Resultats de la cerca
Es mostren 2423 resultats
assimilació
Biologia
Procés biològic de transformació de les substàncies incorporades per un organisme en substància constituent d’ell mateix.
És efectuada mitjançant una sèrie de reaccions anabòliques, amb consum d’energia metabolisme
cancerització
Patologia humana
Transformació de les cèl·lules d’un teixit sa o d’un tumor benigne en cèl·lules neoplàsiques malignes.
enolització
Química
Transformació d’un compost carbonil H-C-C=O en el seu tautòmer enòlic C=C-OH.
floració
floració Branques de nectariner
© Laura Martínez Ajona
Biologia
Botànica
Procés de formació de les flors que comporta la transformació de la gemma vegetativa en gemma floral.
Això implica un canvi en el meristema de la gemma es formen el periant, els estams i els carpels, característics de la flor, en comptes de fulles, pròpies de l’estructura vegetativa Hi ha plantes sotmeses a cicles de dia llarg, de dia curt o bé indiferents al fotoperíode unes altres floreixen només sotmeses a altes temperatures o a baixes temperatures en la majoria, però, la floració depèn, alhora, del fotoperíode i de la temperatura Sembla que hi ha algunes espècies indiferents a aquestes variables ecològiques, la floració de les quals depèn només de l’estadi de creixement de la planta Les…
humificació
Geologia
Procés de transformació de la matèria orgànica en complexos húmics col·loidals (àcids fúlvics, àcids húmics, humina, etc.).
esdevenir
Filosofia
Procés de transformació del real que passa d’una forma d’ésser a una altra de diferent.
El problema de l’esdevenir, estretament lligat al de l’ésser, fou plantejat per la filosofia presocràtica per tal de fonamentar i explicar la possibilitat del canvi, sobretot el de tipus substancial, i es polaritzà entorn d’Heràclit, que explicà la realitat com a pur esdevenir, i de Parmènides, per a qui l’ésser resta sempre immòbil i inalterable i l’esdevenir no és sinó aparença Aristòtil cercà de reconciliar ambdues posicions mitjançant els dos parells conceptuals de matèria i forma i de potència i acte L’escolàstica recollí la doctrina aristotèlica i donà per resolt el problema Hegel…
Federació de Cooperatives de Catalunya
Història
Entitat sorgida el 1920 com a transformació de la Cambra Regional de Cooperatives Catalanobalears constituïda el 1899.
El 1926 assolí la xifra de 4 800 famílies associades i un moviment anual de cinc milions de pessetes Algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable L’Equitativa, de Palamós, tenia 2 028 socis La Flor de Maig, de Barcelona, 1 560, i la Unió Cooperativa Barcelonesa, 779 Fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum Poc abans de la guerra civil de 1936-39, la Federació de Cooperatives de Catalunya aplegava ja 230 entitats, i representava un total de 28 000 famílies, amb un moviment anual de quaranta-quatre milions de pessetes, només al…
Cuernavaca
Ciutat
Capital de l’estat de Morelos, Mèxic.
És un important centre turístic i seu episcopal Fou la capital dels tlahuiques, tributaris dels asteques Hernán Cortés la conquerí el 1521 i l’emperador la hi cedí com a part del seu patrimoni personal Triada com a lloc de residència pel conqueridor, n'inicià la transformació urbana a partir del 1530 Entre els edificis, són remarcables el palau d’Hernán Cortés s XVI, actual palau del governador, i la Capilla Abierta s XX, construïda per Félix Candela També hi ha un important jaciment arqueològic de la cultura de Ticomán 600-150 aC
Josep Durán Gudayol

Josep Durán Gudayol
CN SABADELL
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1961 accedí a la presidència del CN Sabadell, on gestionà la transformació social i esportiva que visqué el club arran de la construcció de la piscina coberta 1959 El 1962 creà l’Escola Santa Clara, que des d’aleshores permet als joves esportistes del club compaginar els horaris d’estudi amb els d’entrenament a les mateixes installacions Fou la primera iniciativa d’aquestes característiques en una entitat esportiva privada a tot l’Estat espanyol Deixà el càrrec al gener del 1969 Fou nomenat soci de mèrit del CN Sabadell
Managua
Ciutat
Capital de Nicaragua i del departament homònim.
Situada a la vora SE del llac de Managua, és el primer centre comercial i industrial del país Té indústries químiques, tèxtils, de sabó, de transformació de la fusta i alimentàries, destilleries i una refineria de petroli Té comunicacions ferroviàries, per carretera la panamericana i aèries Centres d’ensenyament superior Universidad Centroamericana, fundada el 1961, i Universidad Politécnica de Nicaragua, el 1977 És arquebisbat catòlic Fou declarada capital el 1855 Situada dins l’eix volcànic centreamericà, ha sofert diversos terratrèmols els darrers, el 1931 i el 1972 que l’han…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina