Resultats de la cerca

Es llicencià en dret i fou perit calligràfic i director de Catalunya-Ràdio  Fundador de l’entitat FESTA Foment de l’Espectacle Selecte i del Teatre Associació, 1949 i collaborador, entre d’altres, de La Paraula Cristiana , Avui , Esplai , D’Ací i d’Allà i La Veu de Catalunya S’inicià en la literatura recollint l’herència de Víctor Català i del grup modernista gironí —sobretot de Prudenci Bertrana i Carles Rahola—, que progressivament anà substituint per ressorts psicològics Publicà diversos volums de contes i alguna novella curta Facècies 1924, El botxí 1925, La noia de bronze 1926, la més…

Ingressà a l’orde el 1880, i féu els estudis a Moià Moianès i a Lleó Exercí el magisteri a Catalunya fins el 1901, que anà a Roma com a arxiver i cronista de l’orde i director de les Ephemerides Calasanctianae Recorregué totes les províncies de l’orde i és autor de tres volums sobre escriptors escolapis Roma 1908-11 i d’un inventari de documents de l’arxiu general de l’orde Renuncià el càrrec i es retirà a Barcelona, on traduí al llatí l' Atlàntida de Jacint Verdaguer editada el 1929, un volum de poesies llatines, Carminum libri quattuor 1924, Versiones latinas de poesías hispánicas 1927 i…

Llicenciat en història a la Universitat de Barcelona 1966, on es doctorà 1974, en fou professor des del 1966 Interessat per la geografia agrària i especialment per la geografia social i de la població, i també per la cartografia temàtica, publicà diversos treballs sobre moviments migratoris, transició demogràfica i tècniques d’anàlisi demogràfica, així com sobre Menorca  Evolución de la agricultura y de la propiedad rural en Menorca 1969 i  La casa rural menorquina 1972 Dirigí l’ Atlas sòcio-econòmic de Catalunya 1980-82 Fou fundador de l’Institut Menorquí d’Estudis, on presidí el consell…

Féu l’aprenentatge en diferents empreses d’arts gràfiques, i el 1950, installat com a professional, es dedicà especialment a la creació gràfica de cartells, calendaris, marques, etc Sobresortí també en el disseny d’alfabets tipogràfics el “tipus Vellvé” fou guardonat el 1971 amb el premi Laus i fos ulteriorment per la casa Neufville Vinculat des de la seva fundació a l’Agrupació de Grafistes del FAD, pertangué també a l’Aliança Gràfica Internacional i a l’Associació Tipogràfica Internacional Cal emplaçar el seu treball a mig camí entre unes imatges d’estètica acurada i uns pressupòsits de…

Estudià dret a la Universitat de València, on es doctorà el 1957 i de la qual fou professor adjunt fins el 1972, que passà a la de Madrid El 1964 obtingué la càtedra d’història del dret a la Universitat de La Laguna Canàries i després es traslladà a la mateixa càtedra de la Universitat de Salamanca Nomenat magistrat del Tribunal Constitucional el 1979, en fou president en 1986-92 Després, ocupà la plaça de catedràtic de dret constitucional a la Universidad Autónoma de Madrid Collaborador de diverses revistes sobre temes jurídics, és també autor de Los validos en la monarquía española del…

Obrer metallúrgic de la Unió Naval de Llevant en la seva joventut, milità ben aviat en la Unió General de Treballadors Membre de la comissió executiva des del 1931, fou, durant una bona part de la postguerra fins el 1971, secretari general de la UGT i fins el 1970 membre de la comissió executiva del Partido Socialista Obrero Español Fou diputat a corts 1936 i residí exiliat a França des del 1939 Una part dels seus discursos foren publicats en opuscles

Diputat provincial per Barcelona el 1869, formà part de la junta revolucionària que dirigí l’aixecament contra les quintes del 1869 Posteriorment fou president del comitè provincial del partit i diputat a corts per Valls el 1873 En produir-se l’adveniment de la Restauració, passà a militar en el possibilisme d’ECastelar i fou finalment elegit senador per Tarragona 1893-98

Estudià a Cervera filosofia i es doctorà en medicina a Montpeller 1785, amb la tesi doctoral Dissertatio chymico-medica systemis analysis aquarum mineralium , publicada el mateix any Més tard fou metge de sanitat militar a Banyoles i, anys després, a Alemanya El 1787 publicà Noticia individual de las aguas minerales de Pedret 1787 i Historia del colegio de Gerona fundado en Montpellier 1808

Dirigí el Centre Republicà Federal de Palma i formà part de la comissió gestora que el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec de l’ajuntament de Palma Posteriorment fou regidor i tingué un especial paper com a mitjancer en múltiples conflictes obrers Fou alcalde de Palma en gener-desembre de 1933

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Membre d’Acció Republicana de Catalunya, fou secretari del consell directiu i formà part del comitè revolucionari de Catalunya 1930 El 1931 fou un dels fundadors del Partit Catalanista Republicà, fins que finalment ingressà a l’Esquerra Republicana de Catalunya Fou diputat a corts el 1933 i el 1936, ministre de treball, sanitat i previsió social en el govern de Largo Caballero setembre del 1936 i vicepresident de les corts Presidí també el consell d’administració de l’Editorial Llibertat, d’ERC Durant la Guerra Civil fou cònsol de la…