Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
sirícids
Entomologia
Família d’himenòpters del subordre dels símfits, de cos gran i allargat, antenes llargues amb un nombre d’artells que pot arribar a 30, ales llargues, abdomen subcilíndric amb l’últim segment acabat en punta, i oviscapte llarg i estret.
Inclou diversos gèneres, amb nombroses espècies de larves xilòfagues, allargades, amb protòrax molt desenvolupat, potes toràciques bastant reduïdes i sense potes abdominals, de colors blanquinosos o grocs i abdomen acabat en una punta còrnia Gràcies a llurs poderoses mandíbules, les larves poden obrir galeries a la fusta de moltes coníferes Les femelles ponen els ous a la fusta
sassabi
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, caracteritzat per la seva notable alçada, musell aixafat i nu, més alt en la creu que per darrere, potes llargues i primes i banyes amb una típica curvatura sigmoide.
Habita a les sabanes de l’Àfrica tropical
rhebok
Mastologia
Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’uns 75 cm d’alçària a la creu, banyes molt primes, rectes i curtes (només assoleixen els 2,8 cm), musell allargat, orelles llargues i esveltes, i pelatge lleonat clar.
Habita a les zones muntanyoses i humides, bé en planes amb aigua abundant, bé en els boscs en galeria situats al llarg dels rius i molt a prop dels aiguamolls És molt apreciat per la seva carn, per la qual cosa és molt cercat pels caçadors
caçó
caçó
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix selaci del subordre dels esquals, semblant a la mussola, que pot atènyer els dos metres, de rostre agut, d’aleta caudal grossa i d’aletes dorsals mancades de punxes; la coloració és grisenca al dors i blanquinosa argentada al ventre.
Els ulls tenen una parpella nictitant anterior, i les dents són triangulars i denticulades en part És vivípar, i s’alimenta de peixos de fons i d’escòmbrids Habita a l’Atlàntic, des de la mar del Nord fins a les costes de Sud-àfrica, i a la Mediterrània, des de 40 a 100 metres de profunditat, i puja rarament a la superfície
otàrids
Mastologia
Família de mamífers carnívors del subordre dels pinnípedes que tenen pavellons auriculars petits però molt sensibles; els ulls són grossos, el musell allargat i punxegut, amb bigotis formats per cerres gruixudes, dentat fort, amb 36 peces, i el coll llarg.
Els membres anteriors són transformats en aletes falciformes, i els posteriors, que no es poden moure independentment, giren cap endavant quan l’animal es desplaça a terra Són més esvelts que els altres pinnípedes, neden molt bé i són gregaris Habiten a gairebé totes les mars, especialment les de l’hemisferi meridional Comprèn els lleons marins
Els raïformes: rajades i afins
Els elasmobranquis hipotremats o batoïdeus tenen les fenedures branquials a la cara ventral del cos En la fotografia veiem la rajada clavellada Raja clavata Aquesta espècie fa vida bentònica i pot enterrar-se al fons i fer servir els espiracles per a respirar Josep M Gili L’ordre dels raïformes juntament amb els dels pristiformes, els torpediniformes i els miliobatiformes formen el superordre dels batoïdeus La característica comuna de tots aquests grups de condrictis és la fusió de les aletes pectorals amb els marges del cap i la situació de les fenedures branquials a la superfície ventral…
terebrants
Entomologia
Subordre d’insectes pterigots hemimetàbols de l’ordre dels tisanòpters, caracteritzats pel fet de tenir el desè segment abdominal dividit ventralment i almenys una vena que arriba a l’àpex de les ales i per la presència d’un oviscapte en les femelles.
Comprèn les famílies dels eolotrípids, heterotrípids, merotrípids i trípids
tubulària
Zoologia
Gènere de cnidaris hidrozous de l’ordre dels hidroïdeus, subordre dels gimnoblasts, de la família dels tubulàrids, que forma colònies d’uns 5-6 cm d’alçada, integrades per pòlips gastrozooides que arrenquen mitjançant llargs peduncles de la base de la colònia.
Cada pòlip presenta dues corones de tentacles És freqüent sobre les roques i molls de la zona costanera superior de les aigües dels Països Catalans
steenbok
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’uns 60 cm d’alçada, amb les banyes rectes, la cua curta i el pelatge de color gris groguenc o roig al llom i molt clar a la regió ventral.
Viu en ramats de pocs individus a les praderies de l’Àfrica meridional
simi

Simi
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Nom donat a qualsevol mamífer de l’ordre dels primats
, en particular els del subordre dels antropomorfs, que, en contraposició als dels subordres dels lemuriformes i dels tarsiformes, presenten el cervell molt desenvolupat, els ulls frontals i molt desenvolupats i extremitats característiques.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina