Resultats de la cerca
Es mostren 1941 resultats
Salvador Llobet i Reverter
Geografia
Geògraf.
S'especialitzà en geografia regional publicà El medio y la vida en Andorra 1947 i El medio y la vida en el Montseny 1947, tesi doctoral, primera a l’Estat espanyol sobre les tesis regionals modernes inspirades en PVidal de la Blache També estudià la geografia agrària del Maresme, la urbana de Granollers, les terrasses fluvials del Besòs i el Ter, el periglacialisme del Ripollès, etc Amb caràcter general, preferí la geografia física Collaborà en la Geografia de Catalunya , dirigida per Solé i Sabarís sobresurt el capítol de l’explotació del camp Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona…
puig de la Nau
Poblat ibèric situat al terme municipal de Benicarló (Baix Maestrat), a l’antiga Ilercavònia.
S'estén a la falda d’un turó, a 4,5 km de la línia de costa actual Destruït en part per les extraccions de calcàries, ha estat excavat a partir del 1975 per Arturo Oliver i Francesc Gusi, que n'han publicat la monografia Ocupat des dels segles VIII-VII aC bronze final per grups ramaders semisedentaris amb influències culturals dels camps d’urnes, durant el ferro antic s’hi construïren les primeres cases de planta rectangular i s’hi detecta l’influx del comerç fenici del sud peninsular A la meitat del segle V aC, època de màxima esplendor, l’assentament fou remodelat completament…
Centre d’Arts Escèniques de Salt El Canal
Teatre
Centre de producció i de creació escènica inaugurat el 2007.
Té com a objectius produir i coproduir, des de l’àrea urbana de Girona, espectacles teatrals de primera línia Inicià la seva activitat amb l’estrena el 2007 de Coral Romput , un espectacle dirigit per J Ollé a partir del poema de V Andrés Estellés Treballa conjuntament amb Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya , i forma part, amb el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, el Centre d’Arts Escèniques de Reus i el de Terrassa, de la xarxa de producció teatral pública de Catalunya La seva seu, des del 2012, és a la Factoria Cultural Coma-Cros…
Charleroi

Charleroi Bois du Cazier, declarat patrimoni industrial mundial per la Unesco
© WBT / S.Wittenbol
Ciutat
Ciutat de la província de Hainaut, Bèlgica, vora el riu Sambre.
Centre d’una aglomeració urbana de prop de 500000 h, en una rica conca hullera i de mineral de ferro que, des de territori francès, s’estén per tot el Hainaut fins a Lieja Nucli industrial indústria siderúrgica, de productes químics, electromecànica, de material ferroviari, alimentària Es troba a l’extrem meridional del gran eix ABC Anvers-Brusselles-Charleroi Té origen en el petit lloc de Charnoy el 1666 el marquès de Castel Rodrigo hi aixecà una fortalesa, i rebé el nom actual en honor de Carles II de Castella El 1668 passà a França fou fortificat per Vauban, i per la pau de…
Argiris Kunadis
Música
Compositor, director i pianista grec.
Es formà al Conservatori d’Atenes, on estudià piano amb S Farandatos i es graduà el 1952 Més tard fou deixeble de composició de Iannis Andreu Papaioannu al Conservatori Hellènic, on es graduà el 1956 Continuà la seva formació a la Hochschule für Musik de Friburg amb Wolfgang Fortner i Karl Ueter 1958-62, institució on exercí la docència des del 1963 Fou un dels primers compositors que s’interessà per la música rebbètika, un tipus de cançó urbana grega La influència d’aquesta música i la de compositors com Igor Stravinsky i Béla Bartók queda més que palesa en el catàleg d’una obra…
bàltic | bàltica
Història
Habitant d’estirp alemanya de les províncies Bàltiques de l’imperi rus.
Els bàltics provenien de la població urbana de les fundacions hanseàtiques, de la petita noblesa rural descendent de cavallers germànics secularitzats al s XVI i en menor proporció de la colonització rural Entre el sector aristocràtic dels alemanys bàltics barons bàltics l’imperi rus reclutà durant prop de dos segles molts alts funcionaris i militars Arran de la independència d’Estònia i Letònia i de les subsegüents reformes agràries 1919-20 els barons bàltics perderen, ensems amb la major part de llurs terres, la influència política, bé que la població germànica dels nous…
edomita
Bíblia
Individu d’un poble que habità Edom.
En un principi, els edomites —hurrites en llur majoria— originaren una civilització urbana, la qual fou substituïda al s XIX aC per una altra de nòmada, més pobra El llibre del Gènesi , en fer dels fills d’Isaac, Esaú i Jacob, pares d’ambdós pobles, respectivament estableix el parentiu de raça entre edomites i israelites D’ençà de l’època de l’èxode, quan Edom negà a Israel l’autorització de passar pel seu territori, regnà entre ambdós pobles una enemistat constant David els sotmeté i n'intentà l’extermini, car Edom controlava les dues rutes de més gran interès comercial Al s…
Protesta multitudinària a Barcelona contra l’encausament de polítics independentistes
Unes 80000 persones, segons la Guàrdia Urbana, participen en la manifestació convocada per l’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI a l’avinguda de Maria Cristina de Barcelona contra l’encausament de càrrecs electes, entre els quals cal esmentar Carme Forcadell, Francesc Homs, Montse Venturós, Joan Coma, l’expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per defensar accions vinculades a la independència de Catalunya L’acte també dóna suport a Santiago Espot, encausat per instigar la xiulada a l’himne espanyol i a Felip VI durant la final de Copa de l’any 2015 La…
L’independentisme commemora els fets del 20 de setembre de 2017
Convocades per l’ANC i Òmnium Cultural, prop de 15000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es manifesten davant la seu del Departament d’Economia, a Barcelona Els manifestants recorden la manifestació espontània del 20 de setembre de 2017, quan unes 40000 persones van protestar de manera pacífica contra la irrupció a la seu del departament de la Guàrdia Civil, que cercava documentació sobre el referèndum de l’u d’octubre Com a resultat d’aquella manifestació els líders de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, van ser acusats de rebellió i empresonats A banda,…
Massiva manifestació reclamant l’alliberament dels presos polítics
Sota el lema "Llibertat presos polítics Som República", unes 750000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es manifesten al llarg del carrer de la Marina de Barcelona, en un recorregut total d’uns 3,3 km, exigint la llibertat dels presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana i del vicepresident i els set consellers empresonats Prop de 900 autocars porten manifestants des de diversos punts de Catalunya La manifestació s’organitza en dues capçaleres la capçalera d’honor és integrada pels familiars dels empresonats i dels membres del Govern a l’exili i els dirigents de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina