Resultats de la cerca

Durant un temps fou destinat a l’estació de Patologia Vegetal de Burjassot l’Horta, entitat creada el 1924, i posteriorment denominada Escola Pràctica de Capatassos Agrícoles, a instàncies de Pascual Carrión Durant la Guerra Civil de 1936-39 treballà a l’estació de patologia de Santander i en el Servei de Recuperació Agrícola al front de Castelló Fou nomenat enginyer en cap de la delegació de Llevant de l’Instituto Nacional de Colonización creat una vegada acabada la guerra Fou director general d’agricultura i ministre d’agricultura 1957-65 Realitzà treballs per a la colonització de la zona…

Després d’estudiar a Calcuta i a Anglaterra Cambridge, fou professor de física al Presidency College de Calcuta 1885-1915 El 1895 començà a estendre els experiments de Hertz al domini de les ones de ràdio molt curtes, per tal de palesar la natura idèntica de les ones electromagnètiques i de les radiacions lluminoses Estudià la fisiologia vegetal amb aparells dissenyats per ell mateix, especialment el creixement de les plantes i la influència dels factors externs sobre elles, i la similitud amb els processos vitals dels animals En retirar-se, fundà i dirigí 1917-37 el Bose…

Professor de botànica a la Sorbona 1887 Fundà la “Revue générale de Botanique” 1889 i el laboratori de biologia vegetal del bosc de Fontainebleau És autor de treballs sobre l’adaptació de les plantes a la vida de diferents altituds i sobre la síntesi dels líquens, que ell afirmava haver aconseguit, d' Éléments de botanique 1889, de Nouvelle Flore de la France pour la détermination facile des plantes 1887, feta en collaboració amb Georges de Layen, i d’una extensa Flore complète illustrée en couleurs de France, Suisse et Belgique 1911-34 en 12 volums, obra en part pòstuma,…

Emigrà a Israel l’any 1934, on treballà en ocupacions diverses La seva obra poètica és lírica i desproveïda de connotacions ideològiques Empra un llenguatge de gran bellesa i perfecció, notable per la seva concisió Els seus poemes solen prendre forma amb una peculiar imatgeria mineral o vegetal que els dóna qualitats sorprenents d’immediatesa i de concretesa Ha publicat els reculls Mĕ-qàiṣ lĕ-qàiṣ ‘D’estiu a estiu’, 1964 Wě-lo ba yom aḥer ‘I el nou dia no ha arribat’, 1969, ' Ir še-zĕmanah qàiṣ ‘Una ciutat que té temps d’estiu’, 1976 i Ṭoḥen avanim ‘Moliner de pedres’, 1981,…

Les cèllules meristemàtiques solen ésser petites, isodiamètriques, de paret fina, de nucli actiu i amb vacúols petits i escassos Els meristemes primaris provenen de les cèllules de l’embrió i són situats principalment a l’àpex de les tiges i de les arrels Els meristemes secundaris procedeixen de cèllules adultes que han recuperat la capacitat de divisió, com, per exemple, el càmbium interfascicular i el fellogen

És freqüent en zones àrides de relleu torrencial, on la disponibilitat d’aigua queda limitada a les torrenteres i els seus marges i només en un règim estacional molt rigorós