Resultats de la cerca
Es mostren 1339 resultats
parc Güell
Detall de l’escalinata i la font de l’entrada del parc Güell
© Arxiu Fototeca.cat
Jardí realitzat per Antoni Gaudí i Cornet, a Gràcia (Barcelona), al vessant S del turó del Carmel (1900-14), per encàrrec d’Eusebi Güell i Bacigalupi.
Primera experiència de ciutat jardí al país, fracassà econòmicament com a tal Disposa de tota una sèrie d’edificis i construccions, entre les quals sobresurt la gran plaça sostinguda per una gran columnata d’inspiració dòrica i coronada per la gran barana banc serpentejant, recoberta de trencadís de rajoles de diferents colors A més de satisfer les necessitats d’una urbanització privada, té un alt nivell de qualitat que el fa una obra d’importància universal i, segons Casanelles, la millor expressió de la cosmologia de Gaudí Actualment és parc públic municipal i conté el Museu Gaudí L’any…
Manuel Baldrich i Tibau
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Fou arquitecte de la diputació provincial de Barcelona 1944 i director de l’oficina d’urbanisme provincial 1948 Guanyà el primer premi al Concurs d’Idees d’Urbanització de la zona baixa de Montjuïc 1935, i també el Concurs d’Informacions Tecnicourbanístiques per a poblacions de més de 20000 h 1953 És autor de diversos plans generals, especialment del pla general d’ordenació de la província de Barcelona 1959 Entre les seves obres destaquen les Llars Mundet, a Horta Barcelona, la residència collegi Bell-lloc, a la Roca del Vallès Vallès Oriental en els quals féu collaborar molts pintors i…
Office of Population Research
Centre d’investigació de la Universitat de Princenton, creat l’any 1936.
Les principals línies d’investigació d’aquesta institució són l’envelliment de la població, la família, la fecunditat, la morbiditat, la urbanització, les minories ètniques i els temes mediambientals relacionats directament amb la població Els darrers anys, l’interès per l’anàlisi dels moviments migratoris ha afavorit la creació d’un departament destinat a l’estudi de les migracions i el desenvolupament Hom ha creat també un departament per a l’estudi del benestar dels infants L’Office of Population Research manté actives diverses bases de dades relacionades amb moviments migratoris i temes…
Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane
Història
Militar
Mariscal de camp, baró de Maials, senyor de Llardecans i primer comte de Santa Clara.
Fou corregidor de Lleida des de l’any 1761 durant el seu mandat promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres Fruit del seu interès per l’experimentació agrícola en terres comunals, fou, vers el 1763, la creació de l' Acadèmia d'Agricultura de Lleida , de poca durada Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles 1763 Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia 1763 Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes mesures d’…
el Pont de Bar Vell
Nucli
Nucli del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell).
El poble i la seva església romànica, dedicada a Sant Ermengol, quedaren destruïts pels aiguats de la nit del 6 al 7 de novembre de 1982 Les obres d’urbanització del nou poble s’iniciaren al juny del 1985 i fou inaugurat, al juliol del 1988, pel president de la Generalitat, Jordi Pujol Al mig del poble antic s’erigia el pont medieval, El 1910 va ser reconstruït, d’una sola arcada, però la construcció i l’ús de la nova caarretera que travessa el Segre per altres llocs, deslliurà el pont del seu antic trànsit i el…
la Salut
Barri
Barri de Barcelona, situat dins l’antic terme de Gràcia, als vessants meridionals dels turons del Carmel i de la Rovira.
La seva urbanització s’inicià la segona meitat del s XIX al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Salut 1864, edificada per iniciativa d’Antoni MMorera Antic sector agrícola, amb importants masos, com el de can Xipreret, can Muntaner, ca n'Alegre de Dalt, s’anà transformant en zona d’estiueig i residencial de l’alta burgesia barcelonina i, també, encara que en menor grau, de la petita i mitjana burgesies barcelonina i gracienca La inauguració el 1880 del tramvia de la plaça de Santa Anna a la de Rovira i Trias, i el 1909 del de la plaça de Lesseps al carrer de l’Escorial…
els Penitents
Barri
Barri de Barcelona, del tipus ciutat jardí, situat als contraforts del Tibidabo, entre el tram superior de l’avinguda de Vallcarca, el carrer de Collserola, la carretera de les Aigües i la carretera de l’Arrabassada.
El nom, d’origen popular, procedeix de les activitats que, des del 1860, hi desenvolupà el carmelità Francesc Palau , en una finca convertida en convent on acollia malalts i marginats i promovia la pràctica de la penitència solitària en diverses coves excavades a la muntanya del voltant, on sembla que abans ja hi havia vida eremítica El 1892, Mossèn Cinto Verdaguer comprà la finca i hi residí durant un quant temps El convent fou enderrocat per l’Ajuntament d’Horta el 1895, i només resta un pas del viacrucis dins el solar d’una residència sanitària El nucli central del barri es formà al…
el Pilar de la Foradada
Església del Pilar de la Foradada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a 25 km de la costa (punta de la punta de la Foradada
, prop de la ratlla de Castella, Múrcia).
El municipi se segregà d’Oriola el 1986 L’agricultura és un recurs important en l’economia del terme, basada sobretot en el regadiu hortalisses i cítrics El secà, de menor extensió, és destinat principalment a l’ametller S'hi han desenvolupat el sector dels serveis i la construcció, relacionats amb el turisme urbanització de la Torre de la Foradada L’església la Mare de Déu del Pilar, que fou declarada el 1753 ajuda de Sant Miquel de Salines, fou erigida posteriorment en parròquia El terratrèmol del 1829 enderrocà el campanar, el qual, refet poc després, tornà a caure L’església fou…
Lloreda
Barri
Barri de Badalona, situat al NW del terme municipal; abans de formar barri propi pertanyia a Sistrells.
Agafà el nom de la masia de can Lloreda , desapareguda vers el 1960 També és conegut per la Bassa, puix que es formà prop d’un gran safareig per a regar És format de tres sectors diferenciats la Immaculada i Lloreda Vell , que tenen l’origen els anys vint primera onada immigratòria a l’aglomeració industrial barcelonina i que consten, fonamentalment, d’habitatges d’autoconstrucció i la urbanització Lloreda , formada per blocs d’habitatges Constitueix un tot urbà amb el barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet De creixement anàrquic durant els anys de la immigració, des dels anys vuitanta…
Joan Baptista Pons i Trabal
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Barcelona 1872-79 i titulat el 1880 Arquitecte municipal de Barcelona i la Garriga Catedràtic de fusteria a l’Escola de Belles Arts És autor d’una interessant monografia sobre el monestir de Santes Creus 1892 Féu un projecte d’urbanització de la plaça de Catalunya 1888 de Barcelona El seu estil és perfectament eclecticista Entre altres, són obres seves, a Barcelona, les cases Peyra —Mallorca 285— 1893, Dotres —Mallorca 292— 1894, Boera —València 265— 1893, Pia Batlló —Consell de Cent 305— 1892, la pròpia —Balmes 81— 1908, Vives —Comte d’El Asalto-Piqué— 1894, així com el panteó Cros…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina