de Kastrovetere , identificat amb Castell-llebre, i que estarien situades en un meandre del riu Segre Hi ha la possibilitat, no documentada arquitectònicament ni arqueològicament, que l’església de Sant Pere fos edificada al pla, al costat del Segre, al peu del rocam on hi ha l’església de Santa Maria, cosa que explicaria la referència en el susdit document de la situació d’aquestes…

Situació Ruïnes de l’absis i inici de la nau d’aquesta església J Tous Les restes de l’antiga església de Sant Miquel són situades al Pla de Tolustre, a la part meridional de l’antic terme de Valldarques, entre cal Frare i la borda de Tolustre Aquestes ruïnes, conegudes amb el nom popular d’“església rònega”, es troben al mig dels camps de conreu, arran mateix d’un camí JAA-MLIC Mapa 34-12291 Situació 31TCG537646 Història No ha estat possible trobar notícies històriques sobre aquesta capella, en l’actualitat gairebé desapareguda del tot MLIC Església En resten unes set filades,…

L’esment més antic conegut d’aquest lloc és del 1070, quan el comte de Pallars Jussà, Ramon V, i altres, com a marmessors d’Alamany, donaren a Santa Maria de la Seu, la vila d’ Alandis in apendicio de Sanctum Andrea , amb tots els seus termes i les seves pertinences Posteriorment, entre el 1070 i el 1075, el bisbe Guillem destinà el cens de la vila d’Alanís al proveïment d’oli d’una o més llànties de l’altar de Santa Maria de la Seu L’any 1317 es produïren qüestions entre l’abat Ramon de Gerri i Arloví d’Olb i el seu fill, per unes terres situades a la cultia d’Alanís, a la Vall…

Es troba al cantó de tramuntana del terme municipal de Pinell, prop de la ribera Salada, però dalt la carena Hem de dir que el temple actual conserva ben poca cosa del temple original, romànic, potser només la ubicació, puix que l’edifici que veiem avui és el resultat d’un munt de refeccions i reformes que l’han desfigurat totalment D’aquí que no el puguem considerar romànic Pel que fa a la seva història direm que el dia 19 de desembre de 1096, Pere Ramon vengué unes terres a frec de l’església“ Sancti Tirssi ”, situades al terme de “ Castro Pinel ” i al lloc de la“ Coma de…

L’església de Santa Magdalena abans, de Santa Maria depengué d’Òdena fins el 1868, que fou erigida en parròquia Tingué un castell que al segle XI fou donat a la seu de Vic formà part de la dotació de l’ardiaca En aquest poble existeix una villa romana que, fundada probablement al segle II aC, perdurà fins al segle VI de la nostra era Extensament excavada un 65% de la seva superfície entre el 1982 i el 1988, se’n coneix un sector de les zones de treball i emmagatzematge pars rustica , situades al nord del conjunt, on es conserven diversos dipòsits, conduccions i sitges, així com…

Les primeres referències documentals del castell de Copons són de l’any 1020, data en la qual Guifré de Balsareny ven a la seva esposa, Ingilberga, el seu castell de Copons El 1030 apareix de nou aquesta fortalesa en un document de compravenda d’unes terres situades en el terme del castell de Copons El 1035 Ramon, fill d’Ingilberga, en fer testament llegà aquest castell a la seva mare, la qual poc temps després, el 1038, el deixarà a Guillem de Balsareny, ardiaca i futur bisbe de Vic, també fill seu Un any més tard, Guillem i Bernat de Balsareny venen unes vinyes situades…

Situació Bonica perspectiva de la torre, única resta de l’antic castell, i de l’església parroquial de Sant Vicenç, que coronen la part alta del nucli de la Llaguna ECSA - A Roura Les restes de l’antic castell de la Llaguna, consistents en una torre, són situades a la part més elevada del poble del mateix nom, vora l’església parroquial de Sant Vicenç Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31′ 41″ N - Long 2° 7′ 23″ E Per a anar a la Llaguna partint de Montlluís Alta Cerdanya, cal agafar la carretera D-118, que en un recorregut de 3 km arriba a aquesta població MLIR Història El lloc de…

Els cossos cavernosos són formats per un teixit trabecular que constitueix un sistema d’espais vasculars, intercalats entre les artèries aferents i les venes eferents, que durant la fase d’excitació sexual s’omplen de sang a pressió i donen lloc a l’erecció de l’òrgan En la dona, hi ha dos petits cossos cavernosos a l’interior del clítoris, que acaben en un gland rudimentari i que són responsables de l’erecció de l’òrgan en la fase d’excitació sexual